Gemma Geis (1979) és una de les cares noves que opten a l'alcaldia de Girona el proper dia 28, encapçalant la llista per a les eleccions municipals de Junts. Després d'ocupar el càrrec de consellera de Recerca i Universitats fins a l'octubre de 2022, amb la sortida de Junts del Govern, va optar per tornar a donar classes a la Universitat de Girona, on va ser vicerectora entre 2013 i 2017. "No em sento recol·locada enlloc, com alguns diuen. Si jo no m'hagués vist amb força, no m'hauria presentat", assegura.

Ara té la voluntat de revalidar el càrrec que Junts ocupa des de 2011 amb els mandats de Carles Puigdemont i Marta Madrenas -i el breu pas d'Albert Ballesta- i liderar "la Girona que somriu al futur". Amb la intenció de seguir algunes de les línies dels seus predecessors, la cap de llista, que va créixer al barri gironí de Pont Major, aposta per aplicar a la ciutat "una mirada pròpia" de la mà d'una llista renovada.

Com definiria la candidatura de Junts a Girona i a Gemma Geis com a política?

Junts és un espai polític amb gent que té un compromís amb la independència de Catalunya, que venim de trajectòries polítiques diferents, que ens sentim còmodes amb aquesta diversitat i que tenim un pal de paller ideològic comú. És un partit amb molt bona gent, i molt diferent.

I Gemma Geis... Sempre és més fàcil que et defineixin els altres. Jo intento ser una persona empàtica, sobretot amb els problemes dels altres quan me'ls expliquen, propera. Intento prioritzar molt i sóc molt treballadora. Hi poso moltes hores.

Com va gestar-se el procés per presentar-te com a alcaldable?

Era un run run que m'acompanyava feia molt temps. Quan es va produir la sortida del Govern, després de 15 dies ja vaig tornar a donar classes a la universitat. Vaig necessitar el meu temps per tornar a la meva vida, a escoltar-me, agafar una llibreta i pensar. Veure si en aquesta llibreta hi havia projectes que jo cregués que podien ser interessants per Girona i si podien nodrir un projecte. No m'hauria presentat si no m'hagués vist capaç de traçar un projecte de ciutat. Un cop vaig veure que podia començar a dibuixar aquest projecte i a sumar gent que hi confiés, vaig acabar de fer el salt.

Combinarà la seva tasca política amb la de donar classes a la universitat?

Si puc sí. No sé com serà el futur, però ara ho tinc molt a prop, per què tot serà Girona, i m'agrada molt, especialment el fet d'estar en contacte amb la gent jove, escoltar-los i calibrar la temperatura.

Aquestes idees que apuntava a la llibreta estan dins de les línies que defensa Junts?

Absolutament. Sempre he tingut molta llibertat. Quan vaig ser consellera, vaig tenir llibertat per poder fer polítiques que jo creia que eren millors, en un marc d'un programa electoral comú. I ara també. Tinc llibertat dins un programa electoral comú, que passa per la protecció i l'ajuda del comerç, la lluita contra el canvi climàtic, l'educació, la innovació, la seguretat... Hi ha uns eixos amb els quals em sento molt còmode i que em veig amb tota la capacitat de poder-los desplegar.

Quina és la proposta de Junts per aquestes eleccions?

Defensem una ciutat de potenciï el talent en molts àmbits; el gastronòmic, el turístic, el cultural, la recerca, la innovació, el comerç... Una ciutat ben connectada amb els reptes que s'han accelerat després de la pandèmia, la sequera o altres problemàtiques recents. De fet, proposem una regidoria de Benestar Emocional, amb una psicòloga del Col·legi d'Infermeres, per poder escoltar allò que més preocupa la gent i que les dades i els mitjans de comunicació ens fan evidenciar dia rere dia: trastorns alimentaris, ansietat, depressions, suïcidis... És una regidoria important pels nous reptes que sorgeixen ara.

També apostem per una ciutat ben connectada amb els seus barris, que tenen personalitats i són pobles propis. I també una ciutat que potenciï els valors: la gent gran, el respecte a aquesta gent gran, la solitud no volguda, la diversitat, el respecte als animals, la sostenibilitat, la seguretat, el civisme...

