"Ho treballarem" és una de les frases més repetides per Maties Serracant (Sabadell, 1976) durant la seva entrevista amb Públic. Serracant posa l’accent en la transformació de la ciutat, un projecte del qual considera que només s’han posat les bases, i parla del mandat s’acaba i de quin és el projecte de la Crida per Sabadell -on participa la CUP- per a la ciutat. Ell ha estat l'alcalde durant els dos darrers anys del mandat -de 2015 a 2017 va ser-ho Juli Fernàndez, d'ERC-, encapçalant un govern quadripartit, on també hi havia Unitat pel Canvi i Guanyem. 

Quin balanç féu del vostre pas per l’Ajuntament?

Molt positiu. Això no vol dir que no siguem crítics: ho som molt. Teníem un repte molt important quan vam entrar, una crisi triple: democràtica, econòmica i urbana. La primera era l’etapa Bustos, Mercuri... una ombra molt allargada. Anem fent passos per restaurar el bon funcionament de l’Ajuntament. Hem hagut, per exemple, de reglamentar coses que abans es feien a dit, depurar molts processos interns de presa de decisions. Ho hem anat regenerant. Hem avançat en l’administració electrònica... són coses que fan que l’administració sigui més propera a la ciutadania.

Hi ha una crisi econòmica que encara dura. A nivell de finances municipals ja no hi és, però la legislació de l’estat ens continua escanyant i ens dificulta la capacitat d’inversió. Però diners n’hi han: el pressupost s’ha incrementat en més de 40 milions d’euros des que vam arribar, però malauradament no el podem utilitzar per aquesta imposició de l’Estat. Hem treballat com a Crida i com a govern per intentar revertir la situació econòmica i ajudar a la gent que més ha rebut l’impacte de la crisi. Estem satisfets, però la feina que queda per fer és ingent.

Finalment, hi ha la crisi urbana. Hem avançat significativament. El manteniment dels carrers, per exemple: quan vam entrar s’hi dedicaven 50 mil euros per al manteniment de l’espai públic, ara hi ha un milió d’euros. La quantitat l’hem anat augmentant progressivament a mesura que hi havia la capacitat de despesa. Altres reformes estan, com si diguéssim, a la màquina administrativa, i arribaran. La valoració és positiva. Pensa que hem hagut de governar quatre forces polítiques que compartim un projecte d’esquerra transformadora, tot i que tenim diferències en altres àmbits.

Has esmentat les crítiques... quines t’atreviries a fer?

Per exemple, en l’habitatge. Vam dir que construiríem habitatge i tot just els primers 50 [pisos] estan ara mateix en redacció de projecte. Per què? Perquè l’empresa pública municipal estava en una situació molt crítica, havíem de portar a terme determinats canvis, i tot allò va alentir el procés. Això no vol dir que no ens hàgim esforçat. Ho hem de fet valent i hem fet tot el que està a les nostres mans, però, de vegades, l’administració és lenta. Segurament també vam generar moltes expectatives pel nostre projecte de transformar la ciutat i potser no sempre hem estat a l’alçada de tot el que s’esperava de nosaltres. Però en això estem i per a això ens tornem a presentar.

Quines són les mesures principals del vostre programa?

Com a Crida, entenem que s’està consolidant un projecte de ciutat. El mandat que ara s’acaba és, per a nosaltres, un que ha consistit en posar les bases de la transformació. Ara ve una etapa de canvis molt més intensos perquè la nostra capacitat de governar i tirar endavant projectes és major. Per a nosaltres, el següent mandat és un en el qual la ciutat s’ha d’acabar de definir. Les ciutats funcionen per uns cicles de 10 a 20 anys. Un va ser el de la Transició, en el qual es va haver de refer una ciutat en decadència. Els primers 10 anys van dedicar-se a dissenyar la ciutat i els següents 10 a tirar endavant aquest model. El model de ciutat dels anys noranta es va esgotar i ara, tocant el 2020, estem definint el que serà la ciutat pels propers 15 a 20 anys.

Aquest mandat és un mandat per consolidar unes línies de treball clares: posar el dret a l’habitatge en el centre; els serveis públics i la remunicipalització, és a dir, el seu control democràtic que garanteixi uns serveis a la ciutadania de qualitat; i finalment un tercer eix, que és la recuperació de l’espai públic, recuperar els grans i petits espais verds i espais de socialització.

Heu parlat de l’habitatge, que és un dels eixos de la campanya a Barcelona. Heu notat una emigració de Barcelona a Sabadell?

Ara mateix no disposo de les dades de nous empadronaments i origen dels nous empadronats, però hi donaré una ullada. M’interessa fins i tot a nivell personal, com a geògraf. És clar, és una qüestió compartida. Quan parlem de parc d’habitatges no podem parlar només de Sabadell: hem de parlar de la regió metropolitana. Aquesta dinàmica existeix: els lloguers han pujat, molta gent ha estat expulsada de Barcelona i s’ha mudat a altres ciutats properes. Tots tenim amics o coneguts que ho han viscut.

En el cas de Sabadell hem notat l’escassedat d’habitatge públic de lloguer. La ciutat està vivint un boom immobiliari, amb moltes llicències de construcció. Hi ha un parc, difícil de calcular, d’uns 7.000 o 8.000 habitatges buits. Hem de treballar-ho i posar part d’aquest parc en circulació. Alguns necessiten rehabilitació: estarem al costat dels qui vulguin rehabilitar-lo donant ajudes, fent que aquells propietaris que tinguin complicacions puguin fer una cessió a l’Ajuntament i nosaltres el lloguem per després tornar-lo al cap d’uns quants anys. Estem buscant mesures com aquestes. Hem accedit a una cosa que inicialment no volíem, però que finalment hem pensat que era l’opció que ens quedava: que és comprar alguns habitatges als fons voltors després de veure si el preu ens convé. D’aquests ens n'hem quedat unes quantes desenes. Per desgràcia, ens veiem obligats a prioritzar a les famílies en situació d’emergència, i no podem cobrir d’altres en situació de precarietat. Com a Crida, plantegem construir 500 habitatges durant el proper mandat: 50 estan ja en construcció i 350 estan ja planificats. Nosaltres n'hi afegiríem 150, que creiem que és una proposta realista, no vendre fum.

