Público
Público
coronavirus i vida política

El Govern català prepara un pla per garantir una campanya i unes eleccions normals, malgrat la pandèmia

El vicepresident Pere Aragonès es mostra convençut que es podrà assolir un acord de govern entre els independentistes, tot i que aspira a un "front de consens" entre el seu partit, ERC, JxCat, la CUP i els Comuns, liderat per l'esquerra

Pere Aragonès, vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, en entrevista. ACN/Albert Cadenet
Pere Aragonès, vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, en entrevista. ACN/Albert Cadenet

acn

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha explicat que la Generalitat prepara un pla per garantir el vot i fer compatibles les properes eleccions catalanes amb la pandèmia de la covid-19. Aragonès ha dit, en entrevista concedida a l'agència ACN que el Govern estarà "preparat" però que també ho han d'estar les juntes electorals amb el "màxim consens" per garantir el dret a vot dels catalans en "qualsevol circumstància". El dirigent republicà ha manifestat que d'acord amb l'experiència de les eleccions al País Basc i a Galícia, i sabent que el virus afecta la mobilitat o els aïllaments domiciliaris, s'està estudiant com celebrar les eleccions "siguin quan sigui".

Aragonès ha constatat que les eleccions al Parlament s'hauran de celebrar "convivint" amb el virus i ha dit que és "desitjable" que es facin en un context de "menor contagis possible" per garantir una campanya electoral "el més normal" i el dret de sufragi el dia de les eleccions.

El republicà ha tornat a reclamar que el calendari electoral es decideixi "des de Catalunya" de la mà del president de la Generalitat, Quim Torra, i no el Tribunal Suprem (TS). Ha dit que la potestat per convocar les eleccions és de Torra però que espera poder saber quina és la data per "superar" la situació d'interinitat del Govern.

Acords de grans majories

El coordinador nacional d'ERC ha apostat per aconseguir a les properes eleccions un front "ampli" dels partits que defensen el dret a l'autodeterminació. Aragonès ha dit que la majoria ciutadana està posicionada a l'esquerra i en la defensa de l'autodeterminació, per bé que ha reconegut que també hi ha altres opcions de centre-dreta que ho defensen.

Aragonès ha dit que ERC aspira a un "front de consens" entre JxCat, la CUP i els Comuns liderat per l'esquerra. Ha apuntat que no compta amb la resta de forces perquè són "contràries" a l'autodeterminació o proposen una sortida a la crisi en "clau neoliberal". Això, sí s'ha dirigit al PSC i ha preguntat si a Catalunya s'orientaran cap a la "dreta política i econòmica", "com amb la negociació amb Cs dels pressupostos generals de l'Estat", o bé apostaran per la majoria ciutadana que se situa a l'esquerra amb la defensa de l'autodeterminació.

De fet, el líder republicà s'ha mostrat convençut que després de les eleccions es podrà assolir un acord de govern entre els independentistes. Aragonès ha apuntat que amb la recomposició habitual després d'unes eleccions hi haurà acords de "grans majories" que aniran "més enllà" i, fins i tot, podran arribar als que no són independentistes però defensen l'autodeterminació.

Emplaçament a JxCat i la CUP

El dirigent d'ERC ha emplaçat JxCat i la CUP a explicar quina és la seva via cap a la independència. Aragonès ha manifestat que la via d'ERC és una via "àmplia" i "clara" i de "bon govern". Ha explicat que perquè la independència sigui possible cal sumar grans majories, dirigir-se a aquelles persones que no creuen en la independència i demostrar-los que és una "eina" per millorar, no deixar-se "robar" la bandera del diàleg i explicar a la comunitat internacional que és Catalunya "qui aposta per una solució política i dialogada". "Si algú té alguna altra via que la posi damunt la taula i l'expliqui", ha reptat.

El diàleg amb l'Estat passa per un "moment de dificultat"

El vicepresident del Govern ha reconegut que el diàleg amb l'Estat passa un "moment de dificultat". Ha criticat que el govern espanyol encara no hagi explicat la seva proposta per resoldre el conflicte polític de Catalunya. "Mentre no l'expliquin la negociació serà difícil que avanci", ha pronosticat. Igualment, Aragonès ha dit que cal mantenir el diàleg. "El govern espanyol s'ha de posar les piles. Sis mesos després d'haver-se constituït no s'han mogut. Ha empitjorat. Que demostrin amb fets la voluntat de diàleg", ha criticat.