Aquests valors i el talent són dos conceptes clau del programa de Junts. Què vol dir que Junts vol potenciar els valors i el talent?

Abans de l'inici de les exposicions de Temps de Flors, per exemple, vaig anar a visitar diferents ubicacions on s'estaven muntant les instal·lacions en les hores prèvies al tret de sortida a l'exposició, i vaig poder estar amb els pares d'una de les noies que han dissenyat les escales de la Catedral. Per a mi, allò és talent. El talent no és elitista, és l'esforç de cada persona i la capacitat de fer-ho, de millorar-se, de repensar sempre què pots fer millor. I està clar que a Girona i comarques el repte més important que tenim, en clau talent, és el Campus de Salut.

Aquest ha de ser un hospital de complexitat 6, és a dir, del mateix nivell que els hospitals més importants de Barcelona. Amb el doctor Xavier Aldeguer -número dos-, que m'acompanya, tenim molt clar que no podem esperar i hem treballat ja aquesta possible col·laboració amb projectes en l'àmbit de la salut digital per començar a vestir el campus, més enllà del fet que hi hagi ja l'edifici. Però el concepte talent és molt ampli.

I pel que fa als valors, la pandèmia ens havia de fer millors persones i l'administració no pot substituir les seves responsabilitats si volem un país amb qualitat democràtica. Parlem de la responsabilitat dels ciutadans, el civisme, la neteja, el respecte a la gent gran... Un ventall de calaixos molt obert, de categories que no són tancades, de definicions que no són estrictes, que sigui molt permeable.

Gemma Geis agafa el relleu de Marta Madrenas com a cap de llista de Junts i alcaldessa de Girona. Opta per una línia continuista o de trencament?

Hi ha un punt de renovació. La meva mirada és diferent, l'equip que em conforma també és nou. Probablement, una regidoria de Benestar Emocional no seria factible fa quatre anys. Ara, que hem patit una pandèmia, sí. Són receptes o mirades noves que fa quatre anys no eren necessàries.

Per exemple, em vaig proposar que aquí tenim l'Institut de Recerca de l'Aigua, que és un dels més potents i fan temes d'intel·ligència artificial amb ciutats europees, connectar-lo a l'Ajuntament per mi és important. De nou, connectar. Això és una mirada pròpia, de cadascú. Evidentment, hi ha projectes que continuaran, però d'altres que tenen un segell propi i la meva manera de fer.

Ha parlat recentment amb Marta Madrenas del fet de liderar la candidatura i optar a l'alcaldia?

Per descomptat. Això ja està parlat de fa temps. Ella vol que guanyi les eleccions. Però és un projecte nou i ella entén que un projecte nou sempre ha de volar. Hi ha moltes coses que s'han fet bé, però qualsevol alcalde de qualsevol llista ha d'aportar la seva mirada pròpia.

I amb Carles Puigdemont, n'ha parlat recentment?

I tant. Jo crec que hi ha un fil roig en la política dels darrers anys que és tot el tema de la política cultural a Girona, que suposa més d'un 9% del pressupost i ens ajuda a créixer democràticament. Això pot ser un element que pot ser continuista, sempre pensant en millores o nous elements.

En quin estat es troba vostè Girona? Què és el més important que cal fer a la ciutat?

Quan penso en la gestió del dia a dia, penso que hi ha d'haver un equilibri entre aquest i alçar la mirada. Gestionar problemàtiques com la neteja, la seguretat, la il·luminació dels carrers, que els senyals estiguin ben pintats, les plaques ben posades, que les línies d'autobús siguin puntuals, la regulació dels apartaments turístics... Respecte a aquest punt, una de les 15 o 20 prioritats que té Junts és invertir 6 milions d'euros en quatre anys per mobilitzar mil habitatges de lloguer social a Girona per garantir l'accés a l'habitatge. Són problemàtiques del dia a dia i s'han de gestionar.

A Girona tenim més pisos buits que pisos turístics i jo estic a favor de posar un cert límit a aquests darrers. Però més enllà d'això hem d'alçar la mirada pel que fa a potenciar el comerç, amb fins i tot una regidoria pròpia, la digitalització, els usos de la gent jove... Tot això ha canviat després de la pandèmia i, per tant, hem de potenciar-ho.

