Estàs llegint: I Ovidi torna a Alcoi

Público
Público
CULTURA

I Ovidi torna a Alcoi

Els XV Premis de la música en valencià esdevenen un crit en favor de la llibertat d’expressió en una gala marcada per la pandèmia, els tres guardons aconseguits per Smoking Souls i el retorn a Alcoi, ciutat on va nàixer Ovidi Montllor i protagonista de l’acte

Moment de l'entrega al premi a Helga Pérez al millor disseny pel disc d'Smoking Souls.
Moment de l'entrega al premi a Helga Pérez al millor disseny pel disc d'Smoking Souls. Joan Canela

Alcoi. Llibertat. Covid. Si la XV edició dels Premis de la música en valencià que convoca el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) s’hagueren de definir en tres paraules, serien aquestes.

Per primer cop, la gala s’ha celebrat a Alcoi, la ciutat fetitxe de Montllor, a qui li va dedicar una de les seues millors cançons, que enguany és capital de la cultura valenciana. I al mateix escenari –el Teatre Calderón- que ara fa 25 anys el músic va rebre el seu darrer homenatge pocs mesos abans de morir. Però no soles el lloc. La gala ha vessat alcoianitat durant tota la nit: presentada per la periodista Amàlia Garrigós, amenitzada pel còmic Xavi Castillo i amb un sentit homenatge a l’escriptora Isabel-Clara Simó, traspassada a principis d’any, i gran amiga de Montllor. Sí, tots tres alcoians.

La junta del COM ha aprofitat l’acte per reconèixer Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural empresonat, amb un guardó especial a la Llibertat d’expressió i el suport a la cultura. El sociòleg i músic Rafa Xambó, en nom del COM, ha denunciat, en lliurar el premi, que "les llibertats de totes i tots perillen, les de les artistes de tota mena i condició, les de les activistes socials i culturals i les de qualsevol que s’atrevisca a alçar la veu davant d’aquest estat de coses". El mateix Cuixart, en un àudio enviat expressament, ha remarcat que "amb cada cançó ens diem que sí, que volem viure desacomplexadament la nostra carta de naturalesa. Per això ho tornarem a fer les vegades que faci falta i les que ens doni la gana. Perquè és la millor manera de protegir la llibertat d’expressió". També el còmic Xavi Castillo, ha dedicat el seu monòleg als músics i artistes jutjats per delictes d’opinió, com Valtonyc, Pablo Hásel o Willy Toledo.

Helga Pérez: "En aquests temps de pandèmia ens hem revelat com a indispensables. L’art és una arma, sí, però també un salvavides"

"En aquests temps de pandèmia ens hem revelat com a indispensables. L’art és una arma, sí, però també un salvavides", ha reivindicat la dissenyadora Helga Pérez en recollir el premi al Millor Disseny pel disc Translúcid d’Smoking Souls. La situació dels músics, que amb la crisi sanitària han vist com se’ls reduïa el treball i els ingressos, ha estat una constant a pràcticament totes les intervencions. "Aquest 2020, també ens està posant posat a prova a tots, i els més desafavorits ho estan passant molt malament. La música en valencià que pateix una endèmica situació en precari, no és una excepció", ha manifestat Manuel Miralles, president del COM i veterà músic d’Al Tall.

Però no soles en les declaracions. Aquesta edició, la gala ha comptat amb dues categories especials, la de la Millor Versió d’Ovidi Montllor –guanyada per Ofèlia amb Tot esperant Ulisses- i la millor cançó del confinament –Mans de cel, de VerdCel. Totes dues són la cloenda de la campanya llençada pel COM en ple confinament per omplir les xarxes de música reivindicativa en valencià, per tal de reivindicar un Any Ovidi en què s’han pogut fer molts concerts.

Un moment de la gala dels XV Premis Ovidi. Joan Canela

Premiats molt diversos i més dones que mai

Els reconeixements han estat més repartits que mai, a banda dels tres premis assolits per Smoking Souls –Millor Producció, Millor Disseny i Millor Disc de Rock per Translúcid-, ningú més ha aconseguit repetir. Els millors discs han estat per Cançons de fer camí, de Mireia Vives i Borja Penalba, en la categoria de Cançó; A foc lent, de Black Fang, en la categoria de Hip Hop i Electrònica; Espremedors, de La Fúmiga, en Mestissatge; Volem els ponts, d’Atlàntic, en Pop, i A trenc d'alba, de Marala, en Folk.

Pau Alabajos ha recollit el premi a la Millor Cançó per Kintsugi i Néstor Mir el de la Millor Lletra per Adéu amic. Finalment s’ha premiat el videoclip de Passatgers de Gem, i Tenda com a Grup Revelació. També s’ha concedit el Premi a la Trajectòria a Quico Pi de la Serra i el Premi al Suport a la Música en Valencià a la Casa Cantonera d’Algemesí.

L’actual edició ha estat també on s’han premiat més dones dels darrers 15 anys, les ja citades Helga Pérez pel disseny, Mireia Vives, Marala i Gem. Una situació, la de la dona en la música en valencià, que ha estat reivindicada per Manuel Miralles, qui ha reconegut que "queda molt camí per fer, però que ja s’està començant a caminar". Des de l’escenari, una banda amb set dones joves de diferents grups han interpretat versions d’Ovidi en una clara declaració d’intencions del futur que ja arriba.