La falta de transparència en els contractes amb les farmacèutiques obre una crisi a la Unió Europea (UE) i posa en risc la campanya de vacunació en aquests països. L'alarma ha saltat després del conflicte entre la UE i l'empresa farmacèutica AstraZeneca amb retrets creuats sobre els compromisos adquirits en els contractes. La Comissió Europea ara vol fer públic el document signat, però fins a aquest moment ha permès que la negociació sigui totalment opaca per a tots els ciutadans. Mesos de preparació per a la campanya de vacunació trontollen així davant un escenari molt més incert del que van assegurar les autoritats europees. Les conseqüències a l'Estat espanyol ja són notables: Catalunya tem que el divendres es quedin sense vacunes i Madrid ha suspès el subministrament de les primeres dosis durant dues setmanes.

Aquest risc el van alertar experts i associacions civils fa mesos. La solució hauria estat fàcil en el passat: publicar els contractes amb les farmacèutiques i suprimir les patents de les vacunes per afavorir la producció massiva. No obstant això, els països rics sempre van optar per no confrontar amb les farmacèutiques, mantenir en secret els contractes i protegir els interessos dels laboratoris.

Irene Bernal, experta en Polítiques Públiques Socials i Sanitàries i portaveu de Salud Por Derecho, és una de les professionals que fa mesos que alerta sobre les conseqüències de l'opacitat dels contractes signats entre la UE i les farmacèutiques: "La Comissió Europea ha de demanar explicacions i arribar fins al final de l'assumpte per a veure per què es produeix una retallada força dràstica que pot arribar fins a un 60% menys de les dosis previstes per alguna farmacèutica. El que ha passat evidència l'important que és que la informació sobre els contractes i les negociacions sigui pública", explica a Públic.

La farmacèutica experta en accés a medicaments Belén Tarrafeta també valora que la falta de transparència en els contractes "està creant un clima de desconfiança que no és positiu": "Els europarlamentaris i els ciutadans d'Europa volen saber el que podem esperar, quant ens costarà, i amb quines condicions. A més, els països de la UE no saben les condicions dels contractes entre les farmacèutiques i altres països (el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà...) i per tant comencen a sospitar que potser les clàusules d'altres contractes tenen un impacte sobre els nostres. Des de fa mesos s'està demanant transparència, perquè la falta de transparència només beneficia a la indústria".

Com hem arribat a aquest punt? Era previsible? Tarrafeta explica a aquest mitjà que aquestes dificultats són "completament normals" i lamenta que una vegada que es van aprovar les primeres vacunes "es va pecar de triomfalisme i de creure que arribava la part fàcil". "Si va ser un miracle aconseguir vacunes en tan poc temps, vacunar països sencers en pocs mesos és un altre repte enorme. No sé si els ciutadans en general i els polítics en particular s'adonen de la complexitat que suposa augmentar exponencialment la capacitat de producció de vacunes", afegeix.

Retards i opacitat amb les vacunes

Els problemes amb els retards van començar amb Pfizer. Les vacunacions a tota Europa s'han alentit i països com Itàlia estudien fins i tot posar una demanda a la farmacèutica. Pfizer va dir que havien de reduir el ritme de lliurament de les vacunes durant el mes de gener i de febrer per "adequar les seves instal·lacions per augmentar la seva capacitat de producció". Això ha alterat els plans de tots els països europeus.

Després de conèixer aquests retards, l'esperança es va posar en la vacuna de AstraZeneca, però el problema amb aquesta farmacèutica ha estat encara major després de conèixer que retallaran fins a un 60% les dosis compromeses per problemes en el ritme de producció.

La tensió entre les farmacèutiques i la UE ha crescut després que l'Executiu comunitari reclami les dosis pagades i que es faci públic el contracte. Europa va comprar a AstraZeneca fins a 300 milions de dosis de forma avançada i des de Brussel·les s'ha arribat a suggerir que la farmacèutica està desviant vacunes que haurien d'arribar a Europa a altres països com Israel o el Regne Unit. Això es produiria perquè, segons diverses informacions de mitjans de comunicació, tots dos països paguen més per les vacunes que la UE.

