El Govern de Collboni ja compta amb 12 comissionats i iguala el rècord històric de Colau

Amb el nomenament de Marta Sendra com a comissionada d'Educació, anunciat el passat 1 de novembre, el Govern de Barcelona assolia la xifra de 12 comissionats. D'aquesta manera, ha igualtat el rècord històric registrat a la ciutat, assolit durant l'alcaldia d'Ada Colau. La principal raó que explica l'ús de la figura dels comissionats és que l'executiu municipal, que encapçala com a alcalde Jaume Collboni, tot just compta amb deu regidors, la xifra més baixa des de la restauració democràtica a nivell local del 1979.   

Quan Collboni va arribar a l'alcaldia el 2023, el PSC va dissenyar un govern organitzat al voltant de quatre tinències d'alcaldia, que exerceixen com a grans àrees polítiques transversals. A més a més, disposava de vuit comissionats, alguns adscrits a les tinències i d'altres directament a l'alcaldia. Posteriorment, el maig d'aquest 2025 va crear una cinquena tinença d'alcaldia i també s'ha anat ampliant el nombre de comissionats, fins a arribar als 12 amb el nomenament de Sendra a Educació.

Actualment, d'alcaldia pengen les comissionades d'Afers Europeus, Mar Jiménez; i d'Ús Social del Català, Marta Salicrú. De la segona tinença d'alcaldia, que ostenta Maria Eugènia Gay, en pengen quatre comissionats: el de Participació Ciutadana, Pedro Aguilera; el de Polítiques d'Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez; la de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida; i Marta Sendra, a Educació.

De la tercera tinència, que té Albert Batlle al capdavant, en depenen els comissionats del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera; la de Convivència, Marta Surroca; i la de la Nit, Carmen Zapata; mentre que de la quarta, amb Jordi Valls de regidor, en pengen els comissionats d'Habitatge, Joan Ramon Riera, i Turisme Sostenible, José Antonio Donaire. Finalment, la cinquena tinença d'alcaldia, que ocupa Raquel Gil, té sota control les comissionades d'Acció Social, Sonia Fuertes, i la de Promoció Econòmica, Nadia Quevedo.

Aquest elevat nombre de 12 comissionats permet al govern municipal repartir-se la feina i abastar tots els àmbits que considera que la ciutat necessita. Els comissionats han passat a tenir un paper clau en la configuració de l'obra de govern del PSC.

Quin paper tenen els comissionats?  

Un comissionat és un càrrec públic, no un regidor electe, nomenat per l'alcaldia per liderar àrees concretes o projectes sectorials. Per tant, és un càrrec de responsabilitat política, però situat per sota dels regidors i no forma part del ple municipal, tot i que té funcions executives i de coordinació des de polítiques transversals, articular la relació amb entitats o barris, impulsar projectes temàtics o fer tasques d'interlocució i seguiment.

L'actual govern ha optat per recórrer a aquesta figura a causa de la seva minoria al consistori, on tot just compta amb 10 regidors -els del PSC- d'un total de 41 al ple municipal. Els comissionats, per tant, li permet ampliar la seva capacitat operativa i poder tractar a escala tècnica temes concrets.

Un tret especialment significatiu de la remodelació del govern municipal de la primavera passada va ser el nomenament de la comissionada d'Ús Social del Català, càrrec creat fruit d'un acord polític entre el govern municipal i Esquerra Republicana. La persona escollida per a l'àrea va ser la periodista Marta Salicrú, exdirectora de Ràdio Primavera Sound.

Una figura també recurrent amb Colau  

La figura del comissionat no és pas nova a Barcelona. I, per exemple, ja l'havien utilitzat durant la seva etapa com a alcaldes Joan Clos (1997-2006), Jordi Hereu (2006-2011) o Xavier Trias (2011-2015). Ara bé, és cert que el seu ús va fer un salt amb Ada Colau al capdavant del consistori. Una de les personalitats destacades que va ocupar un càrrec de comissionat va ser Joan Subirats, que va ser-ne de Cultura entre el 2017 i el 2019. Qui era un dels impulsors de Barcelona en Comú, seria després regidor del Govern municipal i, finalment, ministre de Recerca i Universitats del Govern espanyol entre 2021 i 2023.

En aquella etapa, la figura dels comissionats buscava reforçar la proximitat amb barris, comunitats i centres, i gestionar polítiques socials o educatives complexes amb una estructura més àgil que la de les regidories tradicionals. L'ús no era només tècnic: servia per dotar de múscul polític àrees que requerien molta gestió, com habitatge, innovació urbana, drets socials o drets socials.

Crítiques de l'oposició  

Des de l'oposició, especialment des de Junts per Barcelona, s'ha denunciat aquesta manera de fer del govern. La crítica central és que nombrosos comissionats —fins a 11 o més— acaben substituint una estratègia de govern "coherent i democràtica", amb càrrecs no elegits que acumulen responsabilitats de govern. A més, hi ha qui adverteix que alguns noms apareixen per “amagar dèficits de gestió”, en lloc de solucionar estructuralment els problemes del consistori.

Ara bé, el que és una realitat és que aquesta figura està permesa i està ajudant el govern de Collboni a articular la seva gestió d'una manera més àmplia i temàtica, atenint-nos a la realitat de números de regidors amb què es mou. Tot i això, queda clar que el partit del govern, de moment, no ha estat capaç de guanyar-se la confiança de la resta de forces polítiques, ja que, fins ara, no ha pogut sumar cap majoria absoluta per aprovar els pressupostos municipals i només han tirat endavant a través de qüestions de confiança.