Público
Público

El govern espanyol va espiar l'acció exterior de la Generalitat 

Ho ha revelat TV3, que ha tingut accés a la documentació aportada per ambaixades espanyoles al TSJC per reclamar el tancament de les delegacions catalanes a Suïssa, Londres i Alemanya. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El ministre d'Exterior, Josep Borrell, en un acte.  EDUARDO PARRA (Europa Press)

Les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya han dedicat part de la seva activitat a fiscalitzar i documentar l’acció que realitzen les delegacions de la Generalitat en aquests països. Segons la informació a la que ha tingut accés TV3, aquest espionatge s’ha traduït en un seguit d’informes que l’Advocacia de l’Estat ha aportat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ordre del Ministeri d’Exteriors, que encapçala en funcions Josep Borrell, per demanar el tancament d’aquestes delegacions.

L'assumpte ha generat fortes crítiques del Govern de la Generalitat. El president, Quim Torra, ha aprofitat la sessió de control al Govern que s'ha fet al Parlament per manifestar que "no és que les clavegueres de l'Estat vagin plenes, sinó que estan col·lapsades". Tot just després del ple, Torra i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, han emès un comunicat on anunciaven que enviarien una carta a "eurodiputats i cancelleries europees i internacionals" acusant el Govern central d'haver espiat les delegacions de la Generalitat.

Els informes de la diplomàcia espanyola desprenen una voluntat evident de desacreditar l’acció exterior de la Generalitat. Sobre Sergi Marcén, el delegat del Govern a Londres, es detalla una trobada amb un membre de l’oficina del primer ministre de Gal·les, així com la seva actuació a les xarxes socials, on fa “retuiteig de missatges en favor de Gibraltar, criticant les paraules del Ministre [Borrell] sobre el genocidi indígena i continuació de la campanya general de descrèdit a Espanya”. També s’informa d’un acte públic del vicepresident del Parlament, Josep Costa, celebrat el 7 de gener al Parlament britànic i d’un sopar tertúlia de l’exconsellera Clara Ponsatí, fet a Londres el 2 de maig, que es descriu com a “lúgubre i funerari”.

A Suïssa, l’ambaixada se centra en el delegat Manuel Manonelles, a qui descriuen com un “activista a favor de l’independentisme”. L’informe conclou que Manonelles “treballa en contra dels interessos generals de l’Estat” i considera que “la seva actuació clarament s’extralimita i envaeix competències”.

L’informe de l’ambaixada d’Alemanya parla de les “instruccions” que Oriol Junqueras donaria a les delegacions de la Generalitat perquè “contactin amb representants de les congregacions eclesiàstiques als seus països corresponents. La finalitat és obtenir el suport de l'Església per millorar la situació dels polítics presos catalans." De la delegada, Marie Kapretz, també es diu que “ha estat clau en les diverses activitats que s'han portat a terme a Alemanya en suport del moviment independentista català i a l'hora de potenciar la imatge internacional del procés."

Segons fonts del Ministeri d’Exteriors contactades per TV3, en aquestes delegacions la diplomàcia espanyola hauria detectat “l’ús indegut de fons i recursos públics” destinats al “projecte separatista”. Les mateixes fonts subratllen que part de la feina del Ministeri és “vigilar de prop qualsevol activitat que pretengui malmetre la imatge d'Espanya a l'exterior, i en particular, totes aquelles que tinguin per finalitat portar a terme el projecte independentista del Govern de Catalunya."

En un tuit, el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va manifestar que l’activitat del Govern espanyol es podia qualificar com a “guerra bruta”.