El tema de la mobilitat, innovació, el campus de salut, activar fons llavor amb l'ajuntament i l'Institut Català de Finances, millorar la relació amb la universitat, amb el sector industrial... Aquesta mirada del dia a dia, però també una mirada de ciutat, perquè hem de pensar en d'aquí a 15 o 20 anys. Permetre que les futures generacions tinguin oportunitats a la ciutat de Girona.

Hem parlat d'habitatge, però també ha mencionat el tema de seguretat i neteja, que acostuma a ser un àmbit que preocupa a la ciutadania. Què és el que proposa Junts en aquesta línia?

Molts dels alcaldes de Junts sempre m'han dit que seguretat i neteja són els temes clàssics de qualsevol alcaldia. Crec que des que hi ha el nou contracte neteja, des de l'octubre, les queixes, tant a la bústia d'avisos com els xats que tenim de neteja, han millorat. És un contracte nou, amb més recursos, que s'ha d'anar executant i crec que hi ha una millora evident a la ciutat. I, per cert, aquest contracte de neteja antic es va aprovar un mes abans que el president Puigdemont entrés, vull dir que això també és un llegat.

Pel que fa a la percepció de seguretat, les dades no són dolentes, però és allò que comentava abans de l'empatia: si a tu t'entren a casa, o et trenquen els vidres de la botiga, ja poden dir que les dades no són dolentes que exigiràs seguretat. I ha de ser així. Per tant, la policia local s'ha d'incrementar per mantenir les ràtios europees, perquè l'espanyola ja es compleix, en 18 efectius. Ara mateix n'hi ha nou que estan a l'acadèmia. A més hi ha la Comissaria de Santa Eugènia, que aviat estarà també en funcionament i donarà també una visió descentralitzada de la ciutat i del model de proximitat.

També proposem la figura d'una coordinadora de seguretat, una agent dels Mossos d'Esquadra, que s'encarregui de parlar amb els veïns, amb entitats, estar allà si hi ha algun incident amb un comerç, si la il·luminació no és adequada o l'entorn d'una escola no és prou segur... Que estigui a peu de carrer i pugui cosir aquesta proximitat. La seguretat no són caixes i engloba moltes regidories, i tenir aquesta persona que faci de formigueta a darrere em sembla molt important, més enllà que la policia local hagi de fer la seva feina, i també els Mossos d'Esquadra, que també tenen la competència de seguretat.

Junts té al cap entre 15 o 20 projectes. N'hem anat mencionant alguns. N'hi ha algun en particular que prioritza?

Per a mi el tema de la mobilitat, en concret de les línies d'autobús, és essencial. S'ha d'acabar de fer alguna cirurgia perquè les zones escolars i els equipaments de salut, esportius i educatius puguin millorar-se. Crec que hi ha també alguna plaça, com la de l'U d'Octubre o la de Marqués de Camps, que les hem de pensar més adaptades al canvi climàtic, més modernes i amb menys ciment. I ens hem d'anar adaptant a aquesta situació, perquè Girona és una ciutat que volem que la gent hi visqui els 365 dies de l'any.

I a banda d'això, em presento com a alcaldessa pels nens i nenes de Girona. Vull que estiguin més ben preparats i vull crear un coixí de seguretat educatiu. Això vol dir un pla integral, amb les 6 o 7 competències, conjuntament amb les escoles, que cadascuna pogués estirar pels seus projectes i donar beques. Si no tot està una mica desconnectat. En aquesta línia, hem presentat recentment un projecte al barri de Pont Major, que està als afores de Girona, que a mi em fa molta il·lusió: li diem el Bosc de les Lletres.

Un dels grans problemes actuals en l'àmbit educatiu és la comprensió lectora i el Bosc de les Lletres vol ser un centre innovador per potenciar aquesta comprensió lectora, des de la logopèdia, la vista, la inclusivitat... Perquè si els nens no entén el llenguatge, és molt difícil aprendre. A les biblioteques, per exemple, hauria d'haver-hi pictogrames pels nens amb autisme, altes capacitats. Sé molt bé quins projectes prioritzarem i vull prioritzar, més enllà d'eixos essencials com la neteja o la seguretat. Els nens del futur de Girona els tenim a les aules. I això deu ser segurament una mirada més pròpia, meva personal, d'haver estat consellera o haver tornat a donar classes.

