Abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per al 14 de febrer, la Generalitat té previst tirar endavant una llei que pretén donar una altra volta de rosca al model comercial de ciutats com Barcelona. A proposta de Junts i presentada pel conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) pretenen delimitar zones concretes de les urbs, en què els petits comerços estiguin obligats a pagar una quota per a les activitats d' promoció. Inspirada en el model dels Business Improvement District (BID), districtes de millora de negoci com Times Square a Nova York, la iniciativa ha superat els primers esculls parlamentaris, després que la cambra catalana tombés l'esmena a la totalitat presentada pels comuns amb el suport de la CUP.

El projecte de la Generalitat busca instaurar una fórmula de col·laboració entre l'impuls privat i la tutela de l'administració, però això sí, en un espai públic. Alguns eixos comercials, com el cas de Barcelona Comerç, fa temps que reclamen la mesura. De fet, en el document presentat per Empresa i Coneixement que insta a desenvolupar la llei es defensa la "necessitat de consolidar un model alternatiu d'organització i finançament de la renovació urbana". Per fer-ho possible, marca quatre objectius: modernitzar la promoció comercial, millorar la qualitat de l'entorn urbà a través d'actuacions sostenibles, consolidar el model de ciutat compacta i incrementar la competitivitat empresarial per afavorir la creació d'ocupació.

L'Ajuntament de Barcelona ja va plantejar les APEU als barris de Sant Andreu i el Born, encara que els projectes es van quedar sense pressupost. Perquè es desenvolupi, ha de comptar amb el vistiplau de la majoria simple dels comerciants i ser aprovat pel ple municipal. En el debat a les esmenes al Parlament, la llei va tirar endavant amb els vots de JxCat, la seva impulsora, ERC, PSC i Cs. La possibilitat d'aplicar les APEU ha provocat una nova divergència en l'equip de govern de l'Ajuntament barceloní.

Disputa política

Poques abans de la votació, la regidora de Comerç de Barcelona, la socialista Montserrat Ballarín, va qualificar d'"incoherent" la posició de Catalunya en Comú Podem, que va presentar l'esmena a la totalitat. Des de l'oposició, la presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, retreia a l'alcaldessa Ada Colau per "atacar el comerç de Barcelona". Artadi creu que les APEU són "una forma de lluitar contra la desaparició dels comerços emblemàtics".

El PSC critica que Barcelona en Comú s'hagi saltat el pacte de govern municipal, en el qual es reivindica la creació de les APEU com "vertebradors d'eixos comercials de proximitat que permetin als establiments l'associació i la promoció dels seus serveis". A més, els socialistes ataquen JxCat per haver impulsat la llei al Parlament, mentre rebutjava diverses iniciatives similars plantejades per l'Ajuntament de Barcelona.

En un article recent publicat per aquest diari, signat per Iolanda Fresnillo, Itziar González, Eulàlia Reguant i José Mansilla, titulat "Les APEU i la batalla per l'espai urbà", els autors adverteixen d'un procés de privatització de l'espai públic, que encarirà el valor del sòl i estendrà la gentrificació que ja estan patint alguns barris del centre de Barcelona.

L'espai públic, en mans privades

El doctor en Antropologia Social i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) José Mansilla defineix les APEU com un intent de "mercantilització de la ciutat i de privatització de l'espai públic". En aquest sentit, detalla que es tracta d'associacions d'empresaris que tenen l'objectiu de vendre els seus productes i "amb uns interessos privats que no han de coincidir amb els dels ciutadans dels barris".

Per a Mansilla, la fórmula que es proposa amb les àrees comercials urbanes "escapa del control democràtic" i no té en compte l'interès general de la ciutadania. En aquest cas, alerta dels riscos que una administració pública cedeixi les seves competències a una entitat privada, "amb el qual no queda clar fins on pot arribar". Per aclarir el seu diagnòstic, l'antropòleg necessita que "el carrer no és de l'APEU, sinó de tota la gent".

L'efecte bola de neu, tal com va succeir a Nova York amb el BID de Times Square, és el que tem José Mansila. En menys de tres dècades, la ciutat ha acumulat 75 àrees similars, en les que els responsables són executius de companyies privades com AXA o Viacom, que "repliquen les seves pràctiques empresarials en la dinàmica de gestió del sòl públic". Mansilla creu que aquestes accions comportaran un encariment dels lloguers i un benefici econòmic exclusiu dels comerciants. Aquestes conclusions les extreu de les conseqüències que el fenomen de les BID ha ocasionat als EUA i Canadà.

Tot i que determinades associacions de comerciants defensen la mesura de les APEU amb el pretext de fomentar els establiments de proximitat, el debat sobre la conveniència de fer-ho a través d'eines que permetin la intervenció de l'espai públic per operadors privats seguirà vigent, més enllà de l'aprovació de la llei. La normativa ha de garantir un sistema de control per part de les administracions perquè les organitzacions empresarials no es regeixin únicament pels seus propis beneficis.