Público
Público
país valencià

Què hi ha darrere el misteriós PAI de Benaguasil?

El municipi del Camp del Túria reactiva un PAI que duplicaria l’habitatge construït amb diners d’un fons d’inversió internacional del qual no se’n vol dir el nom. Ningú dubta que el projecte és inviable, però llavors, què hi ha al darrere?

Zona on ha d'anar ubicada el PAI de Benaguasil, al sud del terme municipal.
Zona on ha d'anar ubicada el PAI de Benaguasil, al sud del terme municipal. Arxiu

Un projecte de construir 4.500 habitatges –duplicant l’edificabilitat del municipi-, amb camp de golf, instal·lacions hípiques, centres comercials i un hotel de 250 habitacions? En 2021? Sembla una broma, però aquest és el PAI aprovat a la zona del Molí Nou de Benaguasil el 2009 i que ara sembla que voldria rellançar un fons d’inversió internacional, davant la incredulitat dels veïns, l’oposició i els experts. Però Joaquín Segarra, alcalde popular de la localitat des del 2003, assegura que la iniciativa és seriosa i que servirà per crear llocs de treball, apuntalar el comerç local i generar riquesa en la població.

Fonts de l’Ajuntament precisen a Públic que, "per ara", només tenen l’interès d’una empresa per fer-se amb el 65% dels terrenys afectats pel PAI per tal de poder-se convertir en agent urbanitzador, "i, si ho aconsegueix, ens ha de portar un projecte detallat". Aquest, en cap cas, podria superar l’edificabilitat original aprovada per la Direcció Territorial de la Generalitat, però res l’obliga a construir-ho tot o a fer-ho igual, sempre segons les mateixes fonts municipals. Amb tot, l’àrea afectada són 2,6 milions de metres quadrats d’horta on es produeixen taronges, carxofes i cebes. L’empresa urbanitzadora n’ha de comprar, com a mínim, dues terceres parts per poder iniciar les obres. Al voltant del 14% de terres ja van ser adquirides durant el primer intent del PAI fallit i actualment es troben en mans de la Sareb. Des de l’Ajuntament es reafirmen en què "si ve una empresa a proposar-nos una inversió, la nostra obligació és ajudar-la", però al poble, molta gent no s’ho acaba de creure.

Però, malgrat els dubtes, des de l’agost l’empresa ofereix als propietaris de terres signar un contracte de compromís de venda que es faria efectiu només en cas d’aconseguir el 65% dels terrenys, imprescindible per iniciar el PAI. "Al principi molta gent era reticent perquè signes un paper, però no veus diners, però a mesura que el termini s’acaba més gent s’anima a signar", explica un veí de Benaguasil que prefereix no ser identificat. El motiu és que s’ofereixen fins a 12.000 euros la fanecada [que equival a 833 metres quadrats], molt per sota dels 60.000 que van arribar a pagar-se abans de la crisi, però encara molt per sobre dels entre mil i 1.300 que val el terreny rural.

El misteri del projecte

"Ningú es creu que vagen a fer aquest projecte –explica Josep Tarín, exregidor de Compromís al municipi- i com l’opacitat de l’equip de Govern és total doncs pel poble circulen tot tipus de rumors". El més estès és que l’objectiu és una instal·lació fotovoltaica, ja que l’empresa intermediària amb el fons internacional és Himin, una companyia d’Elx dedicada a la producció d’aquest tipus d’energia. A més, fa aproximadament un any que el fons d’inversió israelià Solaer va comprar la meitat d’Himin i, des de llavors, han iniciat una intensa campanya d’inversions amb projectes de granges solars al País Valencià, Aragó, Múrcia i les Canàries, a més de la compra de sis parcs solars a Itàlia. Des de l’Ajuntament no confirmen, però tampoc desmenteixen, que siga Solaer qui està darrere el projecte.

El problema és que no és rendible pagar aquest preu el terreny per a instal·lar plaques. Comprar les 260 hectàrees del Molí Nou als 12.000 euros la fanecada implica una inversió –soles en terreny- d’uns 37 milions. Mentre que la mateixa empresa anuncia que va pagar 162.000 euros per les cent hectàrees on construirà una planta solar de 50 MW a Elx. "A Benaguasil no s’instal·laran plaques solars, és impossible –explica a Públic un expert que coneix bé el sector-, però tampoc podem saber quins són els interessos de l’empresa. Cal tenir en compte que no tenen per què ser a curt termini. Poden adquirir els terrenys i deixar-los abandonats el temps que faça falta fins que es revaloritze el mercat o puguen fer una permuta per uns altres que sí que els interessen per al seu negoci". Des de Públic s’ha intentat obtenir la versió d’Himin, sense èxit.

Un PAI maleït

Una altra teoria l’aporta la regidora del PSPV, Laura Mitrugno i té a veure amb les vicissituds legals que envolten el PAI del Molí Nou. Aprovat pel Ple municipal el 2006 i validat per la Generalitat el 2006, va patir un primer entrebanc quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un informe negatiu sobre els usos de l’aigua, el que va motivar que la Delegació del Govern espanyol recorregués el projecte, que va encallar al TSJCV. Mentrestant, l’esclat de la bombolla immobiliària va suposar l’abandonament definitiu del projecte i l’inici d’un nou plet. Les immobiliàries afectades, agrupades a Benaguasil Urbana, van reclamar a l’Ajuntament el retorn dels 3,5 milions d’euros que havien avançat en concepte de millores del contracte, en entendre que la no execució era culpa del consistori.

"L’Ajuntament ja s’havia gastat els diners, així que es va clavar en un procés judicial que encara no s’ha acabat –explica Mitrugno- i que s’ha mantingut en total opacitat". El 2018 el Suprem va condemnar l’Ajuntament a pagar quasi 4 milions d’euros en una sentència ferma, però el consistori va optar llavors per reclamar a Benaguasil Urbana 40 milions d’euros en concepte dels IBI no pagats durant tots aquests anys, "una estratègia per allargar el compliment de la sentència", assegura Mitrugno. Per a aquesta regidora "l’actual projecte olora molt mal i juraria que té alguna relació amb aquest deute. No acabe de veure on està la trampa, però d’aquesta gent t’ho pots esperar tot".