Público
Público

La Generalitat valora en 1.800 milions d'euros l'impacte de l'article 155 a Catalunya

El Govern presenta aquest dimart l'informe sobre les conseqüències de la suspensió de l'autonomia catalana aplicada per l'Estat després del referèndum de l'1-O. L'avaluació comptabilitza 234 cessaments de càrrecs que es deriven de la intervenció de les institucions.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Consell de Govern de la Generalitat d'aquest 13 de novembre de 2018. @Govern

Aquest dimarts, el Govern de la Generalitat ha presentat l'informe d'avaluació de danys de l'aplicació de l'article 155. L'estudi quantifica en un total de 1.800 milions d'euros l'impacte sobre els pressupostos de la intervenció institucional entre despesa generada pels circuits burocràtics creats llavors, les partides pressupostàries perdudes, entre d'altres. El membre del comissionat per al desplegament de l'autogovern, Pau Villoria, ha comparegut després del Consell de Govern al costat de la portaveu Elsa Artadi per explicar els punts més destacats: "Difícilment es podrà calcular mai l'efecte del 155 a l'economia catalana global i els tercers afectats", ha dit.

Aquesta xifra, segons Villoria, es desprèn de la intervenció pressupostària de la Generalitat i de les "despeses innecessàries" que va suposar la creació d'altres circuits per fer possible el control des del govern espanyol, que suma un impacte directe de 130 milions d'euros: "Alguns Ministeris van donar instruccions explícites de fer trameses d'informes periòdics amb l'activitat departamental", el que suposava traduccions de documents i la firma dels ministres per tirar endavant algunes accions des de la Generalitat, que provocaven "una càrrega de feina que no suposava cap valor".

L'informe inclou fins a 10 àmbits d'acció institucional on l'article 155 ha tingut una incidència "àmplia i negativa", en paraules del comissari. Una de les esferes més destacades durant aquells mesos va ser la incapacitat de la Generalitat per defensar "interessos que són propis": "Al llarg dels set mesos d'intervenció, el govern de l'Estat va presentar 11 recursos d'inconstitucionalitat contra normes catalanes". En aquests casos, la Generalitat no va tenir l'oportunitat d'interposar recursos. Tampoc ho va poder fer en el cas de les obres de Sixenna, traslladades a l'Aragó aprofitant el moment d'indefensió de la institució catalana, o en la defensa dels docents de l'IES El Palau, al punt de mira durant els atacs a l'educació catalana.

Villòria també ha fet esment al cas del Tribunal de Comptes, que recentment ha condemnat a Artur Mas i tres dels seus consellers a pagar més de 4,9M d'euros per haver organitzat la consulta independentista del 9-N. En aquesta ocasió, la Generalitat tampoc va poder actuar.

Lleis al calaix, beques anul·lades i partides paral·litzades

L'informe també recull l'impacte del 155 en altres àmbits com ara l'estratègia i l'activitat planificadora del Govern, paralitzada durant aquells mesos, o les inversions, les compres i els subministraments, que van afectar col·lectius com els Bombers, amb l'endarreriment de la compra de material, les infraestructures educatives, amb obres en edificis aturades, entre d'altres. 

A més, Villòria ha destacat els projectes i avantprojectes de llei que no han sortit a la llum a causa d'aquesta intervenció: "Són processos llargs i complexos que requereixen moltes actuacions de caràcter polític i tècnic. L'impacte en hores de dedicació és molt elevat, però no es pot calcular", ha explicat el comissari. 

Des de la Generalitat afirmen que ja s'estan iniciant accions per revertir part d'aquest impacte allà on sigui possible. Segons Villòria, en el moment de tancar aquest informe ja havien estat restituïts 88 càrrecs dels cessats durant el 155. A més, la Generalitat s'està personant en causes que afecten els seus interessos o està interposant recursos, i ha recuperat iniciatives legislatives suspeses.

Villòria ha denunciat que "hi havia altres vies" per respondre al conflicte polític de la tardor passada, posant al centre el diàleg: "La negociació sempre ha de ser la primera opció; una opció que l'Estat mai va contemplar i que el Govern de la Generalitat va oferir". A més, el comissari ha qualificat l'aplicació de l'article 155 com un "fracàs": "És evident que si es pretenia resoldre el conflicte a través de la via coactiva, l'objectiu no s'ha assumit".