Público
Público

RESPOSTA A LA SENTÈNCIA El Govern de la Generalitat s'afegeix a la campanya d'autoinculpacions del "fals delicte" castigat pel Suprem

La consellera de Presidència assegura que l'Executiu català comprèn la ràbia de la gent davant la sentència del Suprem i mostra la seva solidaritat i empatia amb els ciutadans que es manifesten aquests dies. Qualifica de fets puntuals les accions de violència que es van produir a l'aeroport i anuncia que s'investigarà sobre els incidents.

Meritxell Budó, consellera de Presidència, durant la seva compareixença després de la reunió del Govern. Generalitat de Catalunya

públic

El Govern de la Generalitat dona suport a la campanya d'autoinculpacions  impulsada per Òmnium Cultural i altres entitats pacifistes i antimilitaristes i ha anunciat que també s'autoinculparà.

Així ho ha explicat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, després de la reunió extraordinària del Consell Executiu dedicada en exclusiva a l'anàlisi de la situació posterior a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra dirigents independentistes implicats en el referèndum de l'1O i a l'acció institucional de resposta per part del Govern català.

"Si manifestar-se, fer us de la llibertat d'expressió o votar és un delicte per l'Estat espanyol, nosaltres també som autors d'aquest fals delicte", diu Òmnium Cultural en la seva web sobre l'esmentada campanya per "omplir el jutjats d'autoinculpacions". 

Compareixença del president al Parlament

La consellera ha explicat que el Govern expressa el seu rebuig i no acceptació de la sentència i demana l'amnistia pels presos i preses polítics.

"Des del Govern treballarem per l'amnistia i jurídicament hem de veure com s'ha d'articular", ha declarat Budó, però també ha reconegut que el Govern espanyol "ja ha negat la major". "Seguirem demanant diàleg", "tot és possible si hi ha voluntat política", ha insistit.

Meritxell Budó ha informat d'altra banda que l'Executiu ha aprovat sol·licitud de compareixença al Parlament del president Quim Torra el pròxim dijous al matí, per tal que la cambra de representació de la ciutadania catalana sigui escenari de debat sobre la sentència del Suprem. No ha precisat, no obstant això, si es demanarà que es produeixi votació sobre algun projecte de resolució i ha dit que "s'està acabant d'ajustar" el que es pugui decidir al ple.

El president de la Generalitat, d'altra banda, enviarà una carta als presidents i primers ministres dels diferents països europeus per explicar les conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem, ha anunciat la consellera Budó. Així mateix, ha explicat que faran arribar un dossier explicatiu als mitjans de comunicació d'aquests països i que el conseller d'Afers Exteriors, Alfred Bosch, iniciarà una gira internacional per explicar la posició del Govern.

Aquest mateix dimarts, president i consellers han decidit visitar les tres presons catalanes per interessar-se per parlar amb els presos polítics sobre la seva situació i "compartir" amb ells resposta que cal donar a la sentència.

Manifestacions i càrregues policials

La consellera de Presidència ha explicat també la valoració de l'Executiu sobre les protestes que han tingut lloc aquest dilluns arreu del territori i sobre l'actuació conjunta de la policia espanyola i Mossos d'Esquadra, a la vista de la violència utilitzada contra manifestants que participaven en la protesta a l'aeroport del Prat.

En les càrregues policials, la policia espanyola va disparar pilotes de goma, prohibides per la legislació catalana, i de nou un jove va resultat greument ferit en un ull, de tal manera que ha perdut la visió.

La consellera ha assenyalat que "es van produir certs incidents" i que "s'estan verificant totes les imatges" sobre aquest i altres fets. "S'està investigant i ja ens manifestarem", ha afirmat la consellera 

En declaracions a emissores de ràdio, la consellera Budó ja havia dit aquest mateix dimarts que el Govern comprèn i comparteix les mobilitzacions de protesta contra la sentència del Suprem, però també ha descrit les càrregues dels Mossos d'Esquadra a l'aeroport com a actuacions puntuals per tal de "protegir als propis manifestants".

"El Govern ha de garantir el lliure exercici del dret a manifestació i, alhora, ha de vetllar per la normalitat del dia a dia", ha declarat. La compatibilitat entre les accions per garantir el normal funcionament d'infraestructures com l'aeroport i el dret de manifestació representa, segons ha reconegut, una de "les contradiccions que de vegades són difícils de resoldre". 

L'aeroport és "una infraestructura estratègica", ha explicat, i les penes per impedir el seu normal funcionament, amb l'ocupació de pistes, "poden ser molt elevades", fins i tot podrien ser considerades com a constitutives d'un delicte de sedició.  L'actuació dels Mossos, segons ella, també estava encaminada a "protegir, que no es produïssin aquests fets".

Ha insistit en què milers de ciutadans es van manifestar aquest dilluns pacíficament a més de 220 punts, i que la mobilització a l'aeroport "es va fer de manera cívica, democràtica i massiva" i en què "els Mossos van fer la seva feina", tot i que "en algun moment van haver de garantir que no es trenquessin certes línies policials amb la condició de protegir als propis manifestants".

"Si va haver-hi alguna acció puntual i concreta, en la qual la policia no va actuar com calia actuar, també des d'Interior s'està estudiant i, si fa falta, es prendran les mesures que corresponguin", ha afegit.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?