Público
Público
REPRESSIÓ CONTRA L'INDEPENDENTISME

El Govern busca una entitat bancària a contrarellotge per avalar les fiances milionàries del Tribunal de Comptes

El termini fixat per dipositar els 5,4 milions exigits a 34 exalts càrrecs per l'Acció Exterior de la Generalitat expira aquest dimecres, després que se n'hagi denegat l’ajornament. El fons de 10 milions d'euros creat pel Departament d'Economia per evitar els embargaments es faria servir com a aval directe si no hi ha un banc que aporti la quantitat amb el contraaval de la Generalitat

Fachada del Tribunal de Cuentas. Foto de archivo.
Façana del Tribunal de Comptes. Europa Press

El Tribunal de Comptes ha de fer efectiva aquest dimecres l'exigència de la fiança multimilionària imposada a més de trenta exalts càrrecs de la Generalitat dels governs d'Artur Mas i de Carles Puigdemont. La xifra que aquest organisme exigeix suma en conjunt 5,4 milions d'euros i respon a les activitats internacionals desenvolupades per la Generalitat. Això suposaria l'embargament de béns personals dels 34 exalts càrrecs afectats, una dura conseqüència que el Govern vol evitar provisionalment en espera d'una decisió judicial. El Govern de Pere Aragonès és el primer que intervé per salvaguardar el patrimoni dels afectats per multes milionàries contra l'independentisme que el Tribunal de Comptes ja havia imposat en altres casos com la consulta del 9 de novembre del 2014.

Sense banc, aval directe

L'instrument per evitar els embargaments per part de l'executiu català ha estat la creació del fons governamental de 10 milions d'euros que ha generat dures crítiques de l'oposició de dretes al Parlament i al Congrés. Un fons ideat per ser el contraaval de garantia per a una entitat bancària que s'hauria de fer càrrec de les fiances. Però a poc més de 24 hores que expiri el termini per dipositar l'aval, el Govern estaria buscant a contrarellotge una entitat financera que se’n faci càrrec i de la qual no disposa en aquests moments, segons ha pogut saber Públic. En el probable cas de no trobar-la, a última hora, el fons de risc de 10 milions serviria d'aval directe davant el Tribunal de Comptes, tal com especifica el decret de creació.

La nova situació s'ajusta tècnicament al decret establert per al fons de risc. Però té derivades polítiques que poden complicar l'operació. Caldrà veure la reacció del Tribunal de Comptes respecte al fet que l'aval es faci directament amb diners públics de la Generalitat i no d'una entitat bancària. I també és probable que s'intensifiqui l'ofensiva de la dreta contra aquest fons que ja li ha comportat al Govern d'Aragonès una querella per presumpta malversació.

El recurs del Govern espanyol, una línia vermella

Tot i això, des de la presidència de la Generalitat el que no esperen és que hi hagi recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern espanyol, que s'ha limitat a assenyalar que estudiaria "la legalitat del decret de creació del fons". Si hi hagués recurs, es paralitzaria el fons i els afectats veurien embargats els seus béns. "Aquesta és una línia vermella que no podem permetre que es traspassi" asseguren fonts d'Esquerra, que també assenyalen l'impacte que podria tenir sobre la nova etapa de fluïdes relacions entre el Govern i el Govern espanyol basades en el diàleg.

De fet l'exministre José Luis Ábalos ja va definir l'actuació del Tribunal de Comptes com a "pedres al camí" per a la resolució dialogada del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Amb tot, sembla previsible que la Moncloa opti per no activar el recurs d'acord amb les declaracions del cap de files socialista al Parlament, Salvador Illa, que ja ha dit públicament que -tot i haver demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries -, al parer del PSC, el decret estaria dins de la més absoluta legalitat. I això no afectaria el que s'apliqui en una formulació o una altra, amb entitat bancària o sense, ja que feia referència al conjunt del decret.

