Recuperat dels seus problemes de salut i amb les mateixes energies que quan era ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz ha declarat rotundament que són "gravacions il·legals" les que li van fer al seu despatx mentre parlava amb l'ex-director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, els dies 2 i 16 d'octubre de 2014. Ho ha dit en seu parlamentària i amb l'obligació de dir la veritat, davant la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats sobre la seva gestió i sobre els informes apòcrifs de la seva policia contra polítics sobiranistes i Podem, entre d'altres partits.

Encara que l'interès del dirigent del Partit Popular ha estat culpar Público per difondre "a trossets" els enregistraments en exclusiva abans de les eleccions del 26 de juny de 2016 per perjudicar-lo políticament, no li ha quedat més remei que reconèixer que algú va gravar il·lícitament a qui fos el màxim responsable de la seguretat interior espanyola al seu despatx ministerial. Fins i tot ha sol·licitat que es faci una prova pericial dels arxius lliurats per aquest mitjà a la Fiscalia General de l'Estat, cosa que sorprenentment no va realitzar la Comissaria General d'Informació encarregada de la investigació.

En una compareixença que ha recordat per moments a una declaració en seu judicial, cosa que hauria passat si la Fiscalia hagués obert diligències o els enregistrats haguessin denunciat, l'exministre ha tirat pilotes fora i ha recalcat que només l'exdirector adjunt operatiu (DAO) , Eugenio Pino, i el seu cap de gabinet, l'inspector José Ángel Fuentes Gago, coneixien que s'anaven a realitzar les reunions, perquè van ser ells qui les van organitzar, tal com va revelar Público.

Això posa en difícil situació l'ex número dos de la Policia i cap de la brigada política que va actuar durant el mandat de l'ex-ministre, que va declarar a un dels periodistes relacionats amb aquesta trama que sabien que era normal gravar al ministre i que el problema era el "custodi" dels enregistraments.

En aquesta entrevista, Pino va deixar clar que ni els comissaris José Manuel Villarejo ni Marcelino Martin-Blas havien tingut en el seu poder aquest enregistrament, per la qual cosa la comissió d'investigació es veu obligada a cridar a declarar com a mínim a l'ex número dos de la Policia, que encara que era un funcionari també era un càrrec de confiança elegit pel Govern de Mariano Rajoy, expliquen fonts dels diferents partits.

Ni guerra de comissaris, ni amb el CNI

El que ha quedat desmuntat també és que la gravació que li van fer el 2014 i la seva difusió tingués el seu origen en la suposada "guerra de comissaris" o "entre policia i CNI" que alguns alts comandaments de la confiança de Pino han divulgat entre els periodistes . Ni tan sols el ministre ha fet al·lusió a això. És més, ha assenyalat com una cosa estranya que l'ex-comissari d'Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, se li gravés quatre dies després que a ell.

El to de les preguntes del PDeCAT, Podem, ERC, PNB i fins i tot el PSOE ha estat carregat d'intenció d'investigar un problema "que afecta l'Estat" al marge de les diferències polítiques, com ha assenyalat la dirigent de Podemos Irene Montero. Això dóna a entendre que després d'aquestes declaracions el presumpte pacte PSOE, Ciudadanos i PP per a què no compareguin els ex-responsables de la policia té esquerdes.

A pesar dels cops que l'ex-ministre ha intentat donar al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, el diputat ha aconseguit treure-li que la relació de confiança amb Daniel de Alfonso no era tal. L'ex-ministre ha eximit l'ex-director de l'Oficina Antifrau de Catalunya de ser qui li va gravar ─ "em puc sorprendre", ha dit Jorge Fernández Díaz─, però com si de dos tramposos es tractés ha assegurat també que la frase que va pronunciar al principi de la segona reunió ( "el presidente lo sabe") en realitat era una mentida per intentar guanyar-se la confiança del seu interlocutor.

A qui no ha pogut acusar de males maneres ha estat a la diputada de Podemos, Irene Montero. La passada setmana la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va intentar fer creure que el llistat de preguntes que li feia la portaveu de Podemos atemptava contra les normes del bon comportament, quan el que tractava era indagar sobre els comissaris i periodistes relacionats amb aquestes presumptes males arts de la brigada política i que ja estan afectant també al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ia la Casa Reial.

Però en aquesta ocasió Fernández Díaz ha reconegut l'interès de les preguntes i també que el mal anomenat Informe PISA (Pablo Iglesias Societat Anònima) era "un conjunt de retalls de premsa", que no estava inscrit a la base de dades oficial de la policia (Gati), que no sap qui ho va fer i que va ser enviat a la UDEF pel comissari Eugenio Pino sense seguir les vies legals.

Més encara, la cronologia que li ha exposat la diputada demostra que l'ex-responsable de la cúpula policial va filtrar al seu amic Eduardo Inda aquest "informe de notícies d'actualitat" i que ningú firma, com si realment fos un document autèntic de la Policia. Una cosa que l'ex-ministre no ha tingut arguments per negar.