Les imatges captades aquestes passades Falles a València retornen el debat sobre els límits del que és dionisíac. Escombraries acumulades entorn de la Llotja dels Mercaders —edifici declarat Patrimoni de la Humanitat—, macrofestes celebrades al costat de Béns d'Interès Cultural i gent orinant sobre el patrimoni monumental com el Mercat Central, les Covetes de Sant Joan i l'església dels Sants Joans. Tot això en ple centre de la ciutat.

L'ambient postFalles està caldejat. Les elits falleres apunten cap al consistori en un comunicat en què consideren que el servei municipal de neteja ha fallat, que l'ajuntament no ha contractat suficients urinaris i que s'ha gestionat malament la mobilitat i la seguretat. Denuncien estar sotmesos a un assetjament per part de polítics i mitjans, i reivindiquen llibertat per decidir sobre la festa. Ja durant els dies festius es va produir un important xoc entre certs sectors de la festa i ajuntament després que les comissions de la secció especial triessin un jurat format exclusivament per homes, fet que va ser criticat per representants del consistori.

Entre els signants del document es troba la Interagrupació de Falles, un col·lectiu que ha protagonitzat una fèrria oposició a la gestió de la regidoria de Cultura Festiva durant tota la legislatura. Cal recordar que el seu president, Jesús Hernández Motes, va ser fotografiat a la contramanifestació de l'extrema dreta del 9 d’Octubre de fa dos anys, que es va saldar amb greus atacs a diversos joves i fotoperiodistes.

Altres veus se sumen aquests dies a les crítiques. La Federació d'Associacions de Veïns afirma que no s'han complert diversos aspectes del bàndol de Falles referent a música i terrasses de les parades ambulants. Lamenten falta de neteja per part d'ajuntament, però també inclouen a hostalers i a les comissions falleres que organitzen revetlles, les quals també han comportat problemes de contaminació acústica. Així mateix, apunten a la permissivitat del 'botelló', a l'incompliment de l'horari per al llançament de petards i a una falta de dispositius policials.

Des de la regidoria de Cultura Festiva admeten confusió davant aquest primer balanç per part d'algunes esferes falleres. Fonts d'aquesta àrea no donen crèdit al fet que uns representants que han demanat reiteradament despolititzar la festa utilitzin les Falles com a arma política. La regidoria encapçalada per Pere Fuster recalca que el col·lectiu faller és lliure i que ningú els ha negat la seva autonomia. És més, des de l'ajuntament subratllen que, durant aquesta legislatura, les decisions no s'han pres des del despatx d'un regidor i s'ha avançat en el diàleg entre els diferents agents implicats.

Com a exemple, la regidoria defensa la creació de la Mesa de Diàleg Faller, que per primera vegada ha permès que tots els actors s'asseguessin en una mateixa taula amb l'objectiu de debatre i propiciar consensos que després s'han traduït en acords com la limitació d'horaris per al llançament de material pirotècnic. Segons el consistori, aquesta fórmula permet que els mateixos representants fallers, veïnals, comerciants i hostalers treguin les seves pròpies conclusions.

I recorda que existeix la possibilitat de modificar el reglament faller a través de la convocatòria d'un Congrés Faller per plantejar l'autogestió de la Junta Central Fallera i independitzar-la per complet de l'ajuntament. Oportunitat que l'Assemblea de Presidents va tenir fa més d'un any i que va desaprofitar: el 86% de presidents va votar que no.

Despossessió de la festa popular

Però més enllà de l'ambient caldejat d'aquests dies, les imatges de degradació patrimonial conviden a reflexionar, una vegada més, sobre l'orientació actual de la festa i l'impacte de la massificació sobre la ciutat. Una discussió que enllaça amb el model d'oci de masses contemporani que acaba desvirtuant el significat original de la celebració i la converteix en un producte de consum i d'oci nocturn. Un fenomen que, tal com sosté Gil-Manuel Hernández, de l'Associació d’Estudis Fallers, no només se circumscriu a les Falles, sinó que és similar a totes les grans festes urbanes, com és el cas dels Sanfermines, la Mercè, les fires andaluses o les grans setmanes de les ciutats basques.

No obstant això, Hernández destaca la peculiaritat de les Falles que la diferència de la resta de festes: el seu desplegament a tota la trama urbana de la ciutat (aquí caldria afegir, a més, la seva prolongació en la gran majoria del cinturó metropolità), fet que provoca un gran nombre de concentracions humanes que poden desembocar en major probabilitat de comportaments incívics. “Fa deu anys l'impacte de la massificació turística ja era evident, fins i tot a barris on aquest any ha estat menor, com el Carme o Russafa”, relativitza Hernández.

Preguntat per l'impacte de la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat, el professor reconeix una conseqüència positiva i una altra negativa. Hernández celebra que, cada vegada més, el visitant se sotmet a una experiència de les Falles més cultural, amb la dinamització dels museus fallers i les visites als tallers artístics. No obstant això, sosté que la distinció de la UNESCO també convoca un altre tipus de turisme més relacionat amb la borratxera. Malgrat això, Hernández afirma que l'impacte cultural desestacionalitzat supera l'impacte negatiu en tres dies puntuals de festa al març. Una via que el professor creu que cal continuar explorant en pro de la sostenibilitat social, econòmica, turística i mediambiental.

Perquè altres Falles són possibles. Ho han reivindicat desenes de col·lectius durant molt de temps. És el cas de les Falles Populars i Combatives (Fapoco), que des de 2002 han proposat i dut a terme un model autogestionat i obert de les festes i una crítica a la burocratització, estandardització i mercantilització de la festa popular. Preguntats per aquesta qüestió, denuncien l'apropiació per part de la indústria turística d'un patrimoni comú, en aquest cas les Falles. Argumenten que això produeix un efecte pervers de despossessió per part de la ciutadania que perd el control i la "propietat comuna" sobre la seva festa popular.

Segons relaten els membres de Fapoco, l'explotació de les Falles per la indústria turística s'ha descontrolat i s'ha convertit en sobreexplotació. D'aquesta manera, denuncien que s'han perdut els punts de pertinença i corresponsabilitat que fa que la ciutat cuidi la seva festa. “I el gaudi de la festa sota les dinàmiques de consum abandona els processos de creació col·lectiva i popular que des de la nostra pràctica entenem centrals”, conclouen.

Impost turístic?

Sota el paraigua de la discussió d'aquests dies, ha ressuscitat també en l'àmbit polític institucional la idea d'aplicar un impost turístic (la coneguda com a “taxa” turística), una eina habitual en moltes ciutats europees que persegueix la regulació de l'arribada de visitants, evitar efectes negatius per l'arribada massiva de turistes i ajudar en el manteniment de les ciutats. La principal línia de fractura entre els socis de govern de València és la reversió. Mentre el PSPV-PSOE proposa que aquest impost vagi directament a subvencionar els monuments fallers, Compromís especifica que la taxa ha de revertir en els serveis municipals. Des de la regidoria de Cultura Festiva sostenen que si el turisme obliga a multiplicar esforços i augmentar recursos per atendre a tota la gent que visita la ciutat, té sentit que aquest impost que se'ls aplicaria repercuteixi sobre serveis de neteja o seguretat que van en benefici tant dels turistes com dels ciutadans. La proposta espera consens.