Público
Público
CULTURA

Farenheit 451: petites editorials, esperit crític i caliu a la nova llibreria de la Barceloneta

Va obrir les seves portes el 13 d’octubre amb l’objectiu de convertir-se en un punt de referència cultural al barri

Local de la Farenheit 451 a la Barceloneta.
Local de la Farenheit 451 a la Barceloneta. — Farenheit 451

Qualsevol persona podria pensar que l'obertura d'una llibreria enmig d'una pandèmia que dificulta el contacte humà i reforça les vendes online és, com a mínim, arriscat. Però on uns hi veuen obstacles, uns altres hi albiren oportunitats. Azra Ibrahimovic (provinent de les arts escèniques) i Sergio Lledó (del món editorial) han decidit apostar per aquest projecte que neix amb la intenció no sols de ser una llibreria, sinó d'ampliar l'espectre i convertir-se en un lloc de referència en actes culturals i en la promoció de l'esperit crític al barri de la Barceloneta.

Fa dos anys que va néixer la Farenheit 451. Els promotors volien que l’obertura de la llibreria fos a Sitges, que està òrfena d'establiments d'aquest tipus. Els alts preus dels lloguers van tirar per terra aquella primera idea i va ser aleshores quan van optar per un format mòbil. "Vam resoldre el misteri del perquè no hi havia cap llibreria a la ciutat, tot i que és un referent cultural", fa broma, irònic, Lledó. "Així, se'ns va ocórrer adaptar un remolc de cavalls i crear una book truck i vam començar a vendre llibres de manera ambulant al passeig de la platja", explica Ibrahimovic.

Casualitats de l'atzar, la propietària del local del carrer de la Sal 5 de Barcelona- que va albergar fins al 2015 la mítica llibreria Negra y Criminal de novel·la negra- es va convertir en clienta habitual de la llibreria itinerant. Ana Shelly volia crear un projecte cultural al seu local vuit de la Barceloneta i els hi va proposar que es mudessin allà. Així va ser com els interessos comuns es van unir per a donar la benvinguda a aquest nou espai a la ciutat. En els últims dos anys i, segons el Gremi de Llibreters, una vintena de llibreries han proliferat a Barcelona plantant cara a l'escèptic, individualista i en alguns casos precaritzador hàbit de la compra de llibres en línia.

L’Azra i el Sergio continuaran traient a passejar la book truck en els mesos pròxims a l’estiu amb l’objectiu d’apropar la literatura als pobles sense llibreries. Una idea recuperada de la història, com quan Gloria Fuertes va emprendre en els anys 50 del segle passat una biblioteca ambulant que recorria petits pobles i organitzava lectures públiques en places i parcs. "Volem reeducar el públic per canviar hàbits de consum, reivindicar l'ofici del llibreter i subratllar la importància i els avantatges del contacte directe, en contraposició a l'enviament massiu a través de grans corporacions".

La 'book truck' amb què es va iniciar la Farenheit 451. — Farenheit 451

Tornar a les arrels

Existeix tot un ritual al voltant del llibre físic que barreja diferents estimulacions sensorials; des que observes i t'endinses en les portades, sinopsis i edicions, passant pel tracte i conversa amb el llibreter, fins a l'olor característica que fa de guia per submergir-te dins les pàgines que tens entre les mans. "Al cap i a la fi -remarca Lledó- independentment que adquireixis o no un llibre, anar a una llibreria és una experiència en si mateixa".

Els impulsors volen trencar amb la distancia i la deshumanització generada per la venda en línia que, gairebé de manera imperceptible, va guanyant terreny en tots els aspectes de la nostra vida. "Tenim de tot a la comoditat d'un clic, però la gent s'està adonant que li falta alguna cosa i tornen a valorar el tracte personal", creu Ibrahimovic.

Clàssics perduts i autors inusuals

Farenheit 451 és un espai reservat especialment a les petites editorials com per exemple Virus, Negra Llimona, Contraescrituras, Traficantes de Sueños o La Felguera. "Si busques un llibre concret, és possible que no el trobis. Ara bé, també és possible que trobis alguna cosa que no t'esperaves". Amb aquesta invitació obren les portes de la llibreria que porta el nom de la novel·la distòpica de l’escriptor estatunidenc Ray Bradbury. Però lluny de la societat on els llibres estan prohibits i es cremen per censurar el coneixement, en aquest espai ha nascut ”un punt de resistència per fomentar la crítica social”.