Havia de ser una assemblea per rearmar-se, i encara pot ser-ho, però les discussions en obert, les crítiques i acusacions o els retrets entre Pablo Iglesias, Íñigo Errejón i els seus respectius equips han marcat la segona Assemblea Ciutadana de Podem i l'han convertit en un camp de batalla abans si més no que comenci.

Poc abans de l'arrencada de Vistalegre II la temperatura segueix pujant al partit morat. Les diferents famílies i corrents ultimen els preparatius per al dissabte, quan tocarà contrastar postures, i diumenge, quan quedaran resoltes totes les incògnites amb l'anunci de resultats.

Fins llavors, sobre la taula reposen diverses preguntes sobre com ha estat possible arribar a aquest escenari, què és el que es vota realment a l'assemblea, o quines són les irreconciliables diferències que han impedit l'acord entre Esglésies i Errejón. Aquestes són només algunes d'elles:

Per què se l'anomena Vistalegre II?

Hereta aquest nom de la primera Assemblea Ciutadana de la formació (setembre-novembre de 2014), en la qual Podem va adoptar els seus estatuts, la seva estratègia política i la seva estructura orgànica. La primera etapa d'aquesta assemblea, en la qual es van votar tres tipus de documents, va culminar en un esdeveniment al Palau de Vistalegre de Madrid, i la formació ha volgut tornar al mateix escenari, en part pel seu valor simbòlic i en part per les possibilitats del recinte.

Acollirà 10.500 persones entre dirigents, càrrecs públics i orgànics del partit als diferents territoris, milers de simpatitzants i els prop de 400 treballadors de mitjans de comunicació acreditats. Mesos abans que es convoqués formalment aquest congrés, a Podem i en la majoria de mitjans de comunicació ja havia estat batejat com a Vistalegre II, i abans que es conegués la data definitiva el partit havia reservat diversos caps de setmana al gener, febrer i març aquest recinte, a l'espera que la direcció fixés la data exacta per al congrés. Ho va fer al desembre.

Què és això de l'Assemblea Ciutadana?

És l'equivalent a la Convenció Nacional del PP, que precisament té lloc aquest mateix cap de setmana. Podem va decidir fer que coincidissin -una cosa que no va agradar molt en el Partit Popular-, per visibilitzar les diferències entre el seu congrés i el dels conservadors, que revalidaran el lideratge de Rajoy en una trobada en què no s'esperen estridències ni sorpreses, però tampoc dissidència, postures polítiques enfrontades ni canvis de gran calat.

És el màxim òrgan de decisió de Podem, en ella participen directament els inscrits i la seva estructura té rèplica a les comunitats autònomes i municipis de més de 100.000 habitants.

Per què ara?

Segons els primers estatuts s'ha de convocar cada tres anys, de manera que seguint aquesta lògica hauria de celebrar-se a l'octubre de 2017. En aquest cas, a l'organització existia consens sobre la idea que Podem havia d'enterrar el cicle en què ha operat com una " maquinària de guerra electoral" -segons els termes de la direcció-, i per tant toca adoptar una nova estructura menys enfocada a les cites amb les urnes, i més a garantir un creixement sostenible del partit i a assentar la seva implantació territorial.

A més, les diferències entre corrents aguditzades durant el procés de renovació de la direcció en la Comunitat de Madrid (setembre-novembre de 2016) van evidenciar la necessitat d'esgotar els temps. El procés d'elaboració i presentació d'esborranys de documents va començar a principis de gener i es va perllongar durant un mes. El 2 de febrer es coneixien les candidatures a la direcció i el partit assumia, per fi, que no hi hauria acord entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, i que per tant hauran de mesurar forces en l'Assemblea Ciutadana. El procés total no ha durat més d'un mes i 10 dies.

Qui assisteix a Vistalegre II? Hi ha compromissaris?

