Público
Público
dret a l'habitatge

El Govern aprovarà una estratègia per fer front al sensellarisme a Catalunya

Segons un nou estudi, hi ha unes 5.600 persones sense llar a Catalunya i 5.400 vivint a albergs, a més de 50.000 en situació de desnonament o amb problemes per pagar el lloguer

Un assentament de barraques al districte barceloní de Sant Martí en una imatge de 2018.
Un assentament de barraques al districte de Sant Martí el 2018.  ACN

El Govern aprovarà en les properes setmanes una estratègia per fer front al sensellarisme. L'endemà de la mort d'una família després que s'incendiés el local on vivia, prop de la plaça Tetuan, a Barcelona, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat la mesura i n'ha defensat la importància per "treballar de manera transversal", no només des de l'àmbit de l'habitatge, sinó també des de salut i ocupació, aquesta problemàtica estructural.

S'aprovarà a finals del 2021 o principis del 2022

A la sessió de control al Govern al Parlament, Cervera ha dit que els treballs ja estan acabats i l'estratègia s'aprovarà a finals del 2021 o principis del 2022. La consellera ha defensat la dotació pressupostària per fer front a aquesta problemàtica i també ha explicat que es crearà una comissió interdepartamental per treballar-la.

Cervera també ha avançat algunes dades de l'estudi que s'ha fet a través d'una enquesta a més de 780 municipis de Catalunya. L'informe revela que el sensellarisme es concentra a les grans ciutats, que hi ha unes 5.600 persones sense llar a Catalunya i unes 5.400 vivint a albergs, i també gairebé 50.000 en situació de desnonament o amb problemes per pagar el lloguer del seu habitatge.

865 persones en assentaments i locals a Barcelona

Arran de la tragèdia d'aquest dimarts a Barcelona, amb la mort d'una família que malvivia en un local ocupat, l'Ajuntament de Barcelona va informar que actualment a la ciutat hi ha 86 assentaments, on viuen 384 persones, de les quals 53 són menors. Així mateix, hi ha 105 locals ocupats, amb 481 persones, entre les quals 156 menors. Així, un total de 865 persones viuen en aquests dos tipus d'infrahabitatges a la capital catalana.

En els últims dos o tres anys les xifres s’han mantingut estables però hi ha hagut un canvi de tendència i s’observa una major presència de locals, que tot i ser igualment infrahabitatges ofereixen millors condicions que els assentaments. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, va posar èmfasi en una compareixença en què no és una problemàtica específica de Barcelona, però el fet que la ciutat compti amb serveis i dades específiques fa que el fenomen hi sigui més visible.