Público
Público
cultura 

Fabra i Coats: d’emblema de la lluita obrera a icona social i cultural

D’ençà que es va recuperar, el recinte de la Fabra i Coats de Barcelona s’ha convertit en un dels epicentres de Sant Andreu i en impulsor de nombrosos projectes transformadors.

L'entrada de Fabra i Coats. Miguel Velasco
L'entrada de Fabra i Coats. Miguel Velasco

Un espai d’innovació cultural i social, que fomenti el debat crític, l’intercanvi, l’experimentació i la participació ciutadana. Amb aquesta missió Joana Hurtado va assumir ara fa tres anys la direcció del Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació, ubicat al recinte de la Fabra i Coats, un espai emblema de la lluita obrera al districte de Sant Andreu. El recinte s’ha convertit en una icona del pla municipal de reconversió d’antics equipaments industrials en laboratoris de creació artística.

El que es coneix avui dia com a Fabra i Coats es va fundar el 1903 sota el nom de Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, i en poc temps es va convertir en una de les fàbriques més importants de la ciutat. El 1915, comptava amb més de 1.500 treballadors i en algun moment va arribar a tenir-ne 3.000. Convivia amb altres recintes similars, com Ca l’Alier, al Poblenou –convertit en l’actualitat en un centre d’innovació urbana i tecnològica vinculat al concepte smart cities–; la Macosa –Materiales y Construcciones S.A.–, una de les indústries metal·lúrgiques més importants de Catalunya, també al Poblenou –i també rehabilitada recentment–; o la fàbrica del Vapor Vell, a Sants, que des de fa uns anys acull la Biblioteca Vapor Vell i l’Escola Barrufet. Als anys trenta, els treballadors de la Fabra i Coats van aconseguir una setmana de vacances pagades, i gràcies a la lluita i l’organització van conquerir altres drets. Per això ara la Fabra i Coats no és només un espai on fer esdeveniments: és un emblema de la lluita del barri i els moviments veïnals.

El recinte es va remodelar l’any 2000 i va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 2005, però no va ser fins al 2008 que s’hi va instal·lar la Fàbrica de Creació Artística dins del programa de Fàbriques de Creació impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). El Centre d’Art Contemporani, que en principi s’havia d’instal·lar al Santa Mònica i al canòdrom de la Meridiana, va trobar la seva seu a la Fabra i Coats.

El concurs públic parlava de la importància de fomentar un espai intern i multidisciplinari, de fer-lo parlar amb l’ecosistema que tenia al voltant: un barri obrer amb una llarga tradició de lluita. Només cal recordar la tancada de 300 dones amb fills a la parròquia del barri, l’any 1976, per donar suport als 1.800 treballadors acomiadats per Motor Ibérica. Després d’un mes tancades, moltes en vaga de fam, l’església va ser brutalment desallotjada per les forces de seguretat del règim franquista.

"Sabem que és un espai molt reivindicat pel barri, ja que tothom se’l sent molt seu, i això no ho podem perdre de vista", assegura Joana Hurtado. Per això pretén ser un espai tentacular, tenir diferents vides i convidar a la reflexió. "En funció de l’ús i la lectura que en fem, la Fabra i Coats tindrà una vida o una altra. Volem apostar per un espai obert en constant interrelació amb la ciutadania. Volem que Sant Andreu i la Fabra i Coats tinguin una relació d’interdependència", assegura. El recinte també persegueix enfortir el teixit artístic català, enriquir-lo i reforçar-lo.

Joana Hurtado: "Volem que l’art contemporani apel·li als joves del barri i que els fomenti l’autocrítica, la reflexió i la curiositat",

Hurtado posa el focus en l’àmbit social i en l’educatiu: "No podem oblidar que al recinte hi ha [des del març del 2019] l’institut de secundàriaMartí Pous, l’escola de primària Can Fabra, l’escola bressol municipal La Filadora i el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu". Per aquest motiu, la idea és crear sinèrgies entre el Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació i les altres institucions presents, tal com ha fet fa poc la Nau Bòstik, a la Sagrera, amb l’institut Joan Fuster, on s’han portat a terme projectes relacionats amb l’art urbà. "Volem que l’art contemporani apel·li als joves del barri i que els fomenti l’autocrítica, la reflexió i la curiositat", explica Hurtado.

La Fabra i Coats també és l’epicentre de nombroses iniciatives de caràcter social. Des del 2012, per exemple, acull la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Fesc). Se celebra l’últim cap de setmana d’octubre –enguany es farà del 23 al 25– i reuneix uns 200 expositors, en una mostra d’entitats i projectes amb un centenar d’activitats pa­ral·leles i un espai de trobada del moviment. Tot i les limitacions, enguany espera ser "la més útil" de la seva història. Els organitzadors ja han anunciat que s’aprofundirà en la transició ecosocial: "Ens calen noves i altres formes d’actuar –creatives, inspiradores, col·lectives– que ens permetin fer front a la crisi socioecològica que vivim i que ens permetin dur a terme les activitats productives, reproductives i de cures que necessitem, sense malmetre el nostre entorn natural", expliquen en un comunicat.

El recinte també s’omple cada any de les idees revolucionàries de la Literal, una "fira d’idees i llibres radicals". "Vam decidir fer-la aquí perquè entenem que és responsabilitat de projectes com el nostre ocupar un espai públic com aquest", assegura Laura Arau, una de les ideòlogues. "Promovem el no-pensament únic i, per tant, creiem que és important l’ocupació d’espais públics. En aquesta fàbrica van tenir lloc moltes lluites obreres dels anys 60 i 70 a Sant Andreu, i l’espai ha estat recuperat per al servei a la comunitat; això va ser un punt a favor", afegeix. La Literal –que enguany s’ha hagut de postposar– beu dels moviments socials. "Quan convidem persones de fora, els expliquem on van", diu Arau. Per la fira hi han passat Elaine Brown, icona dels Black Panthers; Leila Khaled, del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, el Consell Nacional Palestí i la Unió General de Dones Palestines; o la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx.