El director executiu d'AstraZeneca, Pascal Soriot, ha desmentit aquest punt en una entrevista a La Reppublica publicada aquest dimecres: "El Regne Unit va signar el contracte tres mesos abans que la UE. Vam tenir aquest temps extra per reajustar tots els errors que anàvem detectant (...). L'acord diu que farem tot el possible, però no hi ha obligació en el lliurament de dosi. És fals que estiguem desviant vials a altres països en detriment de la UE".

A l'Executiu comunitari no s'ha encaixat bé que Soriot es pronunciï sobre "clàusules confidencials" i per això demanen ara que el contracte sigui públic. Un "extrem" que fonts parlamentàries diuen que la farmacèutica encara es nega, tot i que hi ha diverses reunions pendents per intentar solucionar aquest conflicte.

Com destaca Bernal, aquest cas ha evidenciat l'opacitat que hi ha entorn de les negociacions sobre les vacunes contra la Covid i les conseqüències tan greus. "La Comissió Europea ha signat sis contractes i no coneixem al complet cap d'ells, però tot s'ha fet a través de diners públics. Si fos transparent, tindríem més informació i menys especulació", valora.

Després de moltes pressions, s'ha fet públic un contracte de la Comissió Europea. El contracte correspon a l'acord amb CureVac, l'empresa alemanya que encara està pendent d'aconseguir l'autorització de comercialització de l'Agència Europea del Medicament. Però, com es pot veure en la publicació de El Salto, el contracte s'ha publicat ple de buits que oculten aspectes claus com el preu de la vacuna.

Són diverses les organitzacions que han alertat sobre aquesta opacitat. De fet, la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, ha obert una recerca després de rebre diverses queixes per part de l'ONG Corporate Europe Observatory sobre el rebuig de la Comissió Europea de fer públics els contractes signats per a la compra de vacunes contra la covid. L'Executiu comunitari té fins a l'11 de febrer per pronunciar-se sobre diverses sol·licituds d'accés a documents que ha rebutjat.

Supressió de patents: una solució davant la falta de vacunes

Què hauria solucionat el problema actual? Tot apunta a que la transparència dels contractes i a la supressió de patents facilitarien la situació. Encara que l'opacitat de les farmacèutiques no és nova i és, a més, "una de les raons de la falta d'equitat en l'accés a medicaments i dels desproveïments de medicaments a nivell nacional, europeu i mundial", segons assenyala Tarrafeta.

Bernal reconeix la reclamada supressió de patents de les vacunes contra la Covid com una altra solució. Un exercici de transparència real permetria una exempció de patents de manera que la tecnologia hagués estat compartida i hi hauria "moltes més empreses produint". La supressió de patents s'ha demanat oficialment en el si de l'Organització Mundial del Comerç pels països pobres com l'Índia i Sud-àfrica. No obstant això, els països rics com els Estats Units i Europa han rebutjat aquesta opció fins a l'actualitat.

Aquí Bernal destaca que, si bé a Europa hi ha problemes, cal mirar als països de renda baixa. Els retards han generat problemes als països europeus, però és que, amb l'acaparament de més de la meitat de les dosis que es preveuen produir enguany per part dels països rics, els pobres s'han quedat en una situació realment crítica. El president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, va alertar sobre això en una reunió virtual del Fòrum Econòmic Mundial: "Necessitem que aquells que han acaparat les vacunes les alliberin perquè altres països puguin tenir-les".

"Al final estem funcionant com si no visquéssim en una pandèmia però ara tot surt a la superfície. La Comissió Europea té un problema important i en els acords les farmacèutiques mai perden perquè és un negoci. Hi ha un acaparament de vacunes perquè qui més paga és qui té més accés i les estratègies de les farmacèutiques de preus diferenciats són molt comuns", lamenta Bernal.