Público
Público

Entrevista a Dolors Sabater "La força més votada el 26-M serà la que governarà la ciutat, sigui l'extrema dreta del PP o La Badalona Valenta"

Entrevistem la cap de llista de La Badalona Valenta, la coalició que han articulat Guanyem Badalona i ERC per intentar convertir-se en la primera força a la quarta ciutat catalana, superar el PP de García Albiol i recuperar l'alcaldia que van perdre arran de la moció de censura del PSC. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Dolors Sabater a Badalona. Cedida

Símbol d'un dels ajuntaments del canvi, Dolors Sabater (1960) va ser l'alcaldessa de la quarta ciutat més poblada de Catalunya des de juny de 2015 fins al juny de l'any passat, quan una moció de censura del PSC, amb el suport de PP i Cs, va provocar l'arribada al càrrec d'Álex Pastor. Ara encapçala la llista de La Badalona Valenta, la coalició formada per Guanyem Badalona i ERC, socis de govern durant el trienni 2015-2018. Convençuda que a les eleccions municipals del dia 26 hi ha en joc dos models antagònics de ciutats, assumeix que en aquesta ocasió és imprescindible convertir-se en la força més votada per evitar el retorn a l'alcaldia de Xavier García Albiol (PP). Molt crítica amb el PSC, defensa la feina feta durant els tres anys que va governar i manté l'aposta per un programa que posa les persones al centre, conscient alhora que la capacitat d'actuació de l'administració local presenta límits.

Una enquesta recent us situa en posició d'empat tècnic amb el PP d'Albiol com a força més votada el 26-M. Alhora, però, només el PSC podria decantar la majoria. Fa gairebé un any us va arrabassar l'alcaldia amb una moció de censura votada també per PP i Cs, però ara l'escenari estatal és un altre. Què creus que farà després de les municipals?

El PSC és un partit que no genera confiança, perquè canvia de posició d'una manera imprevista. El 2015 va sumar per fer fora el PP de l'alcaldia, però el 2018 en comptes de recolzar uns pressupostos socials va aliar-se amb PP i Cs per interrompre el govern del canvi. I hi ha més canvis de posició, perquè el 2011 formava part activa del pacte local pel dret a decidir i després s'ha sumat a la persecució judicial del dret a decidir. A dia d'avui sabem que la força més votada serà la que governarà la ciutat a partir del juny, sigui l'extrema dreta del PP o el front d'esquerres que representem Badalona Valenta. El PSC ja ha dit que no sumarà per fer un front alternatiu i, per tant, ser la força més votada serà molt important. Estem davant de dos models de ciutat i dues maneres de fer política i el fet de veure en risc la Badalona dels drets socials és el que justifica aquest front ampli amb ERC, Avancem i MÉS, perquè ja no podem deixar-ho a l'eventualitat dels pactes postelectorals, sinó que hem d'assegurar una posició de sortida el mateix 26 de maig.

La intenció inicial era que els Comuns, que van formar part del seu govern, també s'unís a la candidatura àmplia, però finalment es presenten en solitari. Què ha passat?

Crec que era una bona idea anar junts, perquè vam protagonitzar l'ajuntament del canvi i la remuntada de la ciutat després de l'època fosca i trista del PP. Respectem molt les decisions que pren cada organització, però sí que hem de lamentar que els hagi pogut més el tacticisme electoral que aquesta mirada més àmplia de compromís amb la ciutat. Però és evident que després del 26-M ens podrem tornar a trobar.

La sensació, però, és que no hi ha un gran transvasament de vots entre els blocs que encapçaleu vosaltres i García Albiol, respectivament, quan una part important dels votants del PP a la ciutat no deixen de ser classes populars que s'haurien de sentir interpel·lades per les vostres polítiques. Us va faltar temps per portar a terme canvis que fossin percebuts?

Hem fet polítiques que no s'havien fet mai i que han arrelat molt a la ciutat, com les subvencions a l'IBI a les persones grans que tenen pensions molt baixes o la tarificació social a les escoles bressol, que s'havien apujat molt de preu durant l'època d'Albiol després que la Generalitat deixés d'aportar-hi finançament. La gent sí que reconeix i valora aquestes polítiques, però és cert que l'Albiol té una capacitat mediàtica a l'hora de fer campanya i apel·la molt a l'estomac. És un artista a l'hora de fracturar i enfrontar els uns amb els altres. Ho va fer sobretot amb la immigració en la campanya del 2011 i ara hi afegeix el tema sobiranista.

"Albiol apel·la molt a l'estomac. És un artista a l'hora de fracturar i enfrontar els uns amb els altres"

Cal recordar que l'1 d'octubre van votar 55.000 persones a la ciutat i que el dia 3 va haver-hi la manifestació més gran que s'ha fet mai a la ciutat, però ell obvia tota aquesta part de la població i busca la confrontació. És com un venedor de fira, que aconsegueix una cosa molt trista com és que algunes de les principals víctimes de les polítiques del PP el votin. Ara, però, ja s'ha hagut de presentar desmarcant-se de les sigles del PP perquè la gent ha començat a despertar i veu que és el partit de la corrupció, de l'especulació i dels que se serveixen del bé comú per enriquir-se i no per estar al servei del tothom. Ell apel·la al populisme fàcil de culpabilitzar els veïns del costat i no pas als autèntics culpables dels problemes i això li dona rèdit.