Des del Govern recorden que les multes s'han imposat tot i que la Generalitat té competències per a l'acció internacional. El Tribunal de Comptes al·lega que es van utilitzar els fons qüestionats per impulsar el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Una argumentació que xoca amb el fet que la immensa majoria de costos consignats tenien finalitats poc o gens relacionades amb el referèndum, com visites per a la projecció econòmica de l'empresariat català o activitats culturals. Altres activitats s'inscriuen en seminaris sobre el dret a l'autodeterminació i altres drets fonamentals, que estarien emparats per la llibertat d'expressió, segons juristes consultats per Públic.

Els recursos judicials

Els 34 exalts càrrecs de la Generalitat afectats han presentat recurs judicial a la decisió del Tribunal de Comptes que, tot i el nom que té, és un simple organisme administratiu sense capacitat judicial. Serà el Tribunal Suprem el que decidirà si definitivament està justificat que els afectats hagin de rescabalar els 5,4 milions que calcula el Tribunal de Comptes que es van gastar de forma improcedent entre l'any 2011 i el 2017. Al marge del recorregut que puguin tenir els recursos que es puguin presentar a la jurisdicció internacional, per exemple, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. Però l'espera del veredicte judicial no eximirà d'haver d’avançar els 5,4 milions aquest dimecres després que el Tribunal de Comptes ha rebutjat la petició de les defenses per ampliar el termini de pagament. Aquest organisme considera que el termini de quinze dies hàbils que va establir el passat 30 de juny és "raonable i suficient".

Si els responsables de les despeses presumptament indegudes no abonen la quantitat reclamada en el termini fixat, es procedirà a embargar els béns personals i familiars, des dels domicilis particulars a vehicles passant, per bona part dels sous o ingressos. Per això s'ha creat el fons de 10 milions d'euros de la Generalitat. En altres ocasions es van impulsar recaptacions populars per sufragar les altes fiances de el Tribunal de Comptes a través de l'anomenada Caixa de Solidaritat. Una entitat exhausta després que les diverses multes imposades a dirigents de l'independentisme català per diverses causes sumin més de 20 milions d'euros, segons fonts d'aquest organisme.

Les xifres

Els 34 excàrrecs de la Generalitat afectats s’hauran de posar d'acord per abonar el total de 5,4 milions d'euros de forma solidària. El Tribunal de Comptes ha fixat un màxim per a cadascun d'ells que correspon a la suma de les partides amb les que els vincula. No obstant això, la suma dels imports que els atribueix individualment supera els 5,4 milions d'euros. Per tant, no hauran d'abonar la xifra individualitzada completament.

Per exemple, a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i al seu exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, se'ls vincula amb una despesa de 2,8 milions d'euros. A Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, amb 1,9 milions d'euros. A l'exconseller d'Acció Exterior del Govern de Puigdemont, Raül Romeva, el Tribunal de Comptes el responsabilitza d'un màxim de 2,1 milions d'euros i a l'exconseller de la Presidència de Mas, Francesc Homs, de 2,9 milions d'euros. Els imports més elevats, que superen els 3 milions d'euros, se li atribueixen a l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui es fixa un màxim de 3,6 milions, així com a l’exinterventora general Mireia Vidal, per a qui es xifra la fiança en 3,1 milions.

La responsabilitat és solidària i, per tant, tots els excàrrecs vinculats a una partida tenen l'obligació comuna de fer-se càrrec sense ordre de prevalença. Així, si algun d'ells no pogués abonar la fiança, quedaria coberta per la resta de responsables. D'aquesta manera, el Tribunal de Comptes pretén assegurar el cobrament de l'import reclamat per si hi hagués persones insolvents. Per aquest motiu la suma de totes les fiances individuals supera l'import que hauran de pagar solidàriament entre totes, que no superarà els 5,4 milions d'euros en total. Una situació d'insolvència que d'entrada no es produirà amb l'aval del fons de risc de Govern. Un diner avançat, però, que els afectats sí que hauran d'abonar a la Generalitat en cas de sentència judicial ferma que dictamini la irregularitat.