La Fiscalia demana dos anys de presó per a una internauta que serà jutjada per difondre a Twitter una notícia falsa amb l'objectiu de difamar els menors estrangers no acompanyats. Ho va fer atribuint als menors migrats actituds violentes que, en realitat, van tenir lloc en una aula al Brasil, segons ha avançat EFE. Justament la setmana passada l'Audiència de Barcelona va condemnar un agent de la Guàrdia Civil per un delicte d'odi també contra menors migrats per difondre falsedats sobre ells a través de Twitter. 

A l'escrit d'acusació, la Fiscalia de Delictes d'Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l'educació en l'àmbit docent, esportiu i de lleure.

El judici per aquest cas s'ha fixat per a l'11 d'abril de 2023 a l'Audiència de Barcelona. L'acusada, veïna de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), va penjar al seu compte de Twitter un vídeo de 45 segons en què es veia com dins de l'aula d'una escola diversos alumnes cridaven, llançaven papers a la professora i tiraven i tombaven taules, entre crits i rialles de burla cap a la docent. "Envio vídeo d'un centre educatiu per a emigrants il·legals. Mireu com agraeixen la nostra acollida", afegia a la publicació.

Va ser la Sindicatura de Greuges de Barcelona qui va alertar la Fiscalia de la difusió a Internet i les xarxes socials d'aquest missatge, advertint que pretenia associar interessadament el col·lectiu de menors migrats amb la violència a les aules. Finalment, la investigació dels Mossos d'Esquadra va permetre comprovar que el vídeo recollia fets ocorreguts al Brasil i que no tenien res a veure amb menors estrangers no acompanyats.

Un delicte per desprestigiar els menors migrats

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia remarca que aquest tipus de notícies falses "tendeixen deliberadament a aprofitar moments o incidents d'actualitat amb fort impacte o commoció social, aportant material audiovisual no veraç o tergiversat per fer creure els receptors relacionats".

En aquest cas, el ministeri públic sosté que l'acusada pretenia "amb manifest menyspreu a la veritat" associar un comportament violent a les aules amb tots els menors no acompanyats procedents d'altres països, per atribuir-los de manera generalitzada la comissió d'actes incívics, violents i de manca de respecte a l'autoritat del professorat.

Tot això amb l'objectiu de desprestigiar els menors no acompanyats, "contribuint així a despertar, potenciar o augmentar entre la població prejudicis i estereotips contra aquest col·lectiu de persones, especialment vulnerables, amb el consegüent risc de generar sentiments de rebuig i animadversió social davant d'ells".

Primera condemna a Espanya per difusió de 'fake news'

L'acusació de la Fiscalia arriba just després de la primera condemna a Espanya per difusió de fake news, el 8 de novembre passat. L'autor dels fets, un Guàrdia Civil, va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d'una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d'imatges d'una violació que havia passat a Canet de Mar (Maresme) per atribuir-la a menors no acompanyats, malgrat que els fets havien passat a la Xina.

Al final del judici, l'agent va acabar reconeixent els fets i va acceptar una pena de 15 mesos de presó per un delicte d'odi, així com una multa de 1.620 euros i la prohibició d'exercir activitats docents i esportives durant cinc anys.