Iceta, el lampista del PSC d'esgrima dialèctica, a l'espera de nou destí

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) és al PSC com la rosa del logotip, que sempre hi és. Va començar com a regidor a Cornellà. Ha desenvolupat tot tipus de càrrecs, des dels governs de Felipe González formant part del seu gabinet. Educat als Salesians de Sarrià, de família de botiguers i comercials, es pot dir que prové de família benestant. Però els estudis no són el seu fort i no va passar de primer d’Econòmiques, tot i que té una sòlida formació política que el fan un dels diputats més àgil, mordaç i elegant dialècticament parlant. Va ser un dels primers polítics en fer pública la seva homosexualitat però és extremadament curós amb la seva intimitat.

Dins del PSC s'ha mogut sempre entre allò que popularment s'anomena les dues ànimes, desmarcat dels catalanistes que liderava Pasqual Maragall, al qual considerava una elit a la qual no volia pertànyer. Però sense formar part dels barons de les alcaldies metropolitanes que estaven lluny de la seva capacitat intel·lectual. Potser per això ha sobreviscut tantes dècades en un partit sotmès a fortes pressions. D'aquí es deriva el seu ideari polític que es podria resumir en la frase que va pronunciar en plena crisi del partit provocat pel Procés "més PSOE a Catalunya i més PSC a Madrid".

Ha estat lampista de luxe del partit, per exemple com arquitecte entre vestidors dels tripartits, fins que finalment va assolir la direcció del PSC com a primer secretari, des d’on ha afrontat moments molt difícils del partit i també espines clavades com que el Parlament li barrés el pas per ser president del Senat. Però les ha sabut ballar totes, fins i tot dalt dels escenaris de campanya amb Pedro Sánchez, a qui va donar suport en les primàries però sense enfrontar-se massa a Susana Díaz, per si de cas. Ell és així.

I ara, es manté a l'espera de destí després de sacrificar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat en favor del seu amic i puntal del partit en els temps més difícils del socialisme català, Salvador Illa. Un destí que com al principi de la seva llarga carrera política el podria tornar a Madrid al costat de Pedro Sánchez aquest cop, però en un lloc de primera fila, al capdavant d'un ministeri.

"Porta oberta" cap al Govern espanyol

Sobre la incògnita ministerial, el primer secretari del PSC, ha assegurat aquest dijous que té "la porta oberta a col·laborar" amb el Govern espanyol, però ha rebutjat especular sobre si serà nomenat ministre. "No depèn de mi", ha dit en sengles entrevistes amb Catalunya Ràdio i Rac1 aquest matí. Després que ahir dimecres el Consell Nacional del PSC ratifiqués les llistes electorals del 14 de febrer amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a nou cap de llista, Iceta ha explicat que la decisió de posar-lo com a presidenciable va sortir d'un dinar amb el president espanyol, Pedro Sánchez, el 16 de novembre. "Vam arribar a la conclusió que es podia abordar un canvi de candidat", ha relatat. 

Preparatius de campanya per duplicat, amb Iceta i amb Illa

Illa va acceptar el relleu l'endemà després de demanar 24 hores de reflexió però l'operació es va decidir mantenir en secret. Segons fonts del PSC, el moment clau per fer efectiu el relleu que es va fixar va ser l'arribada de la vacuna, fet que treia pressió a Illa com a ministre de Sanitat. Però aquestes mateixes fonts expliquen que la incertesa que provocava l'evolució de la pandèmia els va obligar a preparar una doble campanya. La de Miquel Iceta en què fins i tot es va preparar les fotografies i disseny del cartell de campanya sense imprimir-lo. I la de Salvador Illa pel qual es va elaborar un vídeo de precampanya, la presentació del qual serà un dels primers actes electorals de l'encara ministre i ara candidat del PSC.

L'origen del canvi, ha assegurat Iceta, va començar "el 20 i escaig de juliol", quan el PSC va rebre un estudi demoscòpic qualitatiu i molt detallat que apuntava que part dels votants no el veia com el canvi que demana la societat mentre que Illa rebia bones valoracions als sondejos del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). "Vam començar a veure que hi havia molts forats en la meva candidatura", ha assenyalat. I després de moltes hores de reflexió, assegura, aprofitant els confinaments de la pandèmia, finalment Iceta va optar pel relleu i donar pas a Illa amb l'acord de Pedro Sánchez.