Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Hi ha un bloqueig judicial a les polítiques del canvi al País Valencià?

La suspensió del pla de protecció del litoral per part del TSJCV se suma a una llarga llista de revessos judicials del Consell. En parlem amb diferents experts, que alerten que no hi ha una resposta senzilla

12/06/2019.- Los líderes del PSPV-PSOE, Ximo Puig (c), de Compromís, Mónica Oltra, y de Unides Podem-EU, Rubén Martínez Dalmau, han firmado el pacto del nuevo gobierno valenciano, el Botànic II, en un solemne acto en el castillo de Santa Bárbara de Alican
Signatura del segon pacte del Botànic. . EFE/Pep Morell.

L’11 de febrer, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) declarava nul el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), un dels projectes estrella del Consell per tal de protegir les zones de costa que encara queden verges, aprovat el maig del 2018. Només tres dies després, el mateix tribunal admetia a tràmit el recurs presentat per la plataforma SOS Hosteleria contra l’ordre de tancament de bars i restaurants per tal de prevenir la Covid, encara que, finalment, després de quatre dies d’incertesa, acabaria per rebutjar la possibilitat de seguir el cas dels tribunals bascos i no anul·laria el tancament.

Aquests dos són només els últims exemples dels xocs entre el Govern valencià i l’alt tribunal autonòmic, però la llista és molt més llarga. Hi ha una fixació en la política lingüística, ja que van anul·lar-se diferents articles de l’Oficina de Drets Lingüístics, el Decret que establia un model educatiu plurilingüe i el Decret 61/2017, que regulava els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, inclosa la polèmica prohibició de dirigir-se en valencià a les administracions catalana i balear amb el polèmic argument que "l’Estatut marca com a oficial el valencià en un territori i català en els altres dos". Però no només.

El TSJCV –en una sentència després corroborada pel Tribunal Suprem- va obligar la conselleria d’Educació a renovar de forma automàtica i permanent els concerts escolars, va anul·lar la prohibició de posar màquines escurabutxaques als bars, el decret per coordinar les activitats de turisme i esport de les diputacions, la fórmula de càlcul de l’Impost de Transmissions Patrimonials i, fins i tot, la rebaixa de tarifes de la ITV o va obligar a mantenir l’adjudicació de l’abocador de la Vega Baixa, a pesar de la implicació del guanyador en el cas Brugal. A aquestes sentències cal sumar-hi les del Tribunal Constitucional, oposant-se al decret per garantir la sanitat universal sense diferenciar la situació administrativa i a alguns articles de la Llei de Funció Social de l’Habitatge. Aquestes darreres en temps del Govern de Mariano Rajoy, que és qui va presentar els recursos.

Davant d’aquest llistat, és possible parlar dels tribunals com una segona cambra que esmenen i limiten les funcions d’un parlament i un govern escollit democràticament? El debat no és senzill, i diferents juristes ofereixen la seua versió a Públic. Ferran Puchades, Secretari Autonòmic de Justícia durant la primera legislatura del Botànic, aclareix primer que no creu "en cap conspiració judicial", però sí que ha observat com els tribunals de contenciós administratiu estan "fent un control de la producció normativa del que voten els ciutadans" i això en una judicatura "molt conservadora". "Caldria examinar com i d’on es recluten els jutges, perquè és un sistema que no ha canviat en cent anys", alerta Puchades. Una ideologia que, a més, amb els anys ha anat virant cap a una major dretanització. "Sentències del Constitucional dels anys 80 i 90 avui serien impossibles –explica Puchades- hi ha un reforç de les posicions més conservadores". "Potser perquè ara ja no se senten amb la pressió d’allunyar-se de l’antic règim", rebla Anna Oliver, advocada amb més de trenta anys d’experiència.

"Els jutges haurien de ser imparcials i centrar-se en la norma, però és obvi que són humans i, com tothom, tenen ideologia"

Tant Oliver com Andrés Boix, professor de dret administratiu a la Universitat de València, coincideixen en destacar la ideologització dels jutges: "Haurien de ser imparcials i centrar-se en la norma, però és obvi que són humans i, com tothom, tenen ideologia", diu l’advocada. "Òbviament les dinàmiques socials els afecten –apunta Boix-, negar-ho és absurd". Entre els posicionaments que més s’ha notat aquest biaix ideològic, aquests juristes destaquen els que afecten la llengua i l’educació. "En aquests casos, la interpretació de la Constitució és clarament restrictiva, ja que el que diu el text és molt més ample", assegura Boix, mentre Oliver assenyala que "sovint es nota com ells primer decideixen el resultat i després busquen la forma de justificar-lo, en llegir les sentències ho veus".

Desplaçament del poder

"L’estat no és homogeni, és un entramat molt gran amb diferents interessos, sovint contraposats i travessat per conflictes com la lluita de classes –explica Albert Noguera, professor de dret constitucional a la Universitat de València-, per això, sovint, quan l’esquerra accedeix al poder executiu, la dreta desplaça el poder cap a altres espais, que poden ser els tribunals". És el que en el món anglosaxó han batejat com lawfare, una expressió que ha eixit al llarg d’aquestes entrevistes. Noguera recorda que hi ha un llarg debat en el món del dret "sobre fins a quin punt és legítim que persones no electes imposen la seua voluntat sobre normes aprovades per governs i parlaments democràtics".

Els mecanismes per evitar-ho són complicats –una volta tots els experts consultats coincideixen en la necessitat d’un control judicial dels altres poders- però Noguera creu que es poden "pensar mecanismes que siguen garantistes" i que vagen en una línia de "democratitzar els tribunals". Boix, per la seua banda, creu que un primer pas és deixar clar que "les decisions judicials han de poder ser analitzades i criticades". "Si el tribunal tomba un decret com el PATIVEL perquè considera que el Govern no l’ha fonamentat prou bé –el que em pareix perfecte- no pot ser que la sentència estiga tan mal argumentada", afegeix el professor de dret administratiu.

Per a evitar situacions com aquestes, tots els juristes coincideixen a dir que cal ser molt rigorosos en tots els procediments per evitar les sentències contràries. "Cal posar-ho difícil a l’enemic", en paraules d’Oliver. Puchades també recorda que hi ha canvis que ja no tenen una dependència autonòmica, pel que "cal crear aliances a escala estatal i forjar majories capaces de canviar les lleis", com per exemple la nova Llei Celáa que evitaria en un futur sentències com les dels concerts.