Público
Público
català

El futur incert del català: serà una llengua del  segle XXII? 

La llengua té 10 milions de parlants, però pateix una tendència a la baixa i no té la supervivència garantida si no se'n garanteix la transmissió. Utilitzar-la en totes les situacions i plataformes i no només a les aules és un dels reptes que té.

Cua de gent per entrar a una botiga al Portal de l'Àngel. ACN
Cua de gent per entrar a una botiga al Portal de l'Àngel. ACN

El 45% de les llengües del món podrien desaparèixer en el transcurs d'aquest segle. Una d'elles podria ser el català, una llengua minoritzada amb 10 milions de parlants, que tot i estar en perill d’extinció és l'idioma sense estat més gran de la Unió Europea. Hi ha moltes causes que han portat al català a aquest estadi, però hi ha solucions que poden revertir la situació. Ara bé, tal com assegura la professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona Carme Junyent les llengües amenaçades "fa molt pocs anys que preocupen a la lingüística i a la humanitat en general. Si és que li preocupen".

L'oficialització com a recurs fàcil

Fa 20 anys no hi havia ni 100 llengües oficials. Ara n'hi ha gairebé 2.000. Una d'elles és el català. Sembla la solució més senzilla, però no és la més útil. "No hi ha cap cas de llengua que s'hagi revitalitzat perquè l'hagin declarat oficial. L’oficialitat d'una llengua no canvia res si no canvia el comportament dels parlants", remarca Junyent. Per la seva part, la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, afegeix que el fet que una llengua sigui oficial no pressuposa la normalització del seu ús.

Carme Junyent: "El que passi d'aquí a 20 anys amb la transmissió és clau per veure si som d'aquestes llengües que no arribem al sXXII"

Les dues expertes alerten que el català cada cop perd més parlants. Junyent puntualitza que la davallada s'ha suavitzat respecte a les últimes dècades i assenyala la transmissió com un dels factors essencials per revertir la tendència a la baixa. "El que passi d'aquí a 20 anys amb la transmissió és clau per veure si som d'aquestes llengües que no arribem al segle XXII". Junyent considera que per assegurar la transmissió de la llengua cal parlar-la. "Hem de ser conscients del valor de la diversitat, de la responsabilitat que tenim i de la importància que té el nostre comportament".

Per a Plana, és necessari conscienciar els catalanoparlants que cal parlar català en totes les situacions. "El fet que una persona sigui de fora no vol dir que no el parli. No hem d'abandonar la nostra llengua i l'hem de fer servir a tot arreu, perquè així també estem llançant el missatge que si ets a Catalunya hi ha gent que et parla en català", reforça. Junyent revela que canviar de llengua no és un comportament típic dels catalans, sinó que és una conducta que comparteixen els parlants de llengües minoritàries. "Com que suposem que l'estranger no parla la nostra llengua, i nosaltres sí que parlem la seva, cada cop que ens trobem amb un desconegut li parlem amb la llengua dominant, i això és letal", explica.

"No hi ha hagut una pèrdua de parlants"

Una de les eines crucials per eliminar aquest comportament de parlants de llengua minoritària és que la població tingui coneixement de la salut del català, encara que Junyent adverteix que el coneixement i el comportament no sempre van de la mà. "No hi ha aquesta informació perquè el discurs cofoi del poder fa que tothom cregui que la cosa ja està salvada. Si et diuen que tot va bé per què t'has de preocupar?", es pregunta.

Ester Franquesa: "El risc, la por i les polèmiques no ajuden gaire a que les persones se sumin a aprendre la nostra llengua"

Ara bé, la directora general de Política Lingüística del Govern, Ester Franquesa, opina el contrari: "No han baixat els parlants de català. Aquesta frase que alguns poden titllar d'optimista és purament certa. El risc, la por i les polèmiques no ajuden gaire a què les persones se sumin a aprendre la nostra llengua", afirma. Raona que la tendència ha baixat pel canvi demogràfic provocat per les noves migracions. "Catalunya té més de 7,5 milions d'habitants i la composició demogràfica no té res a veure amb la de quan es realitzava l’estudi el 1981. En aquella època hi havia un 1,5% de població estrangera i ara n’hi ha un 18,2%", explica Franquesa. "No hi ha hagut una pèrdua de parlants, sinó una renovació de persones i una incorporació d'usos lingüístics", detalla. En aquest sentit, el 34,3% dels catalans tenen el català com a llengua primera, sigui de manera única o juntament amb el castellà. És la xifra més alta dels últims 15 anys, segons la Plataforma per la Llengua. Ara bé, 5,6% persones adultes no entenen el català i un 18% no el parlen.

