El futbolista del Mònaco Keita Baldé troba un lloc per allotjar 60 dels 200 temporers sense sostre a Lleida

"Si només una persona està ajudant a 200 jornalers amb menjar, una llar i roba, imagineu què podríem crear i què podríem donar als ciutadans si ens ajuntéssim cinc", ha assegurat el jugador del Mònaco Keita Baldé, en una compareixença en directe realitzada a les sis de la tarda a través del seu compte d'Instagram, per explicar que ell personalment havia decidit intervenir, i ajudar de la seva butxaca, als dos-cents jornalers del camp -en la seva majoria, senegalesos, com ell- que viuen als carrers de Lleida des de fa diverses setmanes, sense un sostre i sense menjar.

Tal com va donar a conèixer ahir aquest diari, tant Keita Baldé com els activistes que col·laboren amb ell estaven tenint greus problemes per allotjar els temporers malgrat que ell s'havia ofert a pagar de la seva butxaca per endavant els costos d'allotjaments i manteniment dels treballadors, degut, entre altres coses, al fet que el gruix dels establiments de Lleida amb els quals han contactat s'han negat a obrir les portes amb diferents excuses o simplement no han contestat. Des d'alguns col·lectius de Lleida, s'ha acusat obertament els hostalers i a la societat de racisme soterrat.

En to conciliador, el jugador ha confirmat durant la seva intervenció que "hi ha hagut complicacions". No obstant això, s'ha trobat ja el primer lloc per allotjar forces temporers. "Crec que són 90 de les 200. Ara estem ultimant els detalls per fer-ho. M'estic encarregant personalment de tot i ara estem amb la paperassa. Hem de donar d'alta la llum i aquestes coses. Hi ha hagut alguns problemes perquè alguns dels propietaris dels establiments de Lleida estan fora".

En realitat, no són 90, sinó 60, els jornalers que estan a punt de ser allotjats en aquest primer edifici, segons assegura l'activista catalana d'origen senegalès Nogay Ndiale, membre de la plataforma Fruita amb Justícia Social, a qui Público TV va entrevistar recentment, quan va donar a conèixer la situació d'emergència en la qual vivien aquests 200 temporers. "Keita s'ha confós en donar la xifra", ha precisat Ndiale.

"Estic per buscar solucions i ajudar a aquestes persones, tal com he ajudat altres  amb menjar, i amb una mica de roba", ha dit el futbolista. "Sóc un noi tranquil, humil, no m'importa la visibilitat; tinc la meva família, i amb el rol que tinc de futbolista volia sensibilitzar una mica a l'opinió pública d'una situació molt greu que té a veure amb

"Ningú mereix aquesta indiferència i aquesta dificultat en la seva pròpia vida"

"No sóc aquí per a emprendre una guerra social o de raça o de colors", ha afegit Keita Baldés. "Ningú mereix aquesta indiferència i aquesta dificultat en la seva pròpia vida, i és una cosa molt lletja. Jo volia encarregar-me d'aquests dos-cents temporers anònimament, però he hagut de sortir a la llum per poder aconseguir algun lloc on posar-los. Després, ha sortit el meu nom, per deixar clar que, si fa falta, es paga per endavant i hi ha garanties. Estem aconseguint el primer dels locals i esperem aconseguir el segon perquè estiguin tots col·locats i bé. Avui dilluns, ha arribat el primer àpat de part meva i estaran coberts i no els faltarà de res".

El jugador del Mònaco ha revelat que ja ha enviat una primera transferència de diners "perquè puguin estar coberts tota la setmana amb el menjar". Baldé s'ha dirigit també a la gent de Lleida d'aquesta manera: "Espero que ens facilitin les coses per poder ajudar a aquesta gent i poder col·locar-los. Hem tingut alguns problemes perquè avui dia, per llogar alguna cosa, encara que tinguis tots els recursos, et creen problemes, i la situació parla per si sola. És normal que després surtin moltes idees sobre el color de pell i sobre si ets d'un altre país. Els jornalers estan coberts perquè jo estic darrere d'ells, i els ajudaré amb tot el meu cor per a facilitar-los l'estada a Lleida".

Baldé ha fet una crida a la lluita contra la segregació racial i ha assegurat al final de la seva intervenció: "Tot el tema de països i de colors ha de perdre's ja. Sóc un noi que ha nascut a Catalunya; després vaig canviar de país i vaig marxar a Itàlia. Ara estic a França. I el més important és aprendre allà on vagis. Jo no he tingut cap problema de petit per la meva raça, ni he estat insultat. L'important són els valors amb els quals un creix i la gent que s'ha posat en contacte amb mi per ajudar i posar el seu granet de sorra. Cal seguir per la línia bona i protegir-nos entre nosaltres i el món anirà molt millor. Sóc un home que ara és pare de família i m'agradaria tenir un gran futur per als meus fills. M'agradaria que puguin gaudir, tenir els seus somnis i tota classe d'amics: negres, blancs, àrabs, russos. Que existeixi unió. Tots junts".