Público
Público
Únete a nosotros

La imparable expansió dels eSports

Els esports electrònics viuen un moment d'esplendor que continuarà en auge en els propers mesos i anys. Compten amb algunes de les competicions internacionals més seguides del món, amb centenars de milers de jugadors amateurs, i amb lligues professionals que atrauen l'atenció de patrocinadors i mitjans de comunicació. Alguns clubs poliesportius ja compten amb la seva secció d'eSports. L'explosió definitiva dels videojocs ja ha arribat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

All Star del League of Legends al Palau Sant Jordi celebrat el mes de desembre de 2016. RIOT GAMES

Llevar-se, anar al gimnàs, jugar a videojocs, dinar, descansar, tornar a jugar a videojocs, atendre la premsa i les xarxes socials, sopar, comentar les partides amb els companys de pis i anar a dormir. Aquest podria ser un dia rutinari d'entrenament per a un jugador professional d'eSport instal·lat en una gaming house, un espai de convivència i entrenament per als membres d'un mateix equip pensat per afavorir la compenetració i la motivació entre companys. Pendents de tot el què passa en aquesta casa hi trobarem un manàger, l'entrenador de joc, el psicòleg o bé el dietista. Un autèntic equip professional per afrontar amb les màximes garanties possibles les competicions que milers d'aficionats seguiran en directe (presencialment o bé per internet).

Els eSports ja funcionen sota els mateixos paràmetres de l'esport tradicional i viuen un creixement exponencial que no sembla tenir aturador
. A l'Estat espanyol les competicions dels esports electrònics més coneguts (League of Legends, Counter Strike, Call of Duty) ja superen l'audiència d'esdeveniments esportius de tanta volada com la lliga ACB de bàsquet o la Vuelta ciclista a Espanya. Els jugadors professionals ja cobren més de 60.000 euros l'any per exercir la seva feina i tot apunta que les quantitats continuaran augmentant en un negoci global que no para de créixer. De fet, la competició més seguida del 2016 després de la SuperBowl va ser la final del mundial del League of Legends. Més espectadors que esdeveniments tan coneguts com la Ryder CUP o la final de la NBA.

Un jugador en una "gaming house" de Corea del Sud. REUTERS / Jean-Paul Pelissier

L'atracció de l'esport tradicional

El fenomen dels eSports ha rebut el suport d'alguns clubs esportius clàssics. És el cas del València CF i del Baskònia a l'estat espanyol. Tots dos han decidit crear una secció d'eSports als seus clubs. Una aposta econòmica rellevant que ràpidament ha trobat el suport de patrocinadors i de l'afició. Valencians i bascos compten amb un equip a la Superlliga, la millor competició estatal, en què ràpidament han esdevingut equips punters gràcies als fitxatges de jugadors claus d'altres equips. La Lliga de Videojocs Professional (LVP) compta amb més de 200.000 jugadors inscrits i durant el 2016 va acumular pràcticament 12 milions d'espectadors en directe.

El fenomen dels eSports ha rebut el suport d'alguns clubs esportius clàssics. És el cas del València CF i del Baskònia a l'estat espanyol

Empreses com Orange, El Corte Inglés o Vodafone han optat per començar a patrocinar equips i competicions, i d'altres han decidit fer-ne un seguiment mediàtic. És el cas de Movistar, que aquest 2017 retransmetrà en directe tretze grans tornejos de l'ESL, la competició més important del món. També de Mediapro, que ha anunciat un nou programa a partir del mes d'abril per a seguir l'actualitat dels esports electrònics. La productora de Jaume Roures ja té un peu i mig a la LVP essent-ne la màxima accionista i aposta per augmentar notablement les grans cites de la temporada. No dubtem que ben aviat també televisaran en directe aquesta lliga.

Si per a molta gent encara són un fenomen desconegut i aliè a la seva passió esportiva, hi ha estrelles mundials que aposten decididament pels eSports. És el cas de l'exjugador de bàsquet Shaquille O'Neal i també del futbolista del barça Gerard Piqué. El central fa mesos que prepara un gran projecte per revolucionar els eSports lligats al futbol. Aquesta setmana ha anunciat a través de les xarxes socials que busca treballadors per a impulsar «eFootball pro», la iniciativa que ell mateix va definir com «una autèntica barbaritat» en una entrevista a El Món a Rac1 el passat mes de febrer.