A la pista i les grades del recinte hi haurà prop de 10.500 persones, i tantes més ho seguiran per streaming. No hi ha compromissaris o figures similars; el vot és directe, telemàtic, i poden participar les més de 455.000 persones que constaven com a inscrites en la formació abans que tanqués el cens per a aquestes votacions, el passat 4 de gener. Les urnes estaran obertes fins a les 20.00 hores d'aquest dissabte, i els resultats es coneixeran al voltant de les 15.00 de diumenge. Inscriure és gratis, només cal tenir més de 16 anys.

Què es vota?

Aquí ve el més complicat, ja que són diverses votacions separades. D'una banda es voten quatre tipus de documents (polític, organitzatiu, ètic, i d'igualtat); per una altra van les candidatures a la direcció, el Consell Ciutadà Estatal (CCE); també s'escull entre els dos únics candidats a la Secretaria General (Pablo Iglesias i Juan Moreno Yagüe); i a través d'un quart canal es trien els nous integrants de la Comissió de Garanties -10, d'un total de 23 candidats.

Els documents poden votar-se per separat, però estan expressa i visualment vinculats a una candidatura. Com en el primer Vistalegre, s'escollirà 62 consellers ciutadans, més el secretari general, als que després s'uniran en l'òrgan dels 17 secretaris autonòmics i el representant de Podem fora d'Espanya. El dia a dia de la formació està en mans del Consell de Coordinació, l'Executiva, que avui es vertebra en una dotzena de secretaries, i que serà designada (i re-dibuixada) per la nova direcció.

A més es triaran tres resolucions, cinc textos polítics sobre diferents temàtiques, que no són vinculants, però que teòricament han de ser assumits com a línies mestres per al partit. La novetat és que també es votaran quatre representants dels cercles en el Consell Ciutadà, dos representants de cercles sectorials i un altre parell dels cercles territorials.

Però... qui va idear aquest sistema de votació?

La forma de votar per separat, però vinculant documents i candidatures, va ser elegida pels inscrits a la consulta de desembre d'aquest any. El sistema de votació defensat per l'equip d'Iglesias, ideat pel secretari d'Organització, Pablo Echenique, es va imposar per només 2.000 vots al que abanderava Errejón, mentre que Anticapitalistes va aconseguir el 10,5% dels suports. De fet, la consulta va definir fins i tot quan s'havia de tancar el cens, però va obviar qüestions com la renovació de Garanties, que va haver de tancar-se posteriorment, fa una mica més d'una setmana.

Mentre que sí es farà públic el nombre de vots aconseguit per cada un dels documents, no passarà el mateix amb les candidatures a la direcció, ja que en això s'aplica el sistema Desborda. És una reinvenció del sistema Borda, similar al que es fa servir a Eurovisió: permet atorgar una puntuació als candidats, i així serà com s'expressin els resultats.

Assemblea Ciutadana de Vistalegre, l'octubre de 2014. JAIRO VARGAS

I qui supervisa el procés durant aquest mes?

És tasca de l'equip tècnic, integrat per quatre pablistes, quatre errejonistes i dues anticapitalistes. Teòricament l'equip tècnic havia de decidir per unanimitat sobre tots els fronts oberts de cara a Vistalegre, però això no sempre ha estat així. Per exemple, l'acord assolit in extremis sobre el tribunal del partit arriba després d'un criticat moviment dels pablistes, i que les converses sobre la renovació d'aquest òrgan estiguessin gairebé paralitzades durant setmanes.

Per què han aparegut les diferències a Podem?

Lògicament, cadascuna de les parts aporta la seva pròpia versió dels fets. Sí està clar que en els últims mesos la proximitat política entre anticapitalistes i pablistes s'ha incrementat. Paral·lelament, les diferències d'Iglesias i el seu entorn amb l'equip de Errejón s'han anat fent visible amb especial intensitat des dels seus intervencions a la universitat d'estiu de Podem (setembre), i molt especialment des de l'esmentada consulta de desembre, que per a molts va ser la gota que va desbordar el got (la secretària d'Anàlisi Política i Programa, Carolina Bescansa, ha arribat a reconèixer que va ser un error).