L’Ateneu L’Harmonia

A l’organització de la Fira Literal hi ha hagut un subjecte clau: l’Ateneu L’Harmonia, un exemple de gestió col·lectiva que se suma i complementa l’espai de lluita obrera que significa la Fabra i Coats. Va néixer el 2005 al barri de Sant Andreu de Palomar, quan un grup de veïnes i veïns van començar a reunir-se per aconseguir un equipament cultural i popular gestionat per les entitats arrelades al territori. El setembre del 2014 el somni es va fer realitat, en un espai ubicat dins de la Fabra i Coats. Ocupa un edifici de quatre plantes, amb tallers, aules, sala polivalent, espai expositiu, bucs d’assaig, sala d’informàtica, despatxos, espai de trobada...

L'espai acull entitats molt heterogènies: diables, castellers, cooperatives, escoles...

Són moltes –i molt heterogènies– les entitats i col·lectius que habiten L’Harmonia, i que es corresponsabilitzen de la gestió: les cooperatives de consum ecològic El Borró i Borronets, l’Associació per a la Defensa de la Gent Gran, l’Agrupament Escolta Jaume I, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Diables de Sant Andreu i del Mercadal Infernal... Fins i tot l’Escola Taller de Blues de Barcelona hi va recalar l’any passat, després que el Poble Espanyol els rescindís el contracte de lloguer.

"L’acollida va ser excel·lent. Ens trobàvem desesperats buscant un nou local. Havíem contactat amb una miríada de centres cívics i equipaments públics, però cap ens podia donar allotjament", recorda Isaac Cachón, director de l’Escola-Taller de Blues. Una casualitat els va portar a contactar amb Helena Ojeda, vella coneguda, ara coordinadora de l’Ateneu i bona coneixedora del projecte educatiu i social de l’escola. L’assemblea de la federació d’entitats que gestiona l’Ateneu va acceptar que s’hi instal·lessin per enllestir el curs 2018-2019, que havia quedat a mitges. "L’Ateneu ens va donar l’oportunitat de tancar el nostre projecte dignament", explica Cachón, ja que finalment l’escola va haver d’interrompre la seva activitat. Encara que expliquen que la seva essència no ha mort: "A poc a poc ens vam anar involucrant amb el projecte de l’Ateneu, i ara som una de les entitats allotjades i formem part de la Comissió de Programació".

Un espai viu

Laureano Debat, periodista i escriptor argentí establert a Barcelona i veí de Sant Andreu, ho va tenir clar quan va tornar d’un viatge per Sud-amèrica: "Havia viscut al Raval, l’Eixample Esquerre, Sant Gervasi i Arc de Triomf. Vaig escollir Sant Andreu perquè sempre m’havia captivat", assegura. Des del Bar Colòmbia, la seva "oficina", prepara les seves classes d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, escriu cròniques per a Clarín o llegeix. Trepitja la Fabra i Coats per a esdeveniments puntuals. "El primer cop que hi vaig anar va ser a un festival de música indie per a nens: volia escriure’n una crònica per al meu llibre Barcelona inconclusa. La fàbrica em va enlluernar per les seves dimensions i per tot el treball de recuperació que s’hi havia fet".

"El que contribueix a la gentrificació són les immobiliàries de Sant Andreu, que estan venent el barri com la nova Gràcia"

Debat té predilecció pels escenaris sòrdids i els espais abandonats, i a Barcelona, "sobretot, des de les accions de la Fura dels Baus, les antigues fàbriques són un escenari recurrent per a la creació i l’experimentació". L’argentí considera que la rehabilitació d’aquests espais és fonamental per a la recuperació de la memòria col·lectiva, i que constitueix "una forma de diàleg amb el present. No tindria sentit recuperar un espai com la Fabra i Coats des de la cosificació vintage del passat, des d’aquelles petites píndoles de passat que la indústria turística produeix en sèrie en uns objectes que anomenem souvenirs". Considera que aquests espais s’han de recuperar des de la contemporaneïtat, des de la documentació responsable i tenint en compte la complexitat de l’espai. "Han de ser espais vius, oberts, participatius i plantejats en un moviment continu", afegeix. A la pregunta de si la Fabra i Coats pot desencadenar un procés de gentrificació al barri, ho té clar: "El que contribueix a la gentrificació són les immobiliàries de Sant Andreu, que estan venent el barri com la nova Gràcia".

Tornar després de la Covid-19

Com altres espais similars, el Centre d’Art Contemporani encara una època d’incertesa. Des del 9 de juny estan obertes les exposicions que es van estrenar abans de la pandèmia, "Succeeix cada dia" i "La biblioteca infinita", que es poden visitar fins a l’octubre. S’han hagut de readaptar a la situació, però l’essència segueix i, en principi, la programació per als pròxims mesos es manté. "La veritable catàstrofe seria seguir com abans. De fet, hi ha mirades no homogènies que ja fa temps que adverteixen de tot això. Des dels feminismes i l’art fa temps que es parla de cures, de límits de la llibertat. Ens sona, però ara tenim el debat sobre la taula i cal abordar-lo de manera urgent", diu Joana Hurtado. En aquest context, des de la direcció s’assegura que a la Fabra i Coats es continuarà apostant per les noves narratives, per donar veu a qui habitualment no en té i per reflexionar sobre el futur que se’ns presenta que, avui dia, resulta prou incert.