Els fets ocorreguts l'últim divendres de setembre a l'horta d'Alboraia, localitat adossada al nord de la ciutat de València, frega el disbarat. Just el mateix dia que estava convocada la vaga climàtica mundial, les excavadores reduïen a runes el Forn de Barraca, una alqueria centenària que s'havia convertit en símbol de resistència davant l'expansionisme urbanístic que plana sobre l'horta valenciana. Dies abans, l'alqueria de Bayarri ja havia corregut la mateixa sort. Els enderrocs s'emmarquen en les obres d'ampliació de l'autovia V-21, un projecte que, tot i comptar amb un ampli rebuig popular, segueix endavant amb el beneplàcit del valencià José Luis Ábalos, al comandament del Ministeri de Foment. La infraestructura preveu deixar tocats de mort uns 62.000 metres quadrats d'horta.

Després de més de deu dies d'acampada espontània, tallers, concerts improvisats, abraçades i solidaritat ciutadana, les màquines s’hi van presentar no sense abans desallotjar els manifestants de manera desproporcionada, tal com han denunciat els moviments socials. Es van produir identificacions, es va dificultar la feina de la premsa i algunes persones van acabar lesionades. Quatre activistes van ser detinguts, sent posats en llibertat amb càrrecs unes hores després. La indignació provocada per aquesta actuació ha tingut ressò en el míting que el PSOE ha celebrat aquesta setmana a València, on els col·lectius en defensa de l'horta van ser expulsats de l'acte en el moment en el qual li recordaven al ministre en funcions Ábalos la seua responsabilitat. De nou, la jornada es va saldar amb identificacions.

Les entitats ecologistes recorden la contradicció que suposa que el govern del Botànic situe la lluita contra l'emergència climàtica com a eix de la legislatura i que el govern de Pedro Sánchez es comprometa amb una transició ecològica, al mateix temps que s'autoritzen projectes que van en la línia contrària. Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, socis del PSOE al Botànic, han tornat a demanar la paralització de les obres. La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha lamentat que no se'ls comunicara aquest enderroc i, com en altres ocasions, ha recordat que l'ampliació d'aquest accés nord és competència de l'administració de l'Estat i que el Govern autonòmic ha arribat on ha pogut. Una realitat, però, que lluny de fer-se valdre com a argument, hauria de servir per replantejar-se els límits de les competències autonòmiques pel que fa a la capacitat de gestió del propi territori i interessos.

Un PGE sense compassió

El capítol del Forn de Barraca, malgrat tot, està lluny d'haver dissuadit aquells que segueixen obstinats en el vell model de desenvolupament a costa del territori. I no només perquè l'ampliació de la V-21 comporta dos propòsits més sobre les mateixes coordenades: la plataforma de la futura línia de l'AVE València-Barcelona i l'estructura d'accés nord al port, l'ampliació del qual es va adjudicar a MSC també el mateix fatídic dia de l'enderroc. La plataforma Per l'Horta es lamenta que això és només la punta de l'iceberg i que els projectes que amenacen la superfície agrària d'Alboraia són molt més extensos. El més immediat d'ells: el nou Pla General Estructural (PGE) impulsat pel PSPV-PSOE de la localitat amb el suport del PP.

Caminata per l'horta d'Alboraia realitzada durant aquests últims dies./ Per L'Horta

Si bé aquest pla rebaixa algunes actuacions respecte a la idea originària exposada pel PP el 2011, les dimensions de la seua afectació fan tremolar als col·lectius. 264.000 metres quadrats d'horta estan en el punt de mira, quatre vegades més que l'afectació de la V-21. Un PGE que el consistori defensa com a necessari per a dotar de millores al municipi, entre les quals es troben un nou institut, parcs públics de fires i esdeveniments, l'eixamplament d'un polígon industrial, així com l'optimització de les comunicacions entre el centre històric i el litoral. Per l'Horta denuncia que aquest pla preveu la construcció de 2.850 nous habitatges pensats per acollir 7.130 habitants, la qual cosa incrementaria la població del municipi en un 30%. El litoral d'Alboraia no en quedaria al marge i també es veuria greument afectat per la densificació.

