La Fiscalia ha rebaixat aquest dilluns la petició de pena per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i ha passat de demanar 11 anys per rebel·lió a 10 per sedició pels fets de l'1-O, en la línia de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista. D'aquesta manera, el ministeri públic ha confirmat la previsió. Alternativament, si el tribunal considera que no hi ha un delicte de sedició planteja un possible delicte de desobediència, amb una inhabilitació d'un any i vuit mesos i 60.000 euros de multa per a Trapero, però sense presó. 

També demana les mateixes penes per a l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. Per a la intendent Teresa Laplana manté la petició de quatre anys de presó per sedició o, alternativament, un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobediència.

En una breu sessió feta a distància, amb el tribunal i la fiscalia a l'Audiència Nacional de Madrid i els acusats i les defenses a l'Audiència de Barcelona, el fiscal ha dit que mantenia bàsicament tot el relat de fets de l'escrit d'acusació inicial, excepte alguns detalls que s'adapten a la sentència del Suprem. Així, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha dit que s'ha de basar en la sentència del Suprem per rebaixar de rebel·lió a sedició, tot i que la pena de presó només la rebaixa d'onze a deu anys de presó i els mateixos anys d'inhabilitació. Per a Laplana, manté la petició de quatre anys de presó i el mateix temps d'inhabilitació per sedició, en considerar-la que no liderava l'actuació, sinó que era una subalterna.

Alternativament, però, i per si el tribunal no veu demostrada ni tant sols la sedició, la Fiscalia ofereix la possibilitat alternativa de condemnar pel delicte de desobediència: un any i vuit mesos d'inhabilitació per a càrrec públic o electe per a Trapero, Puig i Soler, a més de 60.000 euros de multa; i un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Laplana.

Les defenses mantindran la petició d'absolució

El judici a l'Audiència Nacional es va veure interromput per la pandèmia del coronavirus el 13 de març. L’Audiència Nacional ha fixat també per al dilluns que ve, 15 de juny, l’anunci de les conclusions definitives de les defenses i l’informe del fiscal. Per al dimarts 16 i dimecres 17 es preveuen els informes de les defenses i el torn d’última paraula dels quatre acusats. Les últimes tres sessions tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, on es van fer totes les sessions excepte les tres últimes, molt més àmplia que la del centre de la capital espanyola, i ja hi seran presents tots els advocats i acusats.

Les defenses ja han avançat que mantindran les seves conclusions definitives pel que fa a la petició d'absolució, però també introduiran algun matís en el relat de fets segons les proves practicades durant el judici.

En sortir de l'Audiència de Barcelona, Olga Tubau, advocada de Trapero i Laplana, ha dit que la rebaixa de petició de la Fiscalia, incloent una alternativa sense presó, és "objectivament una bona notícia" i "dona tranquil·litat", "rebel·la que la Fiscalia té dubtes seriosos que el tribunal pugui condemnar per sedició després del judici" i "evidencia, ara sí de forma verbalitzada, que el judici no ha aportat suficients elements perquè es pugui afirmar amb contundència i sense cap fissura que s'ha de condemnar per sedició". No obstant això, ha volgut remarcar que la inhabilitació per desobediència també és greu per a dos policies.

Tubau ha dit que ja durant el judici es va veure que els interrogatoris de la fiscalia no introduïen en cap moment l'element de violència que requereix el delicte de rebel·lió, i ara s'ha confirmat. També ha recordat que tot i que el Suprem hagi qualificat els fets del 20-S i 1-O com a delicte de sedició, l'Audiència Nacional ha de demostrar que hi havia un "concert de voluntats" entre Trapero, Laplana, Puig i Soler i els condemnats al Suprem.