No només Público va revelar el novembre de 2017 les proves documentals que el Director Adjunt Operativa (DAO) de la Policia Nacional, Eugenio Pino, havia adquirit il·legalment a Rayzone Group Ltd (amb seu a Tel Aviv i relacionat amb el Grup NSO israelià) el sistema secret d'alta tecnologia Pegasus amb el qual el comissari Villarejo va fer els enregistraments de l'Operació Catalunya, sinó que aquesta compra encoberta de spyware va ser denunciada al fiscal del cas Nicolás, però el lletrat del Ministeri Públic es va oposar al fet que fos investigada.

Així consta en l'informe que el fiscal Alfonso San Román va presentar l'1 de febrer de 2018 –al qual ha tingut accés aquest diari i l'encapçalament del qual reproduïm més amunt–, com a resposta a l'escrit de l'associació Justitia et Veritas, que havia exposat (el 27 d'octubre de 2017) proves fefaents que aquesta compra de material d'espionatge es va fer fora de la llei. Aquesta denúncia de l'acusació popular, que també està en poder de Público, comença així:

"Que mitjançant el present escrit aportem documentació acreditativa que l'antiga cúpula policial, conformada pel llavors Director Adjunto Operatiu del Cos Nacional de Policia (DAO) D.EUGENIO PINO SANCHEZ i el seu cap de gabinet Sr. JOSE FUENTES GAGO podrien haver disposat de la tecnologia suficient per interceptar i gravar converses i informació de telèfons intel·ligents (Smarphones) i altres dispositius electrònics sense autorització judicial a conseqüència d'haver-la adquirida a l'empresa RAIZONE GROUP LTD".

Les proves presentades per l'associació que presideix l'advocat Antonio Alberca incloïen dues cartes amb capçalera i segell del DAO, així com la rúbrica del mateix Pi, i una sèrie de correus electrònics creuats amb l'empresa israeliana d'espionatge informàtic des d'un compte pantalla d'email, que demostraven que el màxim càrrec uniformat de la Policia espanyola havia encarregat i adquirit –amb fons reservats i sense la preceptiva autorització judicial– sistemes israelians d'espionatge de mòbils d'última generació.

A més, la denúncia aportava el relat del funcionari d'Assumptes Interns que va ser obligat pels seus superiors a crear un compte personal de correu electrònic des del qual emmascarar les negociacions de Pino i Gago amb el subministrador israelià: Maten Caspy, copropietari de Rayzone Group i soci també de NSO, l'empresa que començava a desenvolupar el programa de spyware Pegasus que després s'utilitzaria per espiar a polítics catalans com Roger Torrent o Ernest Maragall.

La descripció dels programes d'espionatge de telecomunicacions adquirits –que inicialment van ser denominats Sprinter i InterApp– explicava que havien estat desenvolupats "per les agències d'intel·ligència i d'aplicació de la llei, la qual cosa els permet recopilar informació de manera sigil·losa des del núvol mitjançant vulnerabilitats d'aplicacions de telèfons intel·ligents (...) El sistema és totalment transparent i indetectable, ni per l'operador de telefonia mòbil ni per l'objectiu".

Dues gravacions il·legals sense resoldre: el ministre i el CNI

La denúncia de Justitia et Veritas també subratlla que es van començar a produir greus i inexplicables enregistraments il·legals secretes poc després d'aquesta compra de sistemes d'espionatge, com es pot veure en la pàgina 6 d'aquest escrit que reproduïm aquí:

Casualment en aquestes mateixes dates, es produeixen dos greus fets a nivell policial d'intercepcions telefòniques que no han deixat rastre de la seva metodologia.

1r.- Enregistrament de converses entre el llavors Ministre de l'Interior, D.JORGE FERNANDEZ DIAZ i l'excap de l'Oficina anticorrupció de Catalunya D.DANIEL D'ALFONSO LASO en el despatx del mateix ministre els dies 2 i 16 d'Octubre de 2014 sobre casos de corrupció a Catalunya i com utilitzar-los. Aquestes converses van ser difoses al mitjà digital 'Publico' el mes de juny de 2016, amb ressò en molts altres mitjans de comunicació. Tant el ministre D.JORGE FERNANDEZ Diaz com D.DANIEL D'ALFONSO, en les seves
Intervencions en la comissió de recerca en el congrés dels diputats "sobre la utilització partidista del Ministeri de l'Interior" reconeixen que cap d'ells va gravar ni sabia que estaven sent gravats, (sessió 7 de 5 d'abril de 2017). Així mateix dels informes realitzats pel Ministeri de l'Interior i aportats a aquesta comissió de recerca i que aquí adjuntem no s'ha pogut determinar quin va ser el mètode del seu enregistrament, si bé amb la documentació que aquí s'aporta podria donar-se explicació a aquests greus fets delictius de descobriment i revelació de secrets en els quals és víctima el mateix Ministre de l'Interior, màximament quan el mateix senyor D'Alfonso en l'esmentada comissió de recerca insisteix que D.JOSE FUENTES GAGO va ser l'artífex de la reunió entre les víctimes de l'enregistrament i difusió d'aquestes cintes.