A mesura que s'acosta l'Assemblea Ciutadana la polarització entre Iglesias i Errejón creix, i cap dels dos renuncia a donar la batalla pel relat. Cada un s'atribueix la representació del Podem inicial, i afirmen, de forma més o menys directa, que és el contrari qui ha decidit canviar de rumb. Tots dos estan d'acord, i els documents dels errejonistes donen bona compte d'això, que la desconnexió amb Iglesias arrenca després del 20-D. Per si fos poc, aquesta polarització porta al fet que Bescansa i el secretari d'Economia, Nacho Álvarez, renunciïn a postular-se per seguir en la direcció entre dures crítiques.

Què és el que defensa Iglesias?

Pablistes, errejonistes i anticapitalistes insisteixen que les diferències s'han vist constantment caricaturitzades pels mitjans de comunicació, però també pels representants dels equips rivals.

En el polític, el secretari general i els seus, Podem per a totes, defensen un Podem amb "un peu al Parlament i mil peus a la societat", situen la protesta social al centre de la seva acció i recorden que les institucions "atrapen". Insisteixen que Podem no ha de ser un partit com els altres, en què ha de seguir tenint una actitud disruptiva i no "camuflar" entre altres forces, i afirmen que no cal treballar per atraure els votants del PSOE. "No hem de ser aus de rapinya. Nosaltres hem de respectar aquests votants i dir-los que si volen venir a Podem molt bé, però nosaltres no som el PSOE", afirma Iglesias.

Què vol Errejón?

Per la seva banda, el líder de Recuperar la il·lusió insisteix que Podem ha de tenir una relació menys brusca amb el PSOE, per arrossegar-lo a les seves posicions al Parlament. Errejón critica els tons i formes emprats per Iglesias amb el PSOE -impugna el discurs de la "calç viva" - i defensa que toca "seduir" els votants socialistes en lloc de mostrar un perfil dur.

Afirma que el PSOE els ha arrabassat algunes banderes al parlament per la seva falta d'iniciativa, i demana prioritzar l'activitat institucional per demostrar que el partit pot ser útil ja, per aconseguir que els espanyols aconsegueixin imaginar Podem com a força de govern abans de les pròximes generals: "Hi ha una aposta política molt ferma per ser útils ja allà on som. És a dir, per no ser només un partit de protesta, sinó per ser un partit que fa alguna cosa molt més radical: demostrar als espanyols que sabem denunciar el que no funciona i, a més, que estem en condicions d'agafar les regnes del nostre país, que a casa nostra ens imagini governant fins i tot abans que tinguem la majoria per fer-ho".

Què passa amb Anticapitalistes?

En l'organitzatiu, el corrent que lidera Miguel Urbán, Podem en moviment, té més punts de proximitat amb els errejonistes, però en el polític se situa a l'esquerra del secretari general. En una recent entrevista amb Público, Urbán exposava el seu concepte de "desobediència institucional" i reconeixia que tindrien millors resultats d'haver concorregut a Vistalegre en una llista conjunta amb Iglesias: «trauríem moltíssims més llocs. Però creiem que és més important tenir i defensar unes idees polítiques que quatre o vuit llocs en un Consell Ciutadà".

Què passarà si Iglesias dimiteix? Assumirà Errejón el lideratge?

Encara que sens dubte serà elegit secretari general amb un ampli suport, Iglesias sosté que donarà un pas enrere si el seu document polític i la seva llista a la direcció no són també els més votats. Errejón li torna la pilota i afirma que abans que això passi, si triomfen les seves pròpies tesis, ell s'apartarà abans que ho faci Iglesias, el que podria portar a un buit de poder. Aquest dimecres, en una entrevista amb Público, Iglesias insistia que ell ja ha pres la seva decisió: "Si Errejón no vol assumir el que la gent decideixi, allà cadascú". En aquest escenari, a priori inversemblant, caldria convocar una tercera Assemblea amb la finalitat d'elegir un nou secretari general.

