Público
Público

CAUSA CONTRA EL SOBIRANISME La Guàrdia Civil oculta al jutge Llarena les dades d'Hisenda que demostren que no va haver-hi malversació l'1-O 

El tinent coronel Baena, qui també informa al Jutjat número13 de Barcelona i a l'Audiència Nacional, omet en els informes que envia al Suprem els certificats d'Hisenda que figuren en aquests sumaris i que demostren que no es van gastar diners públics en el referèndum. El jutge Llarena s'ha basat en els informes de Baena per dictar l'euroordre de detenció de polítics sobiranistes catalans, sense sol·licitar aquesta informació a la Intervenció General de la Generalitat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Paràgraf de l'informe signat per la interventora general d'Hisenda de la Generalitat en el qual es constata que l'1-O no es va cometre malversació

La presumpta malversació de fons públics durant l'1-O que intenten acreditar el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i el grup de la Guàrdia Civil que encapçala el tinent coronel Daniel Baena  –que signa tots els informes de la investigació sobre el referèndum de l'1 d'octubre– és l'últim cavall de batalla del Govern de Mariano Rajoy contra els dirigents independentistes de la Generalitat. I estan tractant de mantenir-ho costi el que costi, fins i tot fins al punt de minar la credibilitat del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en plena campanya de la Renda 2017.

Però als informes de la Guàrdia Civil en els quals es basa Llarena per acusar els polítics catalans de malversació de fons públics s'ometen els certificats de la Intervenció General de la Generalitat, als quals ha tingut accés Públic en exclusiva, que figuren tant en el sumari que instrueix el Jutjat número13 de Barcelona –que investiga la preparació del referèndum de l'1 d'octubre per una denúncia de VOX després que el diputat i jutge Santi Vidal digués que el Govern tenia accés a les dades fiscals dels catalans– com en el del Jutjat Nº3 de l'Audiència Nacional, que té com a titular la jutgessa Carmen Lamela.

I el greu és que aquesta omissió no es deu al fet que els investigadors de la Guardia Civil desconeguin la documentació que hi ha a tots dos sumaris, ja que l'equip que treballa per als tres jutges és precisament el del tinent coronel Baena, cap de la Policial Judicial de Catalunya que s'amaga sota el pseudònim Tàcito a Twitter, com va desvetllar Públic. Des d'aquesta identitat oculta, Baena fa comentaris contra els mateixos polítics sobre els que investiga i fins i tot fa prediccions sobre el que passarà en el procediment poc abans que passi, com va succeir amb l'acusació de sedició.

És més, a l'informe de només 10 pàgines que aquest dijous va fer públic el Suprem, la Guardia Civil “adjunta un DVD que conté totes les diligències i altres documents que com a annexos, i oficis, han estat lliurades al Jutjat d'instrucció número 13 dels de Barcelona, que instrueix les diligències prèvies número 11812017, relacionades amb el delicte de "Malversació de Cabals Públics en ocasió de la preparació i execució del referèndum de l'1-O”.

"El normal és que el jutge hagués sol·licitat a la Intervenció General de la Generalitat o al Ministeri d'Hisenda informació sobre els comptes de la Generalitat"

“El normal -segons les fonts consultades per Públic- és que el jutge hagués sol·licitat a la Intervenció General de la Generalitat o al Ministeri d'Hisenda informació sobre els comptes de la Generalitat, però no és comprensible jurídicament que li demani explicacions al ministre d'Hisenda per unes declaracions a la premsa quan ell sap perfectament qui són les persones que fan funcions de perits en un procés i quins documents són proves i quins no”.

