Público
Público

El govern central recorrerà la decisió de la Generalitat de reobrir ambaixades

El ministeri d'Afers Estrangers considera que la Generalitat està incomplint la llei, ja que no va avisar amb prou antelació sobre la decisió d¡obrir de delegacions. És el segon cop que el govern de Pedro Sánchez recorre una decisió del govern català en relació amb el procés independentista. El Govern espanyol, a més, ha advertit a través del ministeri de Justícia que està disposat a contractar advocats a Bèlgica per defensar "la sobirania i immunitat jurisdiccional" d'Espanya en el procediment civil obert contra Pablo Llarena" si un tribunal belga posa en qüestió la causa oberta per aquest jutge contra dirigents sobiranistes.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El ministro de Exteriores, Josep Borrell, en una manifestación por la unidad. EFE/Javier Etxezarreta

El Govern ha anunciat avui que presentarà un recurs contenciós-administratiu contra el decret de la Generalitat que pretén restablir les ambaixades catalanes al Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Suïssa i França.

Ho farà el Ministeri d'Afers exteriors, UE i Cooperació (MAUC), que destaca en un comunicat que la Generalitat "no ha complert les condicions que estableix la legislació vigent per a la creació de delegacions de les comunitats autònomes a l'exterior".

Es tracta de la segona vegada que l'Executiu de Pedro Sánchez decideix recórrer una mesura relacionada amb el procés independentista, després que a primers de juny recorregués davant el Constitucional la moció aprovada al Parlament que reafirmava "els objectius polítics" de la resolució del 9 de novembre de 2015 per avançar cap a la independència de Catalunya.

La Llei 2/2014 d'Acció i del Servei Exterior de l'Estat estableix que, "abans de la creació de les seves delegacions en l'exterior per a l'exercici de les seves competències, les comunitats hauran de comunicar aquest fet al Govern d'Espanya".

Ho comunicaran perquè el Ministeri d'Exteriors "informi sobre l'adequació de la proposta a les directrius, finalitats i objectius de la Política Exterior" i, en particular, amb el principi d'"unitat d'acció en l'exterior".

L'informe serveix també perquè Hisenda "pugui emetre un informe pel que fa al principi d'eficiència en la gestió dels recursos públics".

Exteriors recorda a la Generalitat que va comunicar la creació d'aquestes delegacions "amb només 24 hores d'antelació a l'adopció del decret de creació, la qual cosa feia impossible emetre aquests informes".

Sosté en la nota que la Generalitat va argumentar "que en realitat no estava obrint cap nova delegació sinó reobrint les que el Govern central havia tancat en virtut de l'aplicació de l'article 155".

No obstant això, el Ministeri ha precisat que durant la creació de les primeres ambaixades tampoc es van complir els tràmits legals, per la qual cosa l'anterior Executiu va interposar els corresponents recursos contenciós-administratius que van ser arxivats una vegada va entrar en vigor el 155.

La Generalitat també va argumentar que, en la pràctica, "no s'havia pres cap iniciativa per posar-les en funcionament". Durant el mes de juliol, la Generalitat "ha restituït als delegats del Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa i ha convocat -durant el mes d'agost- els concursos per nomenar els directors de les delegacions a França i Estats Units". Així, "queda clar" la voluntat del Govern català "de fer cas omís als reiterats advertiments que se li han fet sobre aquest tema", assegura el Ministeri.

Exteriors subratlla que "no qüestiona la facultat del Govern de la Generalitat d'establir delegacions en l'exterior per a l'exercici, dins de l'àmbit de les seves competències, d'activitats amb rellevància exterior, però la creació d'aquestes delegacions ha d'ajustar-se a allò establert per la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat".

Per això, el Ministeri "lamenta haver de presentar recursos davant la jurisdicció contenciós-administrativa, però no se li deixa una altra opció per preservar el mandat legal".

I subratlla que el recurs no afectarà "òbviament" a les 40 delegacions de la Generalitat que manté com a oficines comercials, les 13 oficines turístiques i les 8 culturals, que han estat creades d'acord amb el procediment legal vigent.

Advocats per defensar Llarena a Bèlgica

El ministeri de Justícia, d'altra banda, ha donat a conèixer un comunicat en el qual adverteix sobre la seva disposició a contractar advocats a Bèlgica per defensar "la sobirania i immunitat jurisdiccional" d'Espanya en el procediment civil obert contra Pablo Llarena si el tribunal belga posa en qüestió la causa oberta per aquest jutge contra dirigents polítics i socials implicats en la celebració del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre.

El ministeri afirma que procediment penal "està sotmès de manera exclusiva i excloent" a la jurisdicció espanyola, i que el tribunal belga que estudia la demanda de Carles Puigdemont i quatre dels seus consellers també exiliats contra Llarena no hauria d'immiscir-se.

El Govern espanyol, segons la nota del ministeri de Justícia, està disposat a actuar "en la mesura proporcional i adequada per protegir la immunitat jurisdiccional del Regne d'Espanya".