Público
Público
monarquia

Podemos i els partits sobiranistes impulsen una nova comissió d'investigació de la Casa Reial per esquivar-ne el veto

Amb aquesta iniciativa, Podemos se suma a la resta de formacions que van registrar una altra comissió d'investigació dimarts. La nova comissió se cenyeix a l'activitat del rei Joan Carles I després d'abdicar per evitar l'aplicació l'article 56.3 de la Constitució, que el considera inviolable en l'exercici de les seves funcions.

¿Está Juan Carlos I más cerca del banquillo? Analizamos la decisión de la Fiscalía del Supremo con José Antonio Martín Pallín
El rei emèrit, Joan Carles I, i el rei Felip VI.

públic / acn

Podemos, els partits independentistes catalans (ERC, JxCAT i la CUP), i el PNB, Bildu, Més País, Compromís i BNG, que sumen en total més de 70 diputats, han signat una nova petició per a la creació d’una comissió d’investigació sobre la corrupció del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, que prova d’esquivar el veto del Congrés a qualsevol control sobre la Casa Reial. Totes aquestes formacions, menys Podem, van registrar aquest dimarts una altra comissió d'investigació sobre la Casa Reial, tot i que la que presenten aquest dijous se cenyeix a la investigació de l'activitat del rei emèrit Joan Carles I únicament després de la seva abdicació. Així, esperen esquivar el veto del Congrés, aplicat en anteriors ocasions, sota l'argument que el rei és inviolable en les seves funcions, tal com estableix l'article 56.3 de la Constitució.

La nova comissió espera esquivar el veto del Congrés, aplicat en anteriors ocasions, sota l'argument que el rei és inviolable en les seves funcions

La comissió, batejada com a "Comissió d'Investigació sobre les relacions diplomàtiques i comercials entre Espanya i Aràbia Saudita, el seu vincle amb institucions i empreses espanyoles i els seus efectes sobre l'erari públic", té l'objectiu d'aclarir la suposada corrupció en els contractes, i també citar com a compareixent el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, perquè n'expliqui els seus coneixements al respecte.

El passat 31 de març la Mesa del Congrés va vetar amb els vots del PSOE, PP i Vox una altra petició signada pels grups independentistes i nacionalistes sobre les suposades irregularitats de Joan Carles I. El passat dilluns, però, la Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir la investigació sobre el rei emèrit i la construcció de l’AVE a La Meca. Que el tribunal vulgui delimitar si han tingut lloc presumptes irregularitats fora del "període d'inviolabilitat constitucional" va obrir una via perquè també tingui lloc la investigació parlamentària.

La Fiscalia considera que hi pot haver un delicte de frau fiscal i un altre de blanqueig de capitals, adduint que Joan Carles va deixar d’estar protegit per la inviolabilitat des del mes de juny del 2014, i els fets haurien passat després d’aquesta data.

Per Echenique es tracta "d’acceptar les regles de joc" del Congrés per aconseguir poder investigar "els fets d’enorme gravetat" comesos pel rei emèrit

Podemos no es va sumar a la petició que han registrat aquesta setmana les forces independentistes que demana investigar "les il·legalitats comeses per part de membres de la Casa Reial", i en canvi ha aconseguit sumar totes aquestes forces a una nova petició sobre les relacions entre l’Estat i l'Aràbia Saudita.

Segons el portaveu de Podemos, Pablo Echenique, es tracta "d’acceptar les regles de joc" del Congrés per aconseguir poder investigar "els fets d’enorme gravetat" comesos pel rei emèrit. "Un plantejament de màxims on plantegéssim investigar el cap d’Estat seria rebutjada per inconstitucional perquè hi ha precedents" i per tant han buscat una formula "diferent" per "esclarir" la qüestió i fer una comissió d’investigació.

L’objectiu, segons Echenique, és forçar la compareixença de Joan Carles I per parlar de fets que han tingut lloc després de la seva abdicació, en la línia del que marca la Fiscalia del Suprem.

El document deixa clar que la comissió "limitarà els seus treballs a fets que hagin tingut lloc amb posterioritat a l’abdicació de Joan Carles, de manera que no sigui d’aplicació l’article 56.3 de la Constitució" que el considera inviolable en l’exercici de les seves funcions.