Público
Público
CRISI ECONÒMICA

El Govern preveu una caiguda del PIB català d’entre el 7,6% i el 8,8% el 2020

En el pitjor escenari possible, Economia contempla que l’atur s’elevarà fins al 18%, quan ara se situa en el 10,7%. La recuperació arribarà el 2021, però serà més lenta i menys intensa que la davallada. Per tot plegat, el vicepresident Aragonès reclamarà al Govern estatal la transferència de 4.000 milions d’euros, que provindirien d'un fons Covid-19. 

Pere Aragonès durant la roda de premsa d'aquest dijous per explicar el nou escenari macroeconòmic de Catalunya.
Pere Aragonès durant la roda de premsa d'aquest dijous per explicar el nou escenari macroeconòmic de Catalunya.

PÚBLIC

L’economia catalana es contraurà entre un 7,6% i un 8,8% aquest any, el que es traduirà en una enorme destrucció d’ocupació que, en el pitjor dels escenaris, situarà la taxa d’atur en el 18%, gairebé el doble que el 10,7% actual. Aquestes són algunes de les previsions amb les que treballa el Govern de la Generalitat, segons l’actualització de l’escenari macroeconòmic que ha presentat aquest dijous el vicepresident i titular d’Economia, Pere Aragonès. En una compareixença, ha traslladat dos escenaris possibles, en funció de la intensitat de l’actuació econòmica que es porti a terme.

En el pitjor, la caiguda del PIB seria del 8,8% per aquest 2020, la destrucció de llocs de treball superaria els 260.000 i l’atur s’enfilaria fins al 18%, mentre que l’any vinent l’economia es recuperaria un 5,1%. En l’escenari base, el que desitja el Govern en les circumstàncies actuals, la contracció durant el 2020 seria del 7,6% i l’atur s’enfilaria fins al 17,1%, el que implica la pèrdua de 226.800 llocs de treball. En aquesta previsió la recuperació seria més vigorosa i accelerada, ja que el 2021 el PIB creixeria el 6,5%, és a dir, només quedaria 1,1 punts per sota del nivell previ a la pandèmia de la Covid-19 i l’aturada que ha provocat el confinament.

Per afrontar la situació, Aragonès reclama que l’Estat creï un fons Covid-19 i que es destini a les autonomies. La proposta la farà arribar dilluns a la ministre d’Hisenda, María Jesús Montero, en la reunió dels responsables de finances dels governs autonòmics. Segons els seus càlculs, Catalunya necessitaria 4.000 milions d’euros, dels quals almenys 2.000 anirien destinats al Departament de Salut i la resta a manteniment de la despesa prevista. En paral·lel, Economia també vol una flexibilització del topall de dèficit autonòmic, fixat en el 0,2% per enguany.

Polítiques expansives

"La caiguda seria històrica. Per veure davallades d'aquesta magnitud caldria anar a la Guerra Civil, tot i que la recuperació també seria històrica", ha assegurat Aragonès, que també ha demanat "coordinació" entre les institucions europees i l’Estat perquè es portin a terme polítiques "expansives", sense que sigui un problema que això impliqui endeutament. En aquest sentit, advoca per l’emissió de deute del Banc Central Europeu i també per les transferències directes de recursos de l’Estat a les autonomies.

A més a més, el Govern ja treballa en la modificació dels pressupostos -aprovats tot just divendres passat- per adaptar-los a les noves circumstàncies. Salut i Treball, Afers Socials i Famílies seran dues de les àrees que en rebran més, en detriment d’altres. La previsió és que en els propers dies ja es presentin alguns dels canvis, que s’hauran d’aprovar al Parlament a través de decrets llei.