Una proposta que m’ha cridat l’atenció és la de la policia de barri. En què consisteix? Quin és el seu grau d’implementació?

En realitat és un model antic. Que a cada barri hi hagi un parell d’agents, unes hores al dia, que la gent conegui, i que ells coneguin a la gent. Que coneguin què passa al barri. Quina és la funció de la policia municipal? A banda de donar la percepció de seguretat amb la seva presència, mediar en els conflictes, evitant recórrer a l’ús de la força o la sanció. Això només es pot fer amb el coneixement del dia al dia dels barris.

Quan vam arribar, una de les primeres coses que vam fer va ser dissoldre un grup d’intervenció ràpida que hi havia, semblant als antiavalots. Vam canviar el paradigma de la política de seguretat i l’orientació del cos. Hem hagut de fer molts esforços. En el cas de Sabadell, entenem que calen més agents. A algú li pot semblar estrany venint de l’esquerra. Hem incrementat amb més de 20 policies la plantilla, comptant els que hi ha a l’acadèmia. Amb la nova normativa de jubilació perdíem plantilla. Per això defensem que s’incrementi el cos, per donar un servei de proximitat. També defensem millorar els vehicles o els equips del centre de control. La policia també s’ha de dignificar. Estem contents perquè l’estadística de seguretat pública com les dades de denúncies que ens donen la policia municipal i els Mossos mostren una evolució positiva. De totes les ciutats d’una població semblant som de les que tenen millors dades.

Alguns barris, com els Merinals o Can Déu, continuen queixant-se i tenen tot el dret a fer-ho. Però les dades mostren una millora.

T’ho han preguntat molts cops, però el fet que siguis independentista t’ha suposat alguna mena d’entrebanc a una ciutat com Sabadell?

Permet-me fer un incís: què pensaria Antoni Farrès, que és l’alcalde del 79 al 99, un històric del PSUC? Seria avui independentista? Aquesta ciutat havia estat governada històricament pel PSUC, amb majories importants, a més. «No t’equivoquis, la ciutat no és independentista», em va dir un dia Jordi Cuixart a la presó. Entesos. Però és una ciutat clarament compromesa amb els drets i les llibertats. Ve de la seva cultura obrera. Compromesa també amb el dret a l’autodeterminació. No hem tingut cap dubte a l’hora de posar una pancarta demanant la llibertat del presos polítics. La majoria de regidors, uns 20, si sumes govern i oposició, estan clarament compromesos amb el dret a l’autodeterminació. Això és el que importa. No el seu alcalde.

Puc entendre que hi han hagut gestos que hagin resultat incòmodes. Com treure la bandera espanyola de l’Ajuntament el 27-O. Aleshores va haver qui va pensar que calia aquell gest, ni que fos simbòlic. Els símbols tenen el seu sentit. Ara bé, qui digui que s’ha trencat la convivència... no és així. Però hem de seguir endavant.

Com han anat les generals a Sabadell?

Els socialistes van tornar a pujar, com ho han fet a la resta de l’estat, i ERC va treure els millors resultats de la seva història. Una dada preocupant: Vox va treure 4.000 vots. El Front Republicà va treure 3.000 vots. Però és difícil extrapolar aquests resultats a les properes municipals.

Fora de Sabadell molts veuen la Crida com un exemple d’unitat d’esquerres poc habitual. Quines creus que han estat les claus de l’èxit?

És un projecte d’unitat de l’esquerra que porta molts anys construint-se. El 99 l’Entesa ja incloia ICV, EUiA i l’esquerra independentista ...

( Serracant s’aixeca i interromp l’entrevista perquè una veïna s’acosta a preguntar-li per un problema al seu barri )

Serracant atenent una veïna. ÀNGEL FERRERO

... disculpa. T’ho explico una mica ràpid. Com t’explicava, ICV va marxar. Més tard la CUP primer es va presentar sola, però no va sortir. El 2014 es va treballar per fer un front més ampli amb els comuns (tot i que encara no es deien així), tot i que finalment no va ser possible. Finalment, el 2015 la gent de l’Entesa i la CUP formem la Crida. I aconseguim 11.000 vots. La pregunta, en aquest escenari, és si podrem consolidar-ho. Esperem poder aconseguir-ho.

Contempleu pactes postelectorals?

És una pregunta que sovinteja. No ens agrada parlar de línies vermelles. És clar que amb algunes forces no pactarem. Quan arribem a l’Ajuntament veurem quina mena de suports necessitem. La ciutat s’hi juga molt. Jo confio que podrem tornar a formar un govern de progrés. No em cansaré de repetir-ho: la Crida és la garantia del manteniment d’un govern de transformació d’esquerres a la ciutat. Nosaltres no ens movem de les nostres promeses, ho tenim clar. Potser són altres els que s’hauran de moure.

Permet-me la broma, però com porteu les relacions bilaterals amb Terrassa?

(Riu) No són tan intenses com voldríem. Però hi ha recorregut. Des de Sabadell vam promoure la idea d’una àrea metropolitana del Vallès. S’ha vist amb un cert recel des de Terrassa i Granollers, però tots sabem que sols no tenim la mateixa força que junts.