El Govern espanyol ha utilitzat un decret llei amb mesures socials, com les desgravacions fiscals als beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), per donar llum verda al pagament de 1.350 milions d'euros del deute pel projecte Castor. L'Executiu estatal ha inclòs aquesta autorització per a indemnitzar CaixaBank, Bankia i Banc Santander en el reial decret "de mesures financeres de suport social i econòmic i de compliment de l'execució de sentències", que va entrar en vigor el passat 29 de desembre i es convalidarà previsiblement en el Ple extraordinari d'aquest dijous al Congrés.

El Tribunal Suprem, atesa la demanda de les tres entitats financeres, va obligar l'Estat a pagar els 1.350 milions que els bancs van avançar en el seu moment per compensar a la constructora ACS i al grup canadenc Dundee per la cancel·lació del fallit magatzem artificial de gas Castor construït davant de les costes de Castelló. "A aquesta quantitat cal afegir els interessos compensatoris des de la data de la presentació de la reclamació fins a la data de notificació de la sentència, sense perjudici dels interessos legals que poguessin correspondre a partir de la citada notificació de conformitat amb la normativa vigent", afegeix el decret.

El Govern espanyol justifica que l'execució de la citada sentència es durà a terme pel Ministeri d'Hisenda al qual, per poder procedir al pagament d'aquesta, "se li concedeix una ampliació del crèdit destinat al pagament de sentències de responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador". Així mateix, per atendre el seu pagament, la norma contempla que "es fa necessari acudir en part a l'endeutament perquè no es disposa del Fons de Contingència de recursos suficients per a finançar-lo".

Es dóna la circumstància que en el mateix decret es combina l'adopció de "mesures socials i econòmiques de suport" per a atendre la "situació d'emergència econòmica i social ocasionada per la pandèmia" amb altres "situacions d'urgència derivades de circumstàncies jurídiques imprevistes, com l'adequat compliment de sentències judicials que puguin tenir repercussions econòmiques que donin lloc a canvis legislatius urgents".

Compromís demana modificar el decret

Per això, Compromís ha exigit a l'Executiu que es modifiqui "immediatament" el decret, en el qual "es barregen intencionadament" la crisi derivada de la Covid-19 i el pagament "per la porta de darrere" de la indemnització al projecte Castor. El portaveu de la formació valenciana a la Cambra Baixa, Joan Baldoví, ha criticat en un vídeo "la urgència del Govern a fer-li el bizum a Ana Botín", ja que d'acord amb la sentència de l'Alt Tribunal, al Banc Santander li correspon la meitat dels diners de la milionària compensació.

"És injustificable que el Govern, en el pitjor moment de la pandèmia, amb la quantitat de necessitats socials que queden per atendre, s'aprofiti del decret de mesures contra la crisi per colar un pagament multimilionari al banc Santander. Aquests diners públics, en plena emergència sanitària, haurien d'anar destinats a rescatar persones i enfortir els nostres serveis sanitaris públics", assenyala Baldoví.

En aquesta línia, el diputat de Compromís considera "una burla a la ciutadania" i "immoral" que l'Executiu demani al Congrés a través del mateix decret "poder endeutar-se per ajudar als qui més els necessiten i a més pagar als directius del Santander", qualificant el projecte Castor d'"estafa dissenyada a mesura per al benefici d'un empresari com Florentino Pérez i d'aquells que el van finançar".

Un projecte fallit

Cal recordar que Castor pretenia ser el dipòsit més gran de gas natural de l'Estat espanyol, però al cap de poc temps de la seva posada en marxa, el projecte va haver de paralitzar-se després de provocar mig miler de terratrèmols en diversos municipis de la costa castellonenca. Posteriorment, l'Estat va indemnitzar Escal UGS, l'empresa propietària —controlada al seu torn per Florentino Pérez— en revertir la llicència d'explotació.

Ara, dos directius i la mateixa companyia s'asseuran en la banqueta d'acusats de delicte mediambiental, perquè segons sosté el titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Vinaròs (Castelló), Javier Verdeguer Gorrea, els responsables del projecte van generar "una situació de perill potencialment catastròfic" en injectar gas a la planta d'emmagatzematge.