Com s'organitzarà Vistalegre II?

A poques hores de l'arrencada de l'assemblea, l'organització encara no havia tancat l'escaleta definitiva. Previsiblement, Iglesias donarà un breu discurs d'obertura per després cedir la paraula als candidats dels cercles, i després tornarà a l'escenari, aquest cop com a aspirant a revalidar la secretaria general, enfront de Yagüe. Durant la tarda s'exposaran les idees clau dels diferents documents i es presentaran els equips, i diumenge es donaran a conèixer les resolucions més votades. Hi haurà intervencions de representants de les confluències i / o alcaldes del canvi i s'anunciaran els resultats. Després prendrà la paraula el nou secretari general i donarà per tancada l'assemblea.

Quant costa tot això? Qui paga?

En el primer Vistalegre Podem va llançar una campanya de crowdfunding per recaptar 80.000 euros, però va superar amb escreix aquesta xifra. Per a aquesta ocasió, des de l'àrea de Finances asseguren que compten amb un límit de 200.000 que en cap cas esperen aconseguir, i afirmen que el cost de llogar l'espai, el sistema informàtic per votar i altres despeses són pràcticament iguals als que van haver d'afrontar en el primer Vistalegre. En aquesta ocasió els diners venen del partit, i són les respectives candidatures que costegen les seves respectives campanyes. Ho fan amb aportacions dels simpatitzants i dirigents i a través d'associacions, per "recomanació" del Tribunal de Comptes, afirmen. Des del mateix departament reconeixen que el partit no té un reglament econòmic en matèria de primàries, i afirmen que han recomanat a l'Equip Tècnic que estableixi un límit de despesa, cosa que fonts de les diferents candidatures reconeixen que no s'ha fet.

Vistalegre I i Vistalegre II en quatre diferències més

Cens: En aquesta ocasió voten gairebé 460.000 persones, enfront de les 222.000 que van votar en el primer Vistalegre.

Fi de les llistes planxa: Les llistes planxa van ser molt criticades en el primer Vistalegre, i han seguit funcionant en els processos interns de Podem fins a l'arribada d'Echenique a la secretaria d'Organització, al març de 2016. A l'octubre de 2014 ell va ser el més crític amb aquesta eina introduïda per l'equip d'Iglesias, que permetia seleccionar tota una llista completa amb un sol clic, i així el seu equip es veia beneficiat per l'efecte arrossegament del líder de la formació. Encara manté capacitat d'arrossegament, però ara cal donar una puntuació un per un als respectius candidats. De fet l'enuig d'Echenique per l'ús de les llistes planxa el va portar fins i tot a retirar la seva llista de 22 persones a la direcció quan Iglesias va presentar una candidatura de 62 persones...

... I Echenique es va consagrar, al costat de Teresa Rodríguez, com la cara dels crítics: els seus documents van aconseguir més del 12% dels suports en les tres categories que es votaven, lluny del 80% de mitjana d'Esglésies. Avui Echenique és un dels puntals del secretari general, que té a Errejón com a principal crític.

Errejón: "A aquesta foto dels cinc o dels sis no es pot tornar", afirmava el secretari polític de Podem en una recent entrevista amb Público. Es referia a la imatge d'Iglesias, Bescansa, Juan Carlos Monedero, Luis Alegre i ell mateix, una de les fotografies més icòniques del primer Vistalegre. Avui, ell i el mateix Iglesias són els únics que es postulen d'entre aquests cinc, i ho fan en llistes separades. Llavors, i malgrat les diferències, el clima general era d'il·lusió, mentre construïen els fonaments de la nounada formació. Avui Podem torna al Palau de Vistalegre després d'haver mostrat les seves diferències i després airejar les seves discussions, amb el repte de tancar ferides i rearmar-se per tornar a ser un partit unit.