Un dels primers dubtes que sorgeix davant aquesta intervenció urbanística té a veure amb el marc legislatiu desenvolupat pel Botànic, que presumptament establia la protecció del sòl agrícola després d'anys de "pelotassos" que van hipotecar el paratge mil·lenari valencià. Tant la Llei de l'Horta com el Pla d'Acció Territorial de l'Horta (PATH) —aprovats en la legislatura anterior— van ser considerats avenços molt necessaris, si bé millorables, per part dels col·lectius ecologistes. No obstant això, en el seu dia ja es va advertir que hi havia alguns descosits. I aquests descosits porten el nom de "zones rurals comuns" o "zones de reserva", és a dir, els terrenys que es van deixar fora de protecció específica en aquells termes municipals en què els ajuntaments van optar-hi durant les negociacions amb les autoritats autonòmiques. La reserva que es va aconseguir a Alboraia coincideix plenament amb l'actuació actual: 264.000 metres quadrats exclosos de la normativa.

"És un frau", qualifica Marc Ferri, membre de Per l'Horta. I afegeix: "I més encara quan la d'Alboraia és una de les hortes més productives actualment. No és una qüestió romàntica, és que hi ha famílies que viuen de la terra i els seus ingressos regulars en depenen". Ferri subratlla que l'oposició al PGE ja està creant sinergies organitzatives entre els agricultors, que prendran forma de plataformes en qüestió de setmanes. Desenes d'organitzacions locals i comarcals es troben en alerta davant l'operació. Per l'Horta, de moment, ja ha presentat al·legacions al pla. La seua alternativa: la retirada del projecte i l'aprovació d'un Pla de Participació Pública, que contemple les millores del municipi sense que això implique arrasar horta.

Estrènyer el cultiu

Alboraia és coneguda com la capital de l'orxata. Eixint o entrant per l'avinguda de Catalunya de València, es poden albirar els cavallons dels seues fèrtils camps de xufa, el tubercle que va venir amb els musulmans, clau en l'elaboració de la típica beguda valenciana. És un dels setze pobles de la comarca de l'Horta Nord en els quals es conrea aquesta planta. Actualment, en aquesta extensió, es produeixen uns 5,3 milions de quilos de xufa seca a l'any, dels quals un 90% es troben emparats per la Denominació d'Origen.

Els dos joves que es van lligar a la teulada de l'alqueria Forn Barraca a l'Alboraia, per impedir el seu esfondrament, s'abracen abans de ser detinguts per la Guàrdia Civil. EFE/Manuel Bruque

Precisament, un altre dels organismes que s'ha pronunciat públicament en contra del PGE és el Consell Regulador de la DO Xufa de València. "Si ens resten superfície, ens trauen capacitat de producció", raona Antonio José Gimeno, president de l'entitat. En l'al·legació al projecte, el Consell Regulador ha deixat constància que no poden mostrar-se favorables a un pla que ocupa l'horta amb fins urbanístics i residencials, tenint en compte que el terreny per al cultiu ja és de per si restringit. Gimeno posa l'accent en la dificultat amb la que ells sí que han topat quan han proposat l'ampliació o la construcció d'edificacions dedicades necessàriament a la pràctica del cultiu tant de la xufa com de les hortalisses que es produeixen en rotació (safareigs, assecadors, magatzems ...). Pel president, hi ha altres formes més transparents de consensuar les dotacions que el municipi requereix desenvolupar, les quals no haurien de dificultar més les condicions dels treballadors de la terra.

La història es repeteix

I és que, a Alboraia, plou sobre mullat. Des de principi de mil·lenni, les operacions immobiliàries i altres despropòsits han sobrevolat intimidatoris sobre la seua terra més preuada. Molt recent en el temps —a l’estiu de 2016— se situa l'intent de celebració del macrofestival de música electrònica Marenostrum sobre l'emblemàtic paratge dels Peixets; un entorn, per cert, amenaçat també per l'actual PGE tot i que, en teoria, la Llei de l'Horta garanteix el seu caràcter agrari.

Dues persones pujades al sostre de l'alqueria de Forn Barraca. / EFE (Manuel Bruque)

Una lectura atenta al capítol corresponent del llibre La batalla de l'Horta (Sembra Llibres, 2016), del periodista Enric Llopis, mostra algunes de les lluites dels llauradors locals afectats per les diverses ofensives en el context del boom urbanístic. En la memòria col·lectiva resisteixen les fructíferes mobilitzacions a partir del 2005 contra el trasllat del centre comercial Alcampo a l'Horta de Vera i les requalificacions de l'espai alliberat que deixava la gran superfície amb vista a construir un gran port esportiu, hotels i habitatges de luxe. L'acció popular va ser cabdal aleshores per paralitzar una depredació que s'acarnissava, tot just com ara, sobre les venes obertes del territori.