Aquestes setmanes, a les Balears s’ha parlat molt de democràcia. Als carrers, a les institucions, als centres cívics. A les ja tradicionals concentracions en suport al Principat pel dia 11 de setembre se li han sumat les mostres de solidaritat amb Catalunya per les detencions i escorcolls de la Guàrdia Civil. Aquestes mostres han anat des de declaracions institucionals a actes polítics, passant sempre per les mobilitzacions populars, que culminen aquest divendres amb una manifestació a Palma en “suport a la democràcia”.

“Estam molt contents pel poble català i per com viuen aquests dies amb alegria, serenor i calma”, apunta el president d’Avançam (la plataforma d’alcaldes i regidors pel dret a decidir), Miquel Oliver. Tant ell com el responsable de Relacions Polítiques de MÉS per Mallorca, Miquel Gallardo, coincideixen en remarcar que la dignitat de Catalunya també passa per la de la resta dels pobles de l’estat espanyol, ja que portarà a un replantejament de les relacions amb l’Estat i de quin paper ha de tenir la societat després de veure i viure la “repressió i vulneració dels Drets Humans” al Principat.

Les primeres concentracions van venir per la Diada. A Mallorca, va ser convocada per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Obra Cultural Balear i Avançam s’hi van reunir més de 200 persones. A Eivissa, la concentració la va convocar Esquerra i va reunir-ne una seixantena. Pocs dies després, Menorca es va convertir en capital sobiranista. El dia 16 de setembre, representants d’ERC, Bloc-Compromís, EH Bildu, BNG i MÉS per Mallorca signaren la Declaració de Menorca. Impulsada per MÉS per Menorca, en aquest manifest es demanava més sobirania. O més ben dit, “més democràcia en general” i “més democràcies” que tinguin el dret a decidir el seu futur. I a partir d’aquí, un dòmino.

La política balear pren partit

Al ple del parlament balear del dia 18, Podem va presentar una Proposició no de Llei per garantir la independència del Poder Judicial que va acabar incloent una esmena en què es rebutjava “que es dificulti o persegueixi l’exercici de drets fonamentals” per part de l’Estat, al que s’instava a “deixar d’instrumentalitzar la fiscalia per afrontar un conflicte de naturalesa política”. En la primera versió es feia referència explícita a Catalunya, però per obtenir els vots a favor del PSIB es va haver de treure.

I va arribar el dia 20 i les detencions. Les esquerres parlamentàries van condemnar el “cop d’estat”, en paraules dels ecosobiranistes de MÉS. Fins i tot la presidenta del govern, Francina Armengol, va rebutjar el creuament de “línies vermelles” per part de l’estat espanyol, el que li va costar que conservadors i alguns mitjans la tatxessin de “catalanista” per això. Des de les xarxes socials del govern es van condemnar també els fets.

La solidaritat surt als carrers

Feia dies que Avançam havia organitzat per aquest dia un acte en suport als alcaldes i alcaldesses catalanes a Palma i els fets provocaren que s’omplís i es desbordessin les expectatives. Després de l’acte hi havia convocatòria a la plaça de Cort (l’Ajuntament) i molta de la gent que hi era va anar a reunir-se amb el miler de persones que cridaven contra la repressió a Catalunya. A aquelles calia sumar les de diversos pobles mallorquins, com Felanitx o Manacor, a més dels més de dos centenars que es concentraren a Eivissa i Formentera. A Menorca, més de 500 persones van aplegar-se divendres a Maó reclamant el mateix.

Com a molts altres indrets de l’estat espanyol, les mostres de suport van sorgir de manera espontània i van reunir a gent molt diversa. La transversalitat és, segurament, un dels aspectes a destacar de les mostres de suport d’aquests dies. Miquel Oliver apunta que “gent sense significar-se políticament era a les manfiestacions” perquè tenien clar que la “trepitjada de drets” per part de l’estat espanyol afectava tothom i no podia quedar impune.

Al caliu de les mobilitzacions del dia 20, a Mallorca va sorgir la Coordinadora d’Entitats per la Democràcia, un espai que aplega a MÉS i Podem com a partits - el PSIB va dir que donaria suport “puntual” a alguna de les accions -, als ecologistes del GOB a l’associació Memòria de Mallorca, a l’Obra Cultural Balear o al sindicat STEI. El seu objectiu és “defensar la democràcia” des d’un espai plural.

Els tancaments de pàgines també han arribat a l’Arxipèlag. De fet, la pàgina de Facebook de la Coordinadora ha estat denunciada i eliminada aquest dijous. La web de Dins Aribnb, com a plataforma per fer públiques les dades de l’empresa a totes les Illes, ha estat intervinguda per la Guàrdia Civil per allotjar una còpia del domini de la web del referèndum. A hores d’ara encara segueix tancada i el seu gestor va cer citat davant la Policia Nacional per pressumpte delicte de desobediència.

S’ha acabat estar al marge

La política i la societat illenca ha funcionat sempre amb dinàmiques molt diferents a les del Principat per raons tan diverses com la insularitat o el pes endèmic del Partit Popular a les institucions. El moviment sobiranista també és quelcom que funciona diferent tant entre illes com pel que fa al Principat o a la resta de perifèries de l’Estat. Però, com apunta Miquel Gallardo, “tots els demòcrates ens hem de posicionar. Ja n’hi ha prou d’estar al marge”.

Des de MÉS per Mallorca es va organtizar un acte polític que va comptar amb convidats d’EH Bildu, del SAT, d’ERC i el BNG, a més del suport via vídeo d’Anova, Gent per Formentera o MÉS per Menorca. L’objectiu era clar: ajuntar les experiències des dels diversos moviments sobiranistes d’arreu de l’estat alhora que es tornava a transmetre el suport a Catalunya. “Ens hem de replantejar què hem de fer els que quedam dins d’Espanya”, explicava Gallardo. L’acte, organitzat amb només una setmana i mitja, va atraure més de mig miler de persones i va sobrepassar expectatives.

Ningú sap què passarà dia dos, ni tan sols dia 1. El que està clar és que el canvi de paradigma és més a prop. “Hi haurà un canvi de mentalitat brutal, es començarà a qüestionar moltes coses que abans no es qüestionaven”, segons Gallardo. Oliver coincideix i creu que tant a les illes com a la resta de pobles de l’Estat hi haurà un replantejament de com volem viure i “de si volem viure així i aquí”. El president d’Avançam apunta a moviments similars arreu de les Balears durant els propers anys. Gallardo aposta per una Mallorca sobirana i empoderada que pugui decidir el seu futur. Tots dos apunten al mateix: la situació que viu Catalunya obre portes i oportunitats.