Público
Público

Fernando Madina: "Si el procés l'haguessin liderat ERC i la CUP, les coses haurien estat diferents"

Amb trenta anys d’actuacions a les esquenes i 20 discos al mercat, el grup de punk rock andalús Reincidentes tanca la seva última gira Vergüenza. No els fa por el clima de censura actual i les seves lletres continuen assenyalant un sistema que no els agrada. En parlem amb Fernando Madina, el seu cantant. 

Publicidad
Media: 4.33
Votos: 6

Fernando Madina, cantant de Reincidentes. JAVIER PLANA.

Els Reincidentes continuen en plena forma. Amb unes lletres actuals i sinceres, el seu últim treball, Vergüenza, es consagra com un manual per saber què està passant a l'Estat espanyol i al món. Els abusos sexuals de l'Església, Albert Rivera, la crítica al franquisme o la transsexualitat tenen cançons pròpies. D'ençà que començaren a girar, pels volts del 1989, els andalusos no han tingut pèls a la llengua. Vergüenza segueix l'estela que es va iniciar amb Tiempos de ira (2011), un treball nascut a la calor de les places del 15-M on es fa palesa la crítica social. No els fa por la censura: "A nosaltres ens han vetat a determinades publicacions i televisions, però això ens ha passat tota la vida" i els entusiasma la política. Reconeixen que durant les llargues hores de viatge per les carreteres secundàries de l'Estat espanyol, la política és un tema recurrent i que continuen tenint les idees molt clares.

Del que no parlen és d'una possible retirada. "Per què?" Es troben a gust component, compartint les seves cançons amb el seu públic, que a hora d'ara ja abasta diverses generacions i girant dins i fora d'Espanya. Recorden amb melangia algunes de les gires que han fet amb Boikot però són optimistes i continuen mirant endavant. "M'agrada pensar que les coses van endavant sempre, encara que hi hagi actors que en un moment determinat vulguin fer un parell de passos enrere", diu Madina, el cantat.

'Vergüenza' és el títol del vostre últim disc. Expliqui'm.

Tenim vergonya de tot. Vergonya de la situació d'Espanya, però també de la situació a tot arreu. D'ençà que vam començar com a grup, intentem mirar la globalitat del que ens envolta. On vivim? En quin univers ens movem? Quin tipus de gent ens governa no ens vol governar? Quin tipus de persones controlen els estats? Governs com el de Trump o com el de Putin també fan vergonya. De vergonya en fa tot, fins i tot nosaltres mateixos. La vergonya és un concepte molt global. Vergüenza és hereu de Tiempos de ira.

Un disc que va veure la llum el 2011 i que tenia molt a veure amb el 15 -M.

Aquella ira, aquell enfadament ara s'ha transformat en vergonya. És possible que el proper disc es digui Estupefacció.

Què ha passat amb tota aquella il·lusió?

"El naixement de Podemos va ser molt positiu i tots i totes hi hem guanyat. Ara queda tornar a connectar la societat"

Tot allò va ser una llavor, però les llavors s'han de regar. El naixement de Podemos va ser molt positiu i tots i totes hi hem guanyat. Ara queda tornar a connectar la societat. Per desgràcia, la gent funciona quan els seus privilegis es veuen en perill. A mi m'agradaria ser optimista i pensar que la gent està regant aquesta llavor, que ara per ara és una planta però que en un futur es pot convertir en un arbre.

No està tot una mica aturat?

La gent no pot viure en una permanent mobilització, molt menys en ple segle XXI. Això es donava a principis del segle XIX i funcionava, però ara a la gent no se li pot demanar el mateix. El que està bé del que va passar el 2011 és que el missatge fos recollit per gent que no es dedicava a la política i que ara s'hi dedica. Parlo de la gent de la CUP i de Podemos. També és cert que les notícies d'una certa recuperació, que són falses, han enganyat més d'un, però la precarització i la inestabilitat faran que la gent torni a sortir als carrers.

"El que està bé del que va passar el 2011 és que el missatge fos recollit per gent que no es dedicava a la política i que ara s'hi dedica"

Vostès han actuat i gravat moltes temes a Llatinoamèrica. És una regió que palpita en moltes de les seves cançons. Alguna opinió de per què ha girat cap a la dreta política?

En molts casos s'ha de parlar de corrupció, no de viratge a la dreta. D'una banda, és evident que els Estats Units no podien permetre més governs d'esquerra a Llatinoamèrica; d'una altra, hi ha hagut errors propis, com el cas de Nicaragua, on la classe política s'ha convertit en una classe econòmica. Veneçuela, per exemple, no s'ha sabut mantenir.

Cap a on va Veneçuela?

Sincerament, no ho sé i em preocupa, perquè jo sóc veneçolà. Vaig néixer allà, però mai hi he viscut. Hi tinc família i amics i em preocupa. El que sí que sembla evident és que es tracta d'una mala gestió dels recursos: no pot ser que el tercer productor de petroli del món estigui en les condicions econòmiques en les quals està. Cuba es va mantenir, sense ni la meitat de recursos i amb el bloqueig nord-americà! Les polítiques neoliberals i els bloqueigs que surten des dels Estats Units i la Unió Europea fan molt de mal, però hi ha països com l'Uruguai o Mèxic que donen esperança.