Li preocupa que Girona comenci aquest mandat sense pressupostos?

Aquest any, els pressupostos de l'Ajuntament de Girona són els comptes amb la liquidació dels impostos de l'any de la pandèmia. Això vol dir que es va veure que si es feien uns pressupostos nous, s'havia de retallar, perquè els pressupostos de la liquidació de l'Estat eren inferiors. Per tant, amb una pròrroga pressupostària mantens els mateixos pressupostos que l'any anterior i, llavors, fas modificacions de crèdit. Això permet que l'any que ve, amb els pressupostos nous, ja no viurem a l'any de la pandèmia, sinó a l'any de la recuperació, i com a resultat la liquidació dels pressupostos serà més alta. És important explicar-ho.

Llavors entenc que no li preocupa.

La meva obligació serà, si sortim elegits, crear uns pressupostos, perquè ja tindrem la liquidació, els impostos i els tributs de l'any de recuperació de la pandèmia. Per tant, millors que els que hi havia. Aquest ha sigut un any "d'impàs". Estem al 2023, però financerament, l'Ajuntament està al 2020. I l'any que ve estarem al 2024, però financerament al 21, que ja serà l'any de la recuperació. Hi ha aquest gap. Per tant, sí que s'han de fer pressupostos, perquè tindrem les condicions millors. Si s'ha fet aquesta pròrroga, i tots els romanents que s'han anat aprovant, és precisament per no tenir davallades de pressupost.

Una de les coses que l'oposició més ha criticat del govern de Marta Madrenas era la manca de diàleg i de consens amb els altres partits.

Crec que precisament ha arribat a acords amb diferents partits. Amb uns entren a govern, amb els altres aproven els romanents, el cartipàs... Una cosa és el que puguin dir, però jo crec que si mirem l'hemeroteca dels últims anys s'han arribat a acords amb diferents partits. I la meva voluntat és la mateixa. Per descomptat, prioritzant els grups independentistes, però escoltaré tot allò que sigui de ciutat i pel bé de Girona.

La prioritat a l'hora de fer pactes, en cas de no arribar a la majoria absoluta, és doncs amb partits independentistes?

Sí, soc molt clara. Soc independentista i vull un govern independentista. Per a mi, Guanyem i ERC són les prioritats més clares. Crec, a més, que Girona és una ciutat independentista. He sigut molt clara des del principi en aquest sentit. Crec que la gent mereix ser transparent.

Creu que la situació que viu Junts en l'àmbit català, inclosa la sentència contra Laura Borràs, pot influir en la decisió dels gironins i gironines a l'hora de votar?

Crec que la gent vota a les persones i també a la persona que va al davant. Aquesta és una llista renovada. Per descomptat que és un partit, en aquest cas clarament independentista, defensor de la llengua catalana, la cultura i els Països Catalans, però jo crec que és un partit que té molts actius. A vegades ens volen desdibuixar més del que després veiem al carrer. El 28 de maig ho acabarem de veure, però no crec que la situació de Junts sigui tan preocupant com a alguns els hi agradaria. I al carrer així ho percebem. En el cas de Girona, aquesta candidatura és un projecte seriós per la ciutat.

Per acabar, com resumiria quina és la gran aposta de Junts per aquestes eleccions?

Som un projecte i una llista que mira al futur i els reptes del futur amb receptes noves. És una combinació de gent molt solvent, que cap d'ells necessita la política per viure, amb molta capacitat de gestió, i que venen a aportar a la ciutat amb una mirada nova. I amb molta il·lusió. D'aquí surt l'eslògan "la Girona que somriu al futur".

I afegir que en algun mitjà he arribat a llegir que m'han "recol·locat". En absolut. No em sento recol·locada enlloc, com alguns diuen. Si no hagués vist que aquella llibreta podia portar a Girona el benestar emocional, el Bosc de les Lletres, les línies dels autobusos... Ja tinc una feina. Això ha estat molt sincer. Si no m'hagués vist amb força, no m'hauria presentat.