Iglesias, Domènech i Capella defensen que les esquerres coordinin una agenda comuna

"És possible democratitzar l’Estat?" Aquesta és la pregunta que ha presidit el debat que l'Institut Sobiranies, amb la col·laboració de Públic/Público, ha organitzat aquest vespre a l’Ateneu Barcelonès. L’ex-vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias, l’ex-coordinador general de Catalunya En Comú Podem Xavier Domènech i l’ex-consellera de Justícia Ester Capella, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), han dialogat en un debat presentat per la presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola i moderat pel responsable de política de Público, Sato Díaz. Tres intervencions en què els ponents han coincidit en el seu diagnòstic sobre el mal estat de salut de la democràcia a Espanya i la proposta de desenvolupar una agenda compartida.

Diagnòstic comú sobre el mal estat de salut de la democràcia a Espanya i la proposta d'una agenda compartida

Pablo Iglesias ha estat el primer en intervenir. Ho ha fet amb una anàlisi històrica de l’evolució del sistema de partits a Espanya, on quatre formacions –el PSOE, el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i el Partit Nacionalista Basc (PNB)– assumien la responsabilitat de la direcció de l’Estat.

"Això funciona fins quan salta el sistema de partits a Espanya", ha afirmat Iglesias. La situació, al seu parer, ha anat polaritzant-se fins al punt que aviat podria governar "la ultradreta i la ultra-ultradreta", que bàsicament "planteja un desafiament als consensos de l’Estat". De produir-se aquest escenari, "podria haver un procés d’involució democràtica com el que hi ha hagut a Hongria i Polònia, fins i tot més agressiu tenint en compte la judicatura, la radicalització dretana dels cossos i forces de seguretat de l’estat i els mitjans de comunicació".

L’alternativa a aquesta situació és una coalició "Frankenstein", on "hi hauria el PSOE, que mai assumiria aquests termes" i "mai reconeixeria que volen liderar un bloc històric aliat amb Unidas Podemos (UP), ERC, EH Bildu i el PNB". Malgrat tot, aquestes forces "estan cridades a exercir la direcció de l’estat". Per reconèixer-ho, cal assumir "en el sentit de Poulantzas, que l’Estat és un espai d’intervenció, i això", ha dit en referència a la possibilitat d’un govern PP-Vox, "acabarà passant si aquests actors no ho assumeixen". I si no ho fan aviat, "ho farà la dreta i la ultradreta, que en bona mesura dominen ja l’Estat", a través dels seus aparells, ha reblat.

Al torn de preguntes Iglesias ha defensat la coalició de govern amb els socialistes, un executiu del que no ha negat tensions: "Nosaltres no vam entrar al govern perquè el PSOE volgués, sinó perquè els ho vam imposar contra la seva voluntat". "Fins i tot contra una part de l’esquerra, alguns pensàvem: o entrem o estem morts", ha agregat. Però "precisament perquè vam entrar ara hi ha una figura política com Yolanda Díaz". Díaz, ha insistit Iglesias, "no existiria si no haguéssim entrat al govern". Iglesias ha definit a la ministra de Treball com una "política transversal que pot tenir uns resultats que mai haguéssim obtingut d’haver estat jo el candidat".

Constitució segrestada

Capella ha començat la seva intervenció defensant el projecte independentista com a "democràtic". En contra de les tendència a aïllar-se de determinats sectors de l'independentisme, ha assegurat que "no ens és aliè tot allò que passi a l’Estat espanyol", en particular "aquest procés d’involució que al llarg de molts anys s’ha anat gestant" i que afecta a diverses lleis i llibertats. Un procés, ha senyalat, que "segurament el procés de Catalunya ha accelerat".

L’ex-consellera de Justícia ha lamentat com en aquest procés "la violència de l’extrema dreta s’ha multiplicat d’una manera desvergonyida" als "carrers i viles de tot l’Estat espanyol, i a Catalunya també". Una situació que, unida al domini de la dreta del poder judicial i a "la falta de coratge d’una esquerra", en referència punyent al PSOE, fa que "estiguem davant d’un escac a la democràcia".

"Les damnificades cada cop som més", ha apuntat Capella, que ha volgut posar l’èmfasi en la crisi constitucional que es viu des de fa anys a Espanya: "El marc constitucional actual està obsolet, la Constitució Espanyola està esgotada perquè se l’ha apropiada la dreta i l’extrema dreta". En aquest sentit, ha precisat com "estem davant d’una interpretació perversa de la Constitució, que acaba fent impossible la seva reforma" i que fa "impossible el reconeixement al dret a l’autodeterminació", però "perquè l’han segrestada, no perquè no sigui possible interpretar-la en termes més democràtics".