Té fe en López Obrador?

No t'ho sé dir, em falten dades. Tant de bo, però no crec en els 'girs'. Em fan mal notícies com la corrupció que suposadament envolta Cristina Kirchner, però no per això deixaré de pensar que Néstor Kirchner va ser el millor president que ha tingut l'Argentina en els darrers cent anys. Llatinoamèrica ens va donar molts exemples durant els anys 70 i es va convertir en l'avantguarda ideològica de l'esquerra. Ho va continuar sent posteriorment, amb Morales, Chávez, Kirchner, Lula, Correa o Mújica.

I en Europa, té fe? Espanta l'auge de l'extrema dreta.

"El poder financer crea situacions que alhora en generen d'altres. Totes elles injustes"

Tot pertany a una roda controlada pels poders financers. Hi hauria a Europa tanta extrema dreta si no hi hagués tants refugiats venint des de Síria? I la guerra de Síria es va crear: s'havien de vendre armes. El poder financer crea situacions que alhora en generen d'altres. Totes elles injustes. L'auge de l'extrema dreta és fruit de tot això.

A Espanya...

Tenim Ciutadans com a representants de l'extrema dreta i Rivera n'és el representant.

Podria guanyar les eleccions?

Sol no, però amb una coalició amb el PSOE, sí. Tot dependrà del PSOE que hi hagi en aquell moment i cap a on vol anar.

Veu un pacte Rivera Sánchez per a les properes generals?

No et sé dir qui mana més al PSOE, si Sánchez o Susana Díaz.

En una entrevista amb Juan Carlos Monedero vostè deia que Susana Díaz era una infiltrada del PP.

I així ho crec.

Parlem de la censura: Valtònyc, César Strawberry, els titellaires de Madrid. Fa unes setmanes volien detenir un bon amic seu, Evaristo. Hi ha més censura ara que fa vint anys?

Hem fet un parell de passos enrere, sí. Nosaltres vam néixer el 1989, amb el govern de Felipe González i des de llavors hi ha hagut passos endavant i enrere. Jo sóc optimista i m'agrada pensar que les coses van endavant sempre, encara que hi hagi actors que en un moment determinat vulguin fer un parell de passos enrere. Al Partit Popular se li ha notat massa: ha estat molt de temps en el poder i aquests dos passos enrere s'han fet molt visibles, però la tendència natural de les coses és a tirar endavant.

Han parlat dins el grup, sobre el tema de la censura? S'han plantejat no parlar de certs temes?

No, som amics des de la secundària i tenim una ideologia similar, amb la qual cosa hi ha poca discussió. Parlem molt de política i tenim les coses clares. A nosaltres ens han vetat a determinades publicacions i televisions, però això ens ha passat tota la vida, està clar que no ens retransmetran per Cadena 100, i no passa res.

Què en pensa de la CUP?

"La CUP és un partit independentista i d'esquerra, però no un partit antisistema"

Penso que és un partit independentista i d'esquerra, però no crec que sigui un partit antisistema. Els partits antisistema no existeixen, malgrat que el periodisme oficial els vulgui anomenar així.

Podria tenir alguna rèplica a Espanya?

A Espanya no, a Euskadi sí. Jo he de dir que sóc molt de la CUP.

Quina opinió li mereix tot el que està passant a Catalunya?

Espanya continua fabricant independentistes cada dia, fet que m'alegra moltíssim. Penso que en aquest sentit Podemos ha donat amb diverses claus: nosaltres votarem que no, però el primer que s'ha de fer és donar veu a la gent.

Referèndum pactat?

"Està clar que si Catalunya vol quelcom diferent del que té ara, finalment s'haurà de votar"

Exacte. Si s'ha fet a Escòcia amb la dreta, o al Quebec, perquè no es pot fer a Catalunya? El que passa és que Espanya hi ha molta ignorància i hi ha gent que no sap ni què es Montenegro. Primer s'ha de llimar aquesta ignorància i després parlar-ne. De fet, estic convençut que durant tot aquest temps hi ha hagut un canal de comunicació que no apareix als mitjans de comunicació, als quals només els interessa la imatge d'Albert Rivera traient llaços grocs. Hi ha hagut converses, n'estic segur. Veurem en què acaba però està clar que si Catalunya vol quelcom diferent del que té ara, finalment s'haurà de votar. Sí que és cert que hi ha gent que té més pressa que d'altra, però també es normal. Penso que si tot aquest procés l'haguessin liderat Esquerra Republicana i la CUP, i no CIU, o el PDeCAT, les coses haguessin anat de manera molt diferent.

Parlem de música. Fa 30 anys que estan sobre els escenaris, quina és la gira que més recorda?

Una amb Boikot a Mèxic el 2004. Va ser la bomba. La gira "Ni un paso atrás" amb Boikot, Porretas i Sonora també va ser molt divertida. Hi ha gires memorables. El 1992 vam tocar a Cuba i va ser l'hòstia. Mires enrere i de vegades penses... Mare de Déu!

Per ara continueu amb la promoció de 'Vergüenza'.

Sí, volem treure algun videoclip més i acabem la gira de presentació del disc ara al novembre. Quan acabem descansarem però ben aviat tornarem a compondre.

Retirada?

Per què? I ara!