Hisenda accepta ara suspendre la regla de despesa perquè els ajuntaments facin servir el seu superàvit

Una derrota parlamentària, algunes declaracions creuades i tot un canvi de rumb. El Ministeri d'Hisenda ha decidit aquest dilluns suspendre la regla de despesa de la llei Montoro (llei d'estabilitat pressupostària), de moment, per a l'any 2020, perquè els ajuntaments puguin disposar del seu superàvit dels anys 2018-2019. A més, Hisenda ha anunciat que presentarà "en les pròximes setmanes" un nou reial decret amb mesures sobre aquesta matèria, després que des de l'Executiu estatal i el PSOE amaguessin amb incloure aquestes iniciatives dins de la llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2021, i no en un nou reial decret.

El Ministeri autoesmena així les seves posicions en diverses matèries, també pel que fa als romanents de tresoreria, ja que en el nou decret tampoc ha d'adoptar mesures relacionades amb aquests estalvis dels ajuntaments, "en ser un punt que ha evidenciat una manca de consens per part dels diferents grups polítics al Congrés ". Així ho ha explicat el Ministeri que dirigeix María Jesús Montero en una nota de premsa enviada aquest dilluns, escasses hores abans que els ajuntaments tornin a reunir-se per buscar solucions per accedir a aquests fons.

Segons el comunicat, l'impacte d'aquesta nova norma serà de més de 3.000 milions d'euros, i inclourà "les mesures més urgents i imprescindibles per als ajuntaments que ja van ser pactades amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que van generar aparentment un major consens". Entre d'altres, Hisenda esmenta els lliuraments a compte i la liquidació del sistema de finançament local -gairebé 1.500 milions-, prorrogar per al 2020 l'ús del superàvit de 2019 per pagar inversions financerament sostenibles -987,000,000 d'impacte-, i planteja oferir "millors condicions financeres als ajuntaments amb problemes ".

En concret, afirma que les entitats locals en risc financer podran pagar els seus deutes amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social "amb recursos de Fons d'Ordenació", i que els ajuntaments podran cancel·lar els seus deutes del Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors "acudint a préstecs amb entitats de crèdit." I, per a les corporacions amb problemes de solvència, "es possibilita la consolidació de deute a curt termini en deute a llarg termini per alleugerir les tensions de tresoreria".

El Govern espanyol ha decidit adoptar aquestes mesures després que el Congrés dels Diputats tombés dijous passat el decret llei que recollia l'acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per desbloquejar l'accés a part d'aquests romanents, a canvi de la cessió a l'Estat de part dels fons de les corporacions locals durant un període de dos anys. El PSOE i Unidas Podemos es van quedar sols votant a favor d'aquest Reial decret.

Formacions de diversos colors polítics amb representació a la FEMP havien reclamat a Hisenda que suspengués la regla de despesa, entre elles la pròpia Unidas Podemos. Fins avui, Hisenda rebutjava bona part d'aquestes mesures.

Colau no ho veu suficient

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha insistit aquest dilluns que les noves mesures que planteja el ministeri espanyol d'Hisenda sobre el finançament local no són suficients, segons informa l'ACN. En declaracions als mitjans, Colau ha celebrat que el ministeri "rectifiqui" i obri la porta a un nou decret però ha advertit que perquè hi hagi prou consens caldran més mesures. "Tan de bo s'hagués fet abans però benvinguda sigui la rectificació", ha dit. Segons l'alcaldessa, la nova norma ha d'incorporar un fons d'emergència "equitatiu" per a "tots" els ajuntaments, que es reparteixi d'acord amb criteris poblacionals.

Segons ella, suspendre el sostre de despesa del 2020 i i permetre als ens locals gastar el seu superàvit és "de mínims". En aquest sentit, Colau ha recordat que tot i que l'Ajuntament de Barcelona disposa d'uns 165 milions d'euros d'estalvi no tots els consistoris disposen de romanents. "Tots els ajuntaments hem tingut una davallada dels ingressos i un augment exponencial de la despesa, sobretot en els serveis socials però no només, també per la recuperació econòmica. Ara mateix estem en desequilibri pressupostari i no tenim recursos pràcticament per res", ha explicat Colau.

Barcelona ha hagut de triplicar els ajuts a l'alimentació i de serveis socials i en canvi, els ingressos "han caigut en picat", fins a un 20%, no només perquè durant el confinament es va aturar l'activitat econòmica sinó perquè han deixat de cobrar quotes d'habitatge públic o de llars d'infants.