La Guàrdia Civil ha escorcollat aquest dimecres la seu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), a l'avinguda Diagonal de Barcelona, per ordre del jutjat d'instrucció número 13, que investiga els preparatius del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Fonts de "la investigació" consultades per l'agència EFE han assenyalat que agents de l'institut armat s'han personat a primera hora d'aquest matí a la seu del Diplocat, situada en l'avinguda Diagonal de Barcelona, per buscar documentació relacionada amb la contractació dels observadors internacionals, que segons un informe de la Guàrdia Civil va tenir un cost de 119.700 euros.

Martí Estruch, que ha estat el cap de Comunicació de Diplocat, s'ha preguntat aquest mateix dijous pel motiu pels motius de l'escorcoll, perquè els encarregats de la investigació coneixen tota la documentació de l'entitat. Es tracta, segons ell, d'una operació de "pura propaganda", per demostrar que tenen el poder de liquidar entitats cent per cent legals.

Els agents, que havien arribat a tres quarts de deu, han sortit sobre les 14.20 hores vestits de paisà i han marxat en tres vehicles sense logotips i carregats amb bosses.

Diplocat, que era el consorci encarregat de la projecció exterior de Catalunya, impulsat per la Generalitat, ha de quedar tancat a partir d'aquest divendres dia 13, tal com va acordar el govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució, en una decisió que el Tribunal Suprem (TS) va mantenir, malgrat que havia estat recorreguda per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Ajuntament de Barcelona.

Durant la campanya per les eleccions del passat 21 de desembre, la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, es va congratular d'haver tancat les oficines catalanes a l'estranger i va emfasitzar que l'organisme del que aquestes depenien es deia  a partir d'aleshores "Diplocat en liquidació".

El Diplocat depenia del Departament d'Afers i Relacions Internacionals, Exteriors i Transparència, que es trobava sota la direcció del conseller Raül Romeva, actualment en presó preventiva i processat pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació pel Tribunal Suprem.

L'operació policial s'emmarca en la línia de recerca que el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va obrir per esbrinar si la Generalitat va incórrer en un delicte de malversació de cabals, en destinar fons públics a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

Un informe de la Guardia Civil xifra en 1,6 milions d'euros la despesa que el govern de la Generalitat va destinar a organitzar el referèndum, dels quals un total de 119.700 es van destinar a la contractació dels observadors que havien de supervisar la celebració de la consulta.

Concretament, l'informe de l'institut armat assenyala que el Govern presidit per Carles Puigdemont va signar un contracte amb The Hague Center for Strategic Studies per a la prestació de serveis d'assessorament del referèndum, mitjançant l'enviament d'observadors internacionals.

El Diplocat, segons la Guardia Civil, va realitzar dues transferències des dels seus comptes a Brussel·les a The Hague Center for Strategic Studies, els dies 21 de setembre i 9 d'octubre passats, en concepte de "contracte de serveis".

En un acte del passat 3 de novembre, el jutge de l'1-O va demanar a la Generalitat que li desglossés el cost del referèndum, incloses les despeses del trasllat i l'estada dels observadors internacionals convidats per supervisar-ho.