Aragonès ha apuntat que al Govern de la Generalitat hi ha el "consens" que una negociació amb l'Estat "és necessària" i sobre els punts a plantejar a la taula de diàleg amb el referèndum d'autodeterminació i l'amnistia dels presos de l'1-O. Per això, ha dit que el govern espanyol "busca excuses" per no afrontar la negociació "dura" i que "posarà en qüestió" els pilars de l'Estat.

Preguntat sobre si creu que cal pressionar més al govern espanyol perquè dialogui, Aragonès ha dit que el camí passa per "acumular majories", tenir més "forces des de l'independentisme" i posant en "contradicció" a Podem per ser en un executiu que no està compromès en "avançar" en la negociació.

"Unides Podem s'apartarà del PSOE"

Sobre els acords i les dinàmiques parlamentàries al Congrés, Aragonès ha insistit que no participaran de cap acord amb el govern espanyol on hi hagi Ciutadans. "És absolutament incompatible", ha apuntat respecte l'anomenada geometria variable del PSOE quan pacta determinades qüestions amb uns partits o altres.

Aragonès ha advertit que qui viurà més "contradiccions" de cara al futur serà Unides Podem al govern espanyol. "Si el PSOE va enfortint els lligams amb Cs avui qui se'n aparta és ERC però qui se'n apartarà en el futur serà Unides Podem", ha pronosticat.

Peticions d'empresonament d'independentistes

En relació les penes que demana la Generalitat quan es persona en causes judicials que afecten els funcionaris públics, com els Mossos d'Esquadra, contra manifestants independentistes, el vicepresident Aragonès ha dit que la llei obliga a fer-ho però ha admès que a tots els "sorprenen" algunes peticions de pena de presó que fan els equips jurídics per ser "desproporcionades". Per això, ha dit que cal estudiar la normativa de la Generalitat i la llei per si hi ha marge per fer personacions més "ponderades".

La Generalitat en el 'cas 3%' 

Després d'haver proposat que la Generalitat es personi com a acusació particular en el 'cas 3%', Aragonès ha explicat que ha rebut tota la "complicitat" del Govern i del president de la Generalitat, Quim Torra, per abordar la qüestió. També ha dit que no ha rebut cap resistència per part de sectors de l'antiga CDC ni del PDeCat.

Romanent dels ajuntaments

Aragonès ha valorat negativament l'acord perquè l'Estat pugui gestionar el superàvit dels ajuntaments, tal com s'està plantejant en les darreres setmanes, en creure que es vulnera l'autonomia local. "És un mal acord el que ha fet la Federació espanyola de municipis i províncies i dona la clau de les polítiques municipals al Ministeri d'Hisenda de torn", ha sentenciat.

El conseller d'Economia ha lamentat que amb aquest acord no es compleixi allò que va dir el govern espanyol que alliberarien els romanents de les administracions locals. Ha lamentat que el govern espanyol, en funció de les seves necessitats, passi a tornar "poc a poc" el superàvit municipal.

En qualsevol cas, Aragonès s'ha mostrat convençut que molts ajuntaments no enviaran el superàvit a l'Estat. "Molts pocs ajuntaments ho faran. Els beneficis d'una operació com aquesta són molt baixos", ha destacat. "La majoria d'ajuntaments del país, i molts governats pel PSC i els Comuns, saben que és un mal acord i no faran l'actuació", ha afegit.

Llei dels lloguers

Sobre la proposició de llei que vol regular els preus del lloguer a Catalunya que està en tràmit parlamentari però que el Consell de Garanties Estatutàries ha decretat que alguns articles són inconstitucionals, Aragonès ha apuntat que el Govern aplica les lleis que aprova el Parlament.

En aquest sentit, ha dit que seria "desitjable" que el govern espanyol no presentés un recurs d'inconstitucionalitat contra la nova llei i ha emplaçat els Comuns, un dels grups que lidera la proposició de llei, a impedir-ho.