2n.- Gravació, edició i difusió de la reunió mantinguda entre membres de la Unitat d'Assumptes interns i components del Centre Nacional d'Intel·ligència i que és objecte d'aquesta peça separada nº2 , en data 20 d'octubre de 2014 a la seu d'aquesta unitat policial. Segons ha quedat acreditat a la instrucció de la present peça aquest enregistrament és realitzat a través del telèfon del periodista D.CARLOS MIER , del mitjà 'Informació Sensible' vinculat al comissari jubilat D.JOSE MANUEL VILLAREJO PEREZ, –qui s'ha definit en la seva declaració com a Adjunt al Director Adjunto Operatiu– sent aquest mitjà el primer que refereix l'existència d'aquest enregistrament el 22 de Novembre de 2014.

De fet, l'acusació popular demana que s'investigui la compra d'aquests sistemes d'espionatge israelians, perquè tot indica que van ser els que es van emprar per gravar il·legalment la reunió confidencial entre el llavors director de la Unitat d'Assumptes Interns, el seu segon i tres agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Una gravíssima violació de la seguretat de l'Estat que encara ha de ser jutjada i l'execució de la qual no va poder ser explicada pels tècnics policials espanyols de l'època.

El comissari Villarejo va tenir accés a aquesta tecnologia i la va utilitzar –a més de per a intervenir telèfons en operacions il·legals privades per les quals cobrava grans quantitats als seus clients, com s'està demostrant a la causa Tàndem– per a realitzar els enregistraments de l'Operació Catalunya a partir de 2015. Quatre anys després, els tècnics canadencs de CitizenLab descobriran troians d'aquest spyware (que acabaria dient-se Pegasus) en els telèfons mòbils de diversos polítics independentistes catalans.

La denúncia de Justitia et Veritas ja advertia que la compra il·legal i secreta d'aquesta tecnologia era d'una gravetat extrema "perquè de confirmar-se resultaria que la cúpula policial, hauria adquirit sistemes d'escolta i intercepció de comunicacions i sense autorització judicial haurien pogut gravar il·lícitament converses mantingudes per ministres del Govern, membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i del CNI".

El fet que el CNP [Cos Nacional de Policia] compri un programari concret, si finalment això pogués acreditar-se després de la pràctica de les diligències que se SOL·LICITEN, no és, en si mateix, cap delicte. La utilització d'aquest programari per la Policia per al compliment de les seves funcions i conforme als requisits legals, tampoc ho seria. S'al·ludeix a la possible existència de delictes de prevaricació i malversació, com a hipòtesi, si arribés a acreditar-se el que fins ara no coneixem, això és, que es va comprar el programari i l'adquisició es va fer sense complir els requisits legals sobre contractació administrativa.

Però, el fiscal Sant Román també va reconèixer que la recerca judicial que tenia a càrrec seu no havia obtingut cap resultat perquè tècnicament es desconeixia si l'enregistrament il·legal en el despatx del director d'Assumptes Interns es va fer implantant un sistema espia troià al mòbil de Martín-Blas, com havia conclòs la Comissió Judicial que el va indagar:

A aquesta conclusió arriba la Comissió Judicial després d'analitzar diversos indicis que apunten en aquesta direcció. Des d'un punt de vista informàtic, no obstant això, tots els informes pericials de Policia Científica realitzats afirmen que aquest mòbil no contenia aplicacions nocives. Per part seva, l'informe del Centre Criptològic Nacional (CNI) [SIC] afirma que, encara no contenint aquestes aplicacions nocives, és possible tècnicament que hagi tingut instal·lada una aplicació nociva i que aquesta aplicació o una altra hagi esborrat tot vestigi d'aquesta. És una possibilitat tècnica que desconeixem si va ser o no utilitzada perquè, com ja s'ha dit, no hi ha cap rastre.

És a dir, el Centre Criptológico Nacional va reconèixer que el nivell tecnològic disponible llavors a Espanya no permetia saber si aquest delicte es va cometre mitjançant sistemes informàtics més avançats. Com per exemple els que es produeixen a Israel per als serveis secrets de tot el món, i que són gairebé impossibles de rastrejar.

No obstant això, el fiscal es va oposar al fet que s'estudiés la possibilitat que el mòbil de Martín-Blas pogués haver estat hackejat amb l'spyware comprat als israelians, malgrat no existir ja cap altra via de recerca tècnica possible.

Així que el delicte va quedar sense resoldre.