Geis respon al TSJC que ja es podia escollir la llengua a les PAU i assegura que "el català no es toca"

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha apuntat que no s'alterarà el "desenvolupament habitual" de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Els exàmens es podran fer en català, castellà i aranès, com ja s'havia fet en els últims anys, ha assegurat. Tanmateix, el Departament ha denunciat la "voluntat" dels tribunals d'interferir en les proves després que aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat les mesures cautelars urgents demanades per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, obligant el Govern a facilitar els enunciats en els tres idiomes.

"Defensem el nostre funcionament de les PAU, el català no es toca i el respecte a l'alumnat tampoc"

"Defensem el nostre funcionament de les PAU, el català no es toca i el respecte a l'alumnat tampoc", ha reblat. En aquest sentit, Geis ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i calma, assegurant que l'objectiu principal de la conselleria "és que vagin bé" en un context de pandèmia. Les proves comencen aquest dimarts a les 9.00 hores.

Aquest matí, el jutjat ha emès una sentència en què ha considerat que l'elecció de la llengua dels enunciats de l'examen "no pot venir determinada per l'administració" i per això estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials i que s'ofereixi "de forma individual a l'alumne l'opció d'escollir-los en l'idioma oficial que estimi". La Generalitat disposa de tres dies per presentar al·legacions.

L'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya reclamava que s'oferissin d'entrada els exàmens en les tres llengües, a excepció dels enunciats dels de les matèries de llengua. Fins ara, el reglament de les proves contemplava que es repartissin els enunciats d'examen en català "i només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català". El tribunal considera que aquestes instruccions mencionen la possibilitat de tenir els enunciats en castellà "de forma residual" i oblida la possibilitat de l'aranès. La resolució fa referència a la sentència de l'Estatut per arribar al seu posicionament, ja que apunta que va establir que el català no pot tenir un ús preferent.