Per a Capella, "està en joc el futur de la democràcia a l’Estat espanyol", la qual cosa "ens afecta directament, com a ciutadans". "No ens ha de ser indiferent el que passi a l’Estat espanyol", ha reiterat. "Parlar de la democratització de l’estat és parlar de l’amnistia i del reconeixement del dret a l’autodeterminació", ha plantejat Capella, qui, tornant a Catalunya, ha assegurat que ara "caldrà veure si les forces polítiques catalanes seran prou valentes per mantenir aquest embat".

El debat monarquia o república

"Hem de seguir mantenint el govern de l’Estat quan no estan resolent-se els problemes? I en cas contrari, quina és l’alternativa?", s’ha preguntat Domènech al començament de la seva intervenció. Responent a la pregunta de l’acte, l'antic coordinador general de Catalunya En Comú Podem ha bromejat dient que "en termes metafísics, l’Estat es pot democratitzar", i que la pregunta hauria de ser si "es pot democratitzar l’Estat ara, en aquesta situació".

Després de valorar els canvis ocorreguts a la darrera dècada, Domènech ha valorat que "hi ha una reacció de l'Estat, molt evident, del poder judicial i la monarquia espanyola". El discurs del 3 d'octubre del 2017 del rei Felip VI és "una mostra" d’aquesta reacció: "Vam saber poc després que el PSOE hi estava en contra i fins i tot el PP no hi estava a favor". "Hem vist una reacció molt forta" que "s’expressa en termes socials, en termes de gènere i en termes democràtics", ha insistit Domènech.

També s'ha referit al discurs del 3-O Iglesias, qui al torn de preguntes ha rememorat com "a les hores anteriors vaig tenir un debat amb Enric Juliana", a qui ha descrit com un "eurocomunista" que "considera la monarquia com un mal menor respecte a que no n’hi hagués". "Ell estava convençut que el discurs de Felip VI seria empàtic cap al poble català, que diria alguna cosa que sonaria com empàtica, que fins i tot podria parlar en català, una llengua que parla", ha relatat Iglesias. No va ser així i el missatge que va donar és un missatge "a l’Estat i des de l’Estat", una "intervenció política".

Ha afegit que durant aquells dies estava en contacte telefònic amb l'aleshores president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, i que el to del rei "no era el to que volia el president del govern". "Aquest to i contingut es decideix a la Casa Reial", ha indicat, i és el que "acaba per convertir a Felip VI en un significant amb poder dintre de l’Estat per a molts sectors reaccionaris". Del debat sobre la república, ha dit que aquesta "no pot ser només un significant identitari, que no és poc: ha de ser una política d’Estat". "No pot ser una política memorialística", ha remarcat, "ha de ser un projecte que parli de projectes públics, de sanitat, que parli d’un Estat que és plurinacional, de sobiranies compartides".

Construir l'alternativa

A continuació, Domènech ha tornat a centrar el debat en la qüestió de si l'Estat "és transformable o no", i, en aquest darrer cas, "què fer amb l’Estat". Fins i tot per a aquells "que creuen que no es pot transformar l’Estat", aquest pas és necessari en la seva opinió, ja que "si no el transformes no podràs fer moltes coses". "L’Estat és un camp de batalla, no és un actor que puguis obviar", ha explicat. Per tal de "poder actuar" cal, "més enllà de debats de tot tipus", desenvolupar "algun tipus d’agenda compartida".

Domènech ha reflexionat sobre l’aparició de la España Vaciada, "que jo crec que entrarà amb un grup propi, i plantejarà una nova crisi territorial". El problema, en qualsevol cas, és "la construcció d’una alternativa al govern del PP-Vox". Ara mateix "el PSOE situa a la resta d’actors davant una disjuntiva: o nosaltres o PP-Vox i això al llarg termini és insostenible". "No és sostenible perquè si no hi ha una agenda compartida es nota massa que són majories forçades i això augmenta el camp d’acció de la dreta", ha notat. Domènech considera que "hi ha una majoria [política], però en la mesura que no hi ha un horitzó de projectes compartits, acabem reaccionant a l’agenda de la dreta".

Això "situa les contradiccions en el camp transformador, no en el de la dreta, quan hauria d’ocórrer el contrari". En aquest sentit, ha matisat que el "PSOE de Pedro Sánchez no és el de Zapatero, és un PSOE que necessita de moltes altres forces i de molts altres vots" i, per aquest motiu, "fan falta aliances, no només discutir lleis com l’audiovisual, sinó reformar les lleis orgàniques, com la del poder judicial". I ha acabat amb una advertència: "O resistim o perdrem".