La Federació Catalana d'Esports d'Hivern impulsa un manifest en favor dels Jocs dels Pirineus 2030

Esportistes catalans han donat aquest divendres el tret de sortida a la campanya pel 'sí' als Jocs d'Hivern 2030 amb un acte a la Llotja de Mar de Barcelona. L'impuls dels esports d'hivern, la promoció dels Pirineus, el turisme desestacionalitzat, l'economia diversificada, la millora de la connectivitat i el respecte al medi ambient són alguns dels arguments que esgrimeix el manifest impulsat per la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH) per donar suport a la candidatura olímpica. Tot plegat mentre l'Aragó continua rebutjant l'acord tècnic sobre el repartiment de les proves. Aquest dilluns hi ha una nova reunió convocada pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).

Samper "Si [Lambán] escolta els tècnics dilluns hi haurà un acord i anirà molt bé"

El president de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, David Samper, ha defensat que els esportistes volen els Jocs d'hivern "a casa nostra". "Als Pirineus, a l'Aragó, a Catalunya. Volem aquests Jocs", ha afirmat. Samper ha donat suport a l'acord tècnic amb el COE i ha demanat que no hi hagi "cap tipus de conflicte" perquè els esportistes hi estan a favor. De fet, s'ha dirigit directament al president de l'Aragó, Javier Lambán, per demanar-li que "escolti els tècnics". "Si escolta els tècnics dilluns hi haurà un acord i anirà molt bé", ha afegit.

De cara a la consulta prevista per al 24 de juliol, ha replicat a aquells que demanen que s'expliqui el projecte olímpic que el projecte són els esportistes. "Nosaltres estem aquí perquè volem els Jocs per l'esport i després ajudaran a millorar infraestructures, instal·lacions i l'esport", ha afegit. A més, ha alertat que si no es tira endavant la candidatura, "les disciplines se'n ressentiran".

"Nosaltres estem aquí perquè volem els Jocs per l'esport i després ajudaran a millorar infraestructures, instal·lacions i l'esport"

El president de la Federació ha admès que hagués preferit que no es fes la consulta però una vegada s'ha tirat endavant, ha apostat per "remar tots en la mateixa direcció" perquè, segons ha avisat, "si el dia 24 guanya el 'no', no hi haurà Jocs ni a Catalunya ni a l'Aragó".

Segons Samper en menys de 24 hores el manifest ha recollit 650 adhesions i es mantindrà obert a incorporacions fins a la data de la consulta. En l'acte hi han participat esportistes com el pilot de Skeleton Ander Mirabell, l'esquiador participant de Jocs Paralímpics Pol Makuri i el també esportista paralímpic Gabriel Gorce.

Els arguments del manifest

En el manifest, els esportistes defensen que el projecte olímpic permetria la promoció dels Pirineus com a "destinació turística desestacionalitzada, d'alt interès cultural, natural, gastronòmic i esportiu i de la mà de Barcelona". Un turisme que, segons defensen, permet el creixement d'altres sectors econòmics amb l'objectiu de generar una "economia diversificada" que incentivi fixar població al territori i feines sostingudes al llarg de l'any.

Segons el manifest, l'organització dels Jocs d'hivern també aportaria una millora en la connectivitat entre la gent del Pirineu, una "eina indispensable" per a un desenvolupament equilibrat del territori. I defensen que tot plegat s'ha de fer amb respecte al medi ambient garantint la "integració" de les infraestructures i les activitats dels Jocs perquè hi hagi el "menor impacte ambiental negatiu".

En l'àmbit esportiu, reivindiquen els esports d'hivern i de muntanya com a part de la "cultura esportiva" del país. I veuen els Jocs com una oportunitat per fer créixer el número de practicants i el nivell esportiu de les disciplines olímpiques.

Així mateix, assenyalen que els Jocs també serveixen per "visibilitzar" problemàtiques socials com la lluita contra el canvi climàtic, la igualtat de gènere, la migració i el racisme.

"Siguem conscients que una oportunitat com la d'acollir uns Jocs es presenta molt poques vegades en la història d'un país. No la deixem perdre", conclou el manifest.

D'altra banda, en l'acte ha participat el meteoròleg Enric Agut que ha defensat que el 2030 és molt a prop i que encara hi haurà neu al Pirineu.