Per a la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, el català ha de ser una eina que, a més de generar teixit social i sentit de comunitat, ha de ser útil per a les persones migrades: els hi ha de servir per trobar una feina, de palanca per poder estudiar més i per progressar econòmicament. "Perquè la llengua pugui ser útil has de fer que sigui necessària pel comerç, per a l'ensenyament, a la justícia, que puguis anar al cinema i puguis sentir-la", remarca. Per a la impulsora del "Canal Malaia", Clàudia Rius, el català "t'ha de ser útil per comunicar-te en el teu dia a dia". "Una persona que no tingui consciència lingüística ha de poder utilitzar el català amb normalitat", afegeix.

L’error de delegar-ho tot a la immersió lingüística

Com pot ser que tot i tenir el català com a llengua vehicular a les aules el nombre de parlants no sigui més alt? Una de les possibles respostes és que, un cop passada la infància, els adolescents busquen els seus referents d'entreteniment més enllà de les aules i dels pares. Com assenyala un dels coautors de l'estudi "Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l'ús de la llengua", Avel·lí Flors Mas, des del tancament del canal 3xL el consum mediàtic dels adolescents s'ha anat desplaçant des dels canals tradicionals unidireccionals -televisió- a les xarxes socials -Youtube o Instagram-. "Aquest és un àmbit on les institucions tenen més difícil marcar la dieta mediàtica dels adolescents", apunta el també investigador del Centre de recerca i sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona

Clàudia Rius: "El català és una llengua prou normal perquè la facis servir sense haver de dir tota l'estona per què la fas servir"

Davant d'aquesta absència de referents, Clàudia Rius, Arnau Rius, Juliana Canet i Bru Esteve han creat aquest juny "Canal Malaia", una plataforma audiovisual dedicada al públic jove en el qual comunicadors, youtubers i influenciadors poden penjar el seu contingut d'entreteniment en català. "Nosaltres quan som joves el que volem és tenir referents i seguir-los", apunta Rius. Al Canal Malaia el que és important no és la llengua, que serveix de canal de comunicació, sinó el contingut. Allà els joves poden trobar vídeos que parlen de racisme, política, però també maquillatge i sèries. "El català és una llengua prou normal perquè la facis servir sense haver de dir tota l'estona per què la fas servir", detalla Rius.

Plataforma per la Llengua: "Una llengua no es pot tancar en un museu com si fos una obra d’art"

Per a la també cap de redacció de la publicació cultural Núvol i impulsora del podcast Gent de Merda, un dels errors des de les institucions ha estat potenciar un català molt intel·lectual i deixar de banda un de mainstream, així com deixar tot el pes a la immersió lingüística. "Hi ha molta gent castellanoparlant que només identifica el català com la llengua del seu professor, i acaba sent una llengua acadèmica", denuncia. "S'ha volgut cuidar tant la llengua que al final no s'han adonat que aquestes polítiques l’enfocaven només a una part de la societat i deixava a l'altra deserta de continguts", lamenta Rius. "Una llengua no es pot tancar en un museu com si fos una obra d'art. Ha de sortir al carrer i ha de ser parlada perquè es mantingui", reforça Plana.

Per a Flors, hi ha diverses barreres que frenen la producció de contingut audiovisual en català. En primer lloc, la creença que fer entreteniment en castellà dona més rèdit econòmic. "És una idea enganyosa perquè el mercat en castellà està saturat, hi ha molts productors generant continguts de molta qualitat", argumenta. En aquest sentit, explica que fer entreteniment en català no dona el mateix benefici econòmic però genera visibilitat abans. Una altra de les reticències a fer contingut en català és la vinculació d’aquesta llengua amb certes idees polítiques. "Parlar català et posiciona en certs estereotips, entre ells els polítics", apunta. Però l'expert afirma que els prejudicis es trenquen demostrant que són falsos, i per això considera necessari que hi hagi més persones fent contingut en aquesta llengua de manera natural i no només reivindicant certes idees.

Encara que totes les veus consultades per Diari Públic coincideixen en el fet que la forma més efectiva de cuidar una llengua és parlar-la, hi ha certes legislacions que ajudarien a protegir el català. Oficialitzar-lo a escala europea permetria que, per exemple, es respectés el codi de consum a Catalunya. Segons càlculs recollits a l'InformeCAT 2020 -elaborat per la Plataforma de la Llengua-, el percentatge real de productes que estan etiquetats en català no arriba al 10%. La Llei del Codi de consum catalana estipula que els consumidors tenen el dret de rebre en català la informació obligatòria d'aquests productes. "Això depèn de l'Estat espanyol i aquí no mou fitxa de cap de les maneres. Necessitem un estat favorable a llengua, no un que mostra adversitat al desplegament del català", denuncia Franquesa.