Sempre has denunciat el clientelisme a la ciutat. Es manté? Com es manifesta?

Aquest any que no hem governat s'han vist coses increïbles per part del govern del PSC. Ha arribat a barrar la porta d'un centre cívic a una entitat que treballa dia a dia al carrer per aturar desnonaments i ajudar a trobar alternatives habitacionals, com la plataforma Sant Roc Som Badalona. Per al PSC, aquesta gent no són dels seus i els que considera dels seus se senten incòmodes amb què la plataforma faci aquesta feina. Tampoc s'han convocat més consells de districtes. Nosaltres havíem fet una política d'obrir espais on tothom hi tingués veu i ells han anat entitat per entitat per fer un tracte de favoritisme o discriminació de tu a tu, en comptes de tractar amb taules globals. I això ho hem vist amb temes esportius, socials, etc... S'ha girat com un mitjó.

A l'hora de fer balanç dels anomenats ajuntaments del canvi sembla clar que vau aconseguir canviar les agendes polítiques i posar al centre qüestions com el dret a l'habitatge, la transparència, la participació o les municipalitzacions, però que alhora no éreu conscients dels ritmes de l'administració i de les dificultats de portar a terme els projectes. Ara teniu un programa molt més realista i conscient dels límits que hi ha?

Curiosament els que han governat abans que nosaltres ens exigeixen que fem en tres anys el que ells no han fet en 30 i aquí hi ha un punt de demagògia important. Hi ha un interès compartit de l'statu quo en empetitir la feina feta pels ajuntaments del canvi. Et poso un exemple. Es vol fer creure que pot haver sigut una manca d'experiència que en tres anys no s'hagi fet l'habitatge social que necessita la ciutat quan en 30 anys no se n'havia fet ni un. Nosaltres, com a mínim, hem aconseguit tenir els diners i l'acord per fer-los, però evidentment no hem tingut temps. Dit això, és cert que hem après molt de com es resisteixen l'estructura municipal i l'administració pública en general als canvis i quines valenties hem d'enfortir per fer possible alguns projectes, com les municipalitzacions.

"El programa manté la voluntat de retornar a control públic molts dels serveis municipals, però és evident que en tres anys no ho podem municipalitzar tot"

El programa manté la voluntat de retornar a control públic molts dels serveis municipals, perquè això és una millora de la qualitat, un estalvi pel municipi, un major control, unes millors condicions laborals pels treballadors i impedeix que hi hagi enriquiments il·lícits. És evident que en tres anys no ho podem municipalitzar tot, quan l'estructura i les lleis estan fetes expressament per dificultar-ho. L'aprenentatge és que ara sabem que el consens polític per arrabassar alguns privilegis que tenen unes empreses amb alguns serveis no és possible fora de nosaltres. Vam fer una auditoria a FCC pel servei de recollida de la brossa i vam descobrir que ens estaven facturant erròniament. Vam poder contrastar una mala praxi de més de 4 milions i mira si era real que ara ja es factura d'una altra manera. Però, tot i això, PSC, PP, Cs i JxCat van oposar-se al ple a reclamar aquests diners. Per tant, som els únics que podem plantar cara a aquest negoci especulatiu dels serveis municipals. Hi ha molta resistència, però ens hem de preparar molt més per fer-ho i estem estudiant la municipalització de les escoles bressol.

Confieu que la presència d'un govern del PSOE a l'estat, amb una perspectiva més llarga que després de la moció de censura a Rajoy, pot facilitar el desmuntatge d'alguns dels límits a l'actuació municipal, com la Llei Montoro?

De moment no n'ha donat cap prova. Quan va governar no va tocar res, ni la Llei mordassa ni la Llei Montoro. La reforma de l'article 135 de la Constitució [que ara fa referència a l'estabilitat pressupostària], que implica complir el dèficit que mana Europa en detriment dels serveis socials que oferim els ajuntaments, la van pactar PSOE i PP un agost d'amagat. Amb el que afecta realment la vida de les persones als barris de moment el PSOE no ha mostrat cap intenció de canviar res, tampoc amb les pensions. És cert que si compares, doncs clar, sempre serà una mica menys mutilant que el PP, però crec que això és una trampa que la gent ja no ens creiem. Els municipis necessitem que siguin valents i facin canvis.

Ha faltat una major acció de lobby, en el sentit de pressionar per un objectiu comú, per part dels ajuntaments del canvi perquè el govern espanyol canviï normatives com aquesta?