El jutge Llarena i la Guardia Civil fan un relat històric des del 2012 per argumentar el delicte de rebel·lió, en el qual se sustenten les euroordres de detenció emeses contra el expresident Carles Puigdemont i els altres polítics catalans exiliats. No obstant això, no té en compte com sí es fa als altres dos sumaris oberts, el de Barcelona i l'Audiència Nacional, una cosa fonamental:

“L'Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics de 20 de novembre de 2015, sobre mesures per garantir a la Comunitat Autònoma de Catalunya la prestació dels serveis públics en defensa de l'interès general, publicada en el BOE de 21/11/2015 mitjançant l'Ordre ministerial PRE/2454/2015, [que] estableix al seu apartat I (“Certificació mensual”) l'obligació de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya d'emetre un certificat relatiu, entre altres aspectes de caràcter econòmic financer, a l'adequació a l'ordenament jurídic vigent dels actes de l'administració de la Generalitat que ha tingut coneixement com a responsable de control intern econòmic financer i com centro gestor de la comptabilitat”.

Un acord que consta en diferent documentació d'aquests sumaris.

L'ordre del Govern per intervenir els comptes de la Generalitat va aparèixer en el BOE signada per la vicepresidenta

Aquesta ordre del Govern central per la qual s'intervenia els comptes de la Generalitat va ser publicada en el Butlletí Oficial d'Estat (BOE) el 21 de novembre de 2015 i signada per la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría. Com Montoro, la número dos de Rajoy surt ara escaldada d'aquesta nova polèmica entorn del procés, en un moment en què els problemes en el PP amb Cristina Cifuentes –presidenta de la Comunitat de Madrid– tampoc li estan asseient bé al seu oponent i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Ara, no obstant això, la balança entre ambdues rivals sembla estar més equilibrada.

Fragment de la disposició del BOE per intervenir els comptes de la Generalitat signada per la vicepresidenta Sáenz de Santamaría

Des que el 2016 el Jutjat d'Instrucció Nº13 de Barcelona va obrir les diligències que van portar a la intervenció de la Conselleria d'Economia i Hisenda el 20 de setembre, la Intervenció de la Generalitat va estar enviant al jutjat certificats mensuals que acreditaven que els diners s'estaven destinant a l'ordenat el 2015.

Aquesta intervenció del Govern central es va endurir quan el Tribunal Constitucional va anul·lar, el 5 de juliol de 2017, la disposició addicional 40 de la Llei de Pressupostos catalana, que feia referència al finançament del procés referendario sobre el futur de Catalunya. En compliment d'aquesta sentència, la Intervenció General va bloquejar les partides pressupostàries per al programa 132 –“Organització, gestió i seguiment de processos electorals”–, la qual cosa va impedir l'ús dels recursos públics per a aquestes finalitats.

En el breu informe de la Guàrdia Civil no hi ha ni un esment als certificats de la Intervenció General d'Hisenda

Aquests certificats i tota la informació facilitada, d'acord amb l'apartat F (“Verificación de cumplimiento y desembolso”), se sotmeten a la verificació del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques que ha desemborsat els fons de finançament de Comunitats Autònomes una vegada verificats els continguts d'aquests certificats. A més, aquests són acumulatius en relació amb l'exercici pressupostari; és a dir, cada certificat mensual inclou tota la informació i control dels mesos anteriors del mateix any.

En les diferents causes obertes per aquests fets –a excepció de la del Suprem– consta a més un tercer tipus de certificat per cada pagament que es fa. És per aquest motiu que en les escasses 10 pàgines amb que la Guàrdia Civil intenta argumentar la malversació de cabals públics no hi ha una sola referència al treball que els seus companys de la intervenció de la Generalitat, que depèn del Ministeri d'Hisenda, estan fent des del 2015.

A continuació, reproduïm les 102 pàgines del certificat emès el 19 d'octubre del  2017 per la Interventora General de la Generalitat de Catalunya, Rosa Vidal Planella, que especifica capítol a capítol les despeses pressupostàries de l'exercici i constata que tots aquests actes "no contravenen l'ordenament jurídic vigent".

Una documentació incontestable d'Hisenda que el jutge Llarena hauria d'haver consultat abans de dictar ordre de detenció internacional per presumpta malversació però que no li va ser facilitada per la Guàrdia Civil.