La Generalitat valenciana busca fitxar Euronews per reflotar la Ciutat de la Llum, però el model genera dubtes

La fixació de la Generalitat amb Euronews no és nova. Ja en el llunyà 1991, quan el canal de notícies multilingüe només era un ambiciós projecte impulsat per les televisions públiques de deu països per tal de competir amb la llavors hegemònica CNN, València va postular-se com a seu dels estudis centrals de la televisió.

Les instal·lacions havien d’ubicar-se al polígon de Paterna (Horta Nord) –al mateix edifici on ara hi ha la delegació valenciana de RTVE- i fins i tot havia de comptar amb una antena de telecomunicacions dissenyada per Santiago Calatrava ubicada al complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Al final, però, va ser Lió qui va endur-se el projecte. Segons antics membres de la Generalitat, que recorden el procés, les pressions de François Mitterrand van ser decisives, sobretot comparades amb el desinterès de l’executiu espanyol, llavors presidit per Felipe González.

En aquells moments, l’actual president valencià, Ximo Puig, ocupava el càrrec de director del gabinet del president de la Generalitat, Joan Lerma, i, en principi, li va tocar estar en primera línia del projecte.

Es podria pensar que el cuquet de portar Euronews al País Valencià li ha quedat clavat a Puig des de llavors i que, finalment, ara aconseguirà aquell objectiu. El passat maig, durant el seu viatge oficial a Lisboa, Puig signava un preacord amb el fons d’inversió portuguès Alpac Capital, actual propietari del canal de notícies, per tal d’instal·lar una oficina de redacció i producció de continguts amb un equip de 30 persones, a més d’un centre de formació a la Ciutat de la Llum –ara rebatejada com a Districte Digital- d’Alacant.

L’arribada d’Euronews es presenta, des de Presidència, com una primera passa en la recuperació de la Ciutat de la Llum per a l’activitat audiovisual, una volta la Comissió Europea ha aixecat el càstig que impedia utilitzar les instal·lacions, tancades el 2012 en entendre que era una forma d’ajudes públiques il·legals. "És un projecte que suma" i "instal·lar empreses audiovisuals al país, sempre és positiu", afirmen fonts pròximes a les negociacions.

Euronews s’assegura una ajuda anual de tres milions d’euros, a més de crèdits de l’Institut València de Finances per valor d’un altre milió i mig per a l’adequació de les instal·lacions

La contrapartida de la Generalitat a Alpac Capital, però, és el que ha generat més dubtes. Euronews s’assegura una ajuda anual de tres milions d’euros, a més de crèdits de l’Institut València de Finances per valor d’un altre milió i mig per a l’adequació de les instal·lacions. Segons filtracions publicades, Presidència es justifica en un informe encarregat a una auditoria on xifra els beneficis de la instal·lació d’Euronews a Alacant en 200 milions en "retorn publicitari i promocional" i la creació de 6.000 llocs de treball. L’estudi, però, no s’ha fet públic, i des de Presidència al·leguen que es tracta de documents de treball.

"Entenem que cal buscar eixides a les instal·lacions de la Ciutat de la Llum –explica el diputat de Compromís Josep Nadal, qui ha formulat una pregunta parlamentària sobre la qüestió- i esperem que els nostres socis ens ho expliquen bé, però així de primeres, no acabem d’entendre que es gasten tants diners en una empresa privada d’un model que està caduc. I més quan cada any ens hem de discutir pel pressupost d’À Punt o que la producció infantil en valencià està sota mínims, però en canvi sí que hi ha pressupost per ocurrències com aquesta o per destinar 14 milions anuals a finançar diaris en paper. Creiem que es pot buscar projectes amb més retorn social".

Josep Nadal (Compromís) qüestiona que es destinin "tants diners" a Euronews quan cada any han de discutir pel pressupost d'À Punt

El sociòleg especialitzat en mitjans de comunicació, Rafa Xambó, també dubta de les virtuts del projecte: "Ara mateix, quina audiència té Euronews? No ens trobem en la situació dels anys 90, quan aquest era un projecte molt potent i a mi em costa veure com pot ajudar a visibilitzar el País Valencià. A més que ja sabem com funcionen aquests projectes. La Generalitat paga els estudis de RTVE a València a canvi d’una major cobertura del territori, i ja veiem com es compleix".

En canvi el sociòleg proposa dedicar aquests diners a "finançar un parell de pel·lícules l’any, perquè per tenir bones produccions locals cal produir molt. Els èxits d’Alcarràs o Merlí no ixen del no-res, sinó que a Catalunya hi ha una producció regular i així, de tant en tant, poden encertar-la. Ací en canvi sempre s’aposta a finançar produccions de fora amb l’esperança que guanyen un Goya i isca "Generalitat valenciana" als rètols, però aquesta és una aposta ruïnosa".