Durant tot el cap de setmana, el recinte de la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu (Barcelona), tornarà a convertir-se en l'epicentre de l'economia social i solidària, una realitat cada cop més consolidada a casa nostra i que no deixa de créixer. Més de 200 organitzacions participen a la VII edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC), que enguany té per lema "D'aquelles llambordes, aquestes alternatives", amb la voluntat d'homenatjar el 50è aniversari del maig del 68 "i als molts somnis d'aquella revolució que avui són projectes, pràctiques i realitats concrets dins de l'àmbit de l'economia social i solidària". Als expositors s'hi afegeix un ampli programa de xerrades i debats que contribueix al fet que milers de persones s'apropin a la fira.

La Xarxa d'Economia Solidària (XES), que agrupa més de 300 sòcies entre entitats i persones individuals, és l'organitzadora d'un certamen que té com a eix central les sobiranies, que van molt més enllà de "l'articulació d'un Estat". Anna Fernàndez, co-coordinadora de la FESC, explica a Públic "que ens semblava interessant veure quines sobiranies s'han construït. Creiem que l'apoderament popular i la resolució de les necessitats demanden que aprofundim en moltes més sobiranies a banda de la territorial".

La qüestió s'abordarà en tres àmbits, sobretot a través de les xerrades de la fira. Són la sobirania en la gestió de recursos, amb l'objectiu d'incidir que els recursos més bàsics "no siguin controlats per unes poques mans que ajusten la seva distribució a la maximització de beneficis"; la sobirania econòmica, en què es proposa que "siguem les persones qui governem els mercats al servei del bé comú i la satisfacció de les necessitats"; i, finalment, la sobirania relacional, que fa referència a "tot allò intangible que construïm entre totes, com la cultura, l'educació o la manera com ens cuidem". Amb relació a aquest punt, la FESC és també un espai de relació i intercooperació entre les diverses iniciatives i projectes que s'hi apleguen.

Des del 2012, any de la primera edició del certamen, fins avui l'economia social i solidària ha avançat notablement. "Avui està més present i és més coneguda. També hi ha hagut una aposta des de les institucions polítiques per entendre que és un model econòmic que reverteix en el bé comú i també s'han enfortit alguna de les iniciatives", opina Fernàndez. La coordinadora de la FESC recorda que a la primera edició un dels objectius era "mostrar a la ciutadania que pot resoldre la major part de les seves necessitats practicant una economia que estigui d'acord amb els seus valors. I avui a la fira te n'adones que tens una oferta d'economia solidària per encabir gairebé totes les necessitats de la vida. No és una alternativa minoritària ni per a uns quants". Sectors com l'habitatge, l'alimentació, l'oci, l'educació, la comunicació, la tecnologia, els serveis a persones i empreses, les finances i assegurances ètiques, la formació i l'educació o la tecnologia estaran representats a la Fabra i Coats.

Fernàndez també posa èmfasi en el fet que la trobada serveix per "constatar quins avenços es produeixen en l'economia solidària" i, per exemple, enguany es plantegen qüestions sobre com es relaciona amb el moviment migratori o quina capacitat té de donar resposta a temes com la gestió de l'aigua o l'accés a l'habitatge. "Any rere any programem continguts que serveixen de mirall per saber en quin punt estem en capacitat d'autogestió o de convertir-nos en una alternativa econòmica en diferents temes", subratlla. Entre d'altres, les xerrades abordaran temes com la sobirania alimentària, les finances ètiques, les cures i conciliacions, la precarietat dels lloguers i com organitzar-se per lluitar contra els abusos o les pensions.

La FESC arrenca divendres amb un acte inaugural on s'abordaran els reptes i oportunitats de construir sobiranies populars en la gestió dels recursos, l'economia i les relacions. La fira compta amb un pressupost que supera els 150.000 euros. El gruix, quantificat en uns 125.000 euros, correspon a les aportacions públiques que fan l'Ajuntament de Barcelona -inclosa la cessió de l'espai de la Fabra i Coats- i la Generalitat de Catalunya, mentre que els recursos propis generats per la FESC i els patrocinis d'organitzacions de l'economia social i solidària hi afegeixen 36.000 euros més. Paral·lelament, la FESC compta amb la implicació de diverses persones que hi treballen de manera voluntària durant tot l'any, a més d'un centenar més que s'hi impliquen durant els dies de la fira.