Sí, penso que sí. En això hem de fer autocrítica, perquè hem fet trobades però hauríem d'haver estat més bel·ligerants respecte el govern de l'Estat i per posar-ho també a l'agenda política, perquè no hi és. Com perjudica la Llei Montoro, la LRSAL (Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local], a la feina dels municipis i com evita que puguem fer el que voldríem. Potser ha faltat posicionar més això com un tema d'estat, perquè perjudica tots els ajuntaments, no només els del canvi, si bé nosaltres ho notem més perquè posem les persones al centre.

Teniu la sensació que us heu dedicat més a fer gestió que no pas política, quan era el que preteníeu?

Sempre hem tingut present la frase que nosaltres hem vingut aquí a fer política i que la gestió no se'ns mengi la política, perquè la gestió és un monstre que no només et treu molt temps i energia, sinó que et pot portar a prendre decisions equivocades. Quan parlem de gestió parlem de dos nivells, un és que el que volem que passi, passi, és a dir, que les decisions polítiques es converteixin en realitat, i l'altre és la pura gestió econòmica. Els ajuntaments del canvi hem demostrat que som els que millor gestionem, malgrat la falsedat que corre que diu que l'esquerra no sap gestionar. Al cap de pocs mesos d'entrar vam ser capaços de sortir del pla d'ajustament, mentre que el PP no va fer-ho en quatre anys. I a més a més, vam reduir deute i, alhora, vam augmentar la capacitat pressupostària. Vam treure Badalona del forat.

"Els ajuntaments del canvi hem demostrat que som els que millor gestionem. Vam sortir del pla d'ajustament, vam reduir deute i vam augmentar la capacitat pressupostària" 

Amb el que té a veure amb el funcionament de l'Ajuntament vam tenir una sorpresa, perquè no sabíem que Badalona no va fer els deures de modernitzar-se durant els anys noranta. No s'havia professionalitzat l'administració pública, que vol dir tenir models directius i la possibilitat de fer-hi carrera professional, i això vol dir desaprofitar molt de talent. A més a més, la LRSAL ens ha fet perdre uns 300 treballadors. Una de les lliçons que tenim és que no pot ser que els polítics haguem d'estar tan a sobre de les qüestions tècniques. La informació que tenim és que des que vam marxar l'Ajuntament no ha fet res i s'han bloquejat moltes coses. Sabem que quan entrem haurem d'arreglar la màquina per poder fer política. El que hem de fer és gestionar conflictes polítics, trobar solucions en model de ciutat i veure cap on anem, però per la solució tècnica hem de tenir un aparell que funcioni.

Quines són les transformacions possibles que es poden fer des dels ajuntaments?

Hi ha coses que no podem fer, però n'hi ha moltes que sí i només depenen de la voluntat política, com impulsar la participació ciutadana, per exemple fent pressupostos participatius. Ara veiem claríssim que s'ha fer un consell de ciutat que arribi a un consens sobre el pla d'equipaments amb un calendari que quedi blindat als canvis polítics. Necessitem que la ciutat tingui un rumb i que hi hagi un consens de ciutat. Badalona fa molts anys que té una crisi d'identitat i necessita fer-se gran. Érem un model industrial molt potent, però els anys noranta va intentar ser més una ciutat de serveis i la crisi s'ho va emportar... Nosaltres vam fer una aposta per la reconversió del sòl industrial per fer-lo competitiu amb l'economia del segle XXI, vam apostar-hi per generar ocupació. A la ciutat li falta una planificació des de fa anys. I això no ens ho pot privar la LRSAL ni ningú, és una qüestió de voluntat política.

"Hem d'anar més a la una perquè les elèctriques assumeixin la condonació dels deutes per pobresa energètica"

També hi ha el tema de la redistribució de la riquesa. S'ha de trencar amb el concepte que tenen, per exemple, els socialistes dels serveis socials, perquè l'enfoquen des de l'assistencialisme i no des d'una idea de justícia social. Això passa, per exemple, per fer que les elèctriques, que tenen uns beneficis espectaculars, estiguin obligades a assumir la pobresa energètica, condonant deutes, pagant comptadors socials, etc... Aquesta és la línia que hauríem de defensar i no pas agafar diners del bé comú per pagar les factures que se'ls deuen. Hem d'anar més a la una perquè aquests deutes els assumeixin les elèctriques i els diners públic els destinem a generar ocupació i no pas posar-lo al sac de l'assistencialisme.

Amb la perspectiva del temps, què canviaries del que vau fer?

La rapidesa a l'hora de prendre decisions. Portem molts deures fets i tenim molt clar que governarem i la feina que vam fer durant tres anys ja ens serveix. Hem de saber trobar un equilibri entre voler endreçar un model global que funciona malament i resoldre la immediatesa. La diferència és que ara ja entrem amb una llista de coses a fer, sobretot al començament i ja tindríem moltes coses a punt. Aniríem molt ràpid. A més, en anar junts amb ERC hem treballat moltíssim en el programa i els acords bàsics i la priorització de temes claus perquè funcioni l'ajuntament.