El Govern fa una crida a augmentar el nombre de famílies d’acollida

Malauradament no tots els nens i nenes tenen la sort de comptar amb una mare o pare que pugui fer-se càrrec de donar-los un sostre, amor i educació. A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 infants i adolescents que viuen en famílies d’acollida. A més, unes 2.000 criatures viuen amb familiars que no són els seus pares. L’acolliment familiar és una de les formes d’ajut i protecció als infants i adolescents que es troben en una situació familiar vulnerable, en què els seus familiars biològics o d’origen no poden fer-se’n càrrec.

La funció de les famílies acollidores és oferir una llar temporal a aquests infants que, d’altra manera, viurien en un centre. El Govern fa una crida a la societat a augmentar el nombre de famílies d’acollida i, d’aquesta manera, oferir als petits i joves un embolcall afectiu i educatiu perquè puguin créixer en les millors condicions.

L’acolliment familiar és un gest altruista que proporciona un entorn de seguretat, estima, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat, mentre la família biològica resol els problemes que impedeixen ocupar-se’n. Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acolliment de l’infant, en funció de l’edat i les necessitats.

Tipus d’acolliments

A Catalunya existeixen diferents tipus d’acolliments. Per una banda, està l’acolliment d'urgència i diagnòstic. Aquest acolliment permet que l'infant visqui amb una família un temps determinat mentre un equip tècnic estudia les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen i valora què fer en aquest cas. És un tipus d'acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. També hi ha l’acolliment simple, quan la criatura és acollida per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys; i l’acolliment permanent, que s'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu, però l’adopció no és possible o recomanable.

A més, existeix l’acolliment en unitat convivencial d'acció educativa (UCAE), adreçat a infants i adolescents tutelats amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. En aquest cas, la família d’acollida ha de disposar d’una titulació específica, formació i experiència per atendre’ls. I per últim, hi ha l’acolliment de caps de setmana i vacances, un tipus d'acolliment adreçat a canalla major de nou anys, que està ingressada en centres residencials i necessiten gaudir d'un ambient familiar.

Testimonis de les famílies d’acollida

Els nens i nenes que requereixen una família d’acollida han viscut situacions difícils que, per diverses circumstàncies, els han portat a veure’s separats del seu nucli familiar d’origen. "Si pots obrir les portes de casa teva, fes-ho. No podem permetre que hi hagi criatures acabades de néixer vivint en centres, encara que hi estiguin ben atesos," diu l’Anna, que fa acollida d’urgència i diagnòstic juntament amb el Jordi, que hi afegeix: "l’experiència de l’acollida és una lliçó de vida, sobretot de cara als nostres fills, ja que els permet entendre que no tots els nens i nenes que neixen tenen una família que se’n pugui fer càrrec".

"Hi ha nens i nenes que no han tingut un camí gens fàcil; que han estat abandonats; que necessiten l'amor, el vincle segur, poder confiar", assenyala l’Àngels, que és mare acollidora de caps de setmana i vacances. Un altre cas és el d’en Damià i la Victòria, que tenen una filla biològica i també acullen dues criatures amb necessitats especials. "No volíem tenir una filla única i l’acollida ens va semblar la millor opció perquè no era tenir més nens, sinó que era acollir infants que existeixen i que necessiten un pare o d'una mare", expliquen.

L’Assumpta es fa càrrec d’uns germans amb la seva parella, l’Imma. "Quan vam decidir-nos per l’acollida, m’imaginava el que podia significar per a una criatura arribar a casa d’uns desconeguts sense cap referència. Pensar en les pors dels primers dies i el que pot suposar aquest canvi per a l’infant. Que es tinguin l’una a l’altre ha facilitat les coses".

La persona o família que estigui interessada a fer un acolliment s'ha d'adreçar a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF). Per poder ser família d’acollida s’han de complir un seguit de requisits, com ser majors de 25 anys i tenir com a mínim catorze anys més que l’infant o adolescent.

En el procés de valoració de l’acollida també es tenen en compte qüestions com l’estabilitat emocional de la família d’acollida, possibilitat de dedicació, motivació, habitatge en condicions adequades o facilitat per acceptar, si s’escau, el retorn de l’infant, entre d’altres. Més informació a la web acolliment.gencat.cat.