Público
Público

ELECCIONS 28-A La gestió dels impostos ‘ressuscita’ als programes electorals del 28-A

Un tribut verd a les grans fortunes, la derogació de la Reforma Laboral, la racionalització de Societats i la rebaixa de l’IRPF, algunes de les propostes econòmiques dels candidats al Congrés dels Diputats.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El número u per Barcelona d'En Comú Podem, Jaume Asens, durant l'acte d'inici de campanya. EFE/Enric Fontcoberta

Apujar o abaixar els impostos? Fer-ho de manera progressiva o lineal? Torna el cicle electoral i amb ell el debat sobre com afronten els partits polítics la gestió dels tributs i la forma de comunicar-ho als electors. Més enllà del vell paradigma que vinculava l’augment dels impostos a les esquerres i la baixada a les dretes, avui en dia les propostes s’emmarquen en un context de canvis en el model econòmic, amb un pes creixent de l’ecologia, noves estructures laborals i l’exigència d’equiparar els sous d’homes i dones per trencar la bretxa salarial.

10.000 milions d’euros per canviar el model energètic. Aquesta és la proposta principal que fa En Comú Podem en l’àmbit de la fiscalitat. “Hem d’iniciar una transició ecològica justa, una transició que no només ens ha de permetre afrontar el repte del canvi climàtic, sinó que ens ha de permetre ser pioners en energies renovables en un país on tenim totes les condicions per poder-ho ser”, així defineix la iniciativa el candidat de la formació al Congrés per Barcelona, Jaume Asens. Aquest nou impost, batejat pels Comuns com un New Green Deal, aplicaria un gravamen del 3% a les fortunes superiors al milió d’euros.

Un altre dels eixos d’En Comú Podem és l’exigència d’assumir la bretxa salarial com “un problema estructural”. La número 2 de la candidatura, Aina Vidal, amb experiència al Congrés dels Diputats, és coneguda per ser una defensora convençuda de les pensions públiques i de derogar la Reforma Laboral.

Un nou Estatut pels treballadors

La supressió de la Reforma Laboral és un punt en el qual el PSC està d’acord amb En Comú Podem. La número 1 dels socialistes catalans per Barcelona, Meritxell Batet, assegura que “si guanyem les eleccions, no només suprimirem la Reforma Laboral, sinó que elaborarem un nou Estatut dels Treballadors”. Per fer-ho possible, garanteix assolir un pacte entre sindicats, empresaris i els poders públics.

El PSC aspira a aconseguir “una ocupació de qualitat per deixar de competir amb salaris baixos”. Batet aclareix que els canvis laborals que planteja la seva formació “no seran retocs estètics, sinó que s’afrontaran àmpliament”. En el cas de les pensions, els socialistes catalans, en la línia defensada pel PSOE, vol que la pujada dels subsidis estigui blindada a la Constitució.

Suprimir les dues reformes laborals, la dels anys 2010 i 2012, és una de les propostes en matèria d’ocupació d’ERC. El seu número per Barcelona, Gabriel Rufián, comenta que les legislacions laborals de l’última dècada “només han portat precarització”. La gestió dels impostos també està present en el programa electoral dels republicans. L’objectiu és afavorir el teixit empresarial català, format bàsicament per pimes i autònoms.

Racionalitzar l’Impost de Societats

La proposta estrella d’ERC en economia és racionalitzar l’Impost de Societats perquè afavoreixi a les pimes i autònoms, que “representen el 70% de l’ocupació del nostre país”, detalla Rufián. A més, la formació també defensa la necessitat d’incrementar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.000 euros mensuals. El candidat republicà critica que el 99% del petit teixit empresarial hagi de pagar un 18% dels impostos, mentre que les grans empreses només abonin el 8%.

“El dèficit fiscal és dèficit social”. Amb aquesta frase, la número 2 per la llista de Junts per Catalunya, Laura Borràs, denuncia les desigualtats en les balances fiscals i nivells d’inversió. Borràs troba en l’economia una altra raó per reivindicar la independència de Catalunya. “La nostra economia s’ha de basar en la petita i mitjana empresa i en la gestió directa dels nostres interessos, com en el cas de l’aeroport del Prat”.

Amb relació a l’Impost de Societats, la candidata neoconvergent es limita a comentar que “són temes espinosos que s’han de pactar”. En aquest sentit, Borràs recalca que per exercir plenament l’autonomia financera s’ha d’articular primer un Estat. “Per poder garantir un Estat del Benestar, primer hem de tenir un Estat”.

Rebaixes d’IRPF

Una reducció de cinc punts del tipus màxim de l’IRPF i del de Societats. Aquest seria el resum de la proposta fiscal del PP català. La candidata de la formació per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, promet que “la rebaixa afectarà tots els contribuents”. Per un costat, els populars volen reduir el tipus màxim de l’IRPF, deixant-lo per sota del 40%. Actualment, està al 45%. A més, ofereixen deduccions als menors de 35 anys i exempcions pels treballadors que hagin arribat a l’edat de jubilació i vulguin seguir ocupats sense cobrar la pensió.

La candidatura de Cs per Barcelona, encapçalada per Inés Arrimadas, planteja rebaixes selectives de l’IRPF i Societats, prometent més reduccions a mesura que avanci la legislatura. A diferència del PP, la rebaixa que proposa C’s només seria del 45 al 44%. En tots dos casos, són mesures que afavoreixen les rendes altes. Això sí, amb l’objectiu d’afavorir la implantació de persones al món rural, proposa una reducció del 60% per qui creï un projecte empresarial en aquest entorn.

A més d’eliminar els impostos de Successions i Donacions, Cs vol suprimir els impostos a les ‘startup’ durant els seus dos primers anys de vida. Per delimitar els impostos que es paguen, la formació planteja realitzar un estudi de les deduccions i anul·lar els que estan duplicats.

En un context on els experts avisen sobre un retorn a l’estancament econòmic i un menor dinamisme de l’ocupació, l’augment de la despesa pública i la desaparició d’alguns impostos tornen a ser els elements que enfronten els partits polítics en la contesa electoral. Moltes discussions se centren a què fer amb els impostos, però a l’hora de definir les reformes necessàries per impulsar la competitivitat de l’economia, el silenci s’apodera dels candidats electorals.