L'entrada de figures mediàtiques com Gerard Piqué en els eSports, amb voluntat d'obrir un nou sector competitiu amb aquest projecte, podria ser constant en els propers mesos i anys. I és que fins i tot l'èxit de petites iniciatives com el «Play Gira» de Catalunya Ràdio demostren que hi ha camp per córrer. El programa Tot Gira que presenta David Clupés ha encadenat la tercera temporada consecutiva com a organitzador d'un torneig del popular joc del FIFA entre els seus oients. I els anomenats gamers han respost participant-hi cada cop més.

Imatge de Gerard Piqué a les xarxes socials per anunciar el llançament del seu projecte en els eSports.

L'esport de la gent jove

El 70% dels aficionats als eSports tenen menys de 35 anys. Els jugadors més coneguts del planeta també comparteixen aquest perfil, amb autèntiques estrelles de tot just 17 o 18 anys. Queda clar que els esports electrònics van lligats a la generació que ha viscut amb els videojocs des de ben petits i que comença a viure amb plena normalitat la professionalització del seu sector en l'àmbit competitiu.

Aquesta explosió ha arribat, també, a l'educació. A Catalunya els eSports són un dels grans reclams de les lligues universitàries que aquests dies afronten el seu tram decisiu. De mica en mica es van creant els equivalents als centres d'alt rendiment esportiu en la seva vessant electrònica. Així doncs, les sales amb cadires per a jugadors, ordinadors potents i amb el software adequat van proliferant en diversos indrets i, en la versió més amateur, cada cop hi ha més locals i bars disposats a acollir trobades d'eSports per l'atracció que generen.

Equip d'eSports del Baskonia, vencedors de l'ESL Masters 2016 a Barcelona / ESL.

Tot apunta que tard o d'hora la fal·lera arribarà als instituts, tal com ja ha passat als EUA i als països nòrdics. Als Estats Units ja hi ha una competició per a instituts que ha començat aquest mes de març i que acabarà amb els playoff pel títol al juny. Tots els equips, vinculats a un institut, han de comptar amb la supervisió d'un professor. D'aquesta manera, la passió pels eSports afavorirà que els programes per a jugadors d'esports electrònics de les Universitats de Califòrnia o Columbia s'enforteixin i s'equiparin a les mateixes condicions d'esport tradicional. El sistema de beques per als millors jugadors universitaris si assoleixen un rendiment acadèmic acceptable.

A Suècia, des de fa un parell d'anys, un institut opta per seleccionar a alumnes amb habilitats per als eSports per a formar-los i preparar-los en clau laboral per un sector que no compta amb una programació acadèmica específica. Més enllà ha anat a Noruega, on aquest curs un institut ha dut a terme un pla pilot per incorporar els eSports en el currículum dels seus alumnes amb una instrucció de 5 hores setmanals en els esports electrònics. En diversos indrets del país, l'opció de plantejar els eSports com una alternativa o bé com un complement de l'educació física comença a agafar forma.

Un mirall dels defectes de l'esport professional

Que els esports electrònics siguin una innovació d'èxit forjada en només 20 anys no vol dir que tinguin una visió diferent dels esports tradicionals. Els eSports són, eminentment, una disciplina masculina. El nombre de jugadores professionals no arriba ni al 10% i, en alguns casos, els seus contractes van lligats a una qüestió d'imatge. Diverses jugadores han denunciat reiteradament els missatges ofensius que reben constantment a través de les xarxes socials pel sol fet de ser dones.

Els eSports són, eminentment, una disciplina masculina. El nombre de jugadores professionals no arriba ni al 10%

I si bé hi ha poques jugadores professionals, encara hi ha menys mànagers d'equips. L'egarenca Ana Oliveras, en aquest sentit, és un cas excepcional arreu del món. Jugadora primerenca, amb 18 anys va començar a rondar per competicions de diversos països i va esdevenir una referència del Counter Strike. De fet, va arribar al top 3 mundial l'any 2005. Després de treballar diversos anys per Nintendo a Alemanya, el 2014 va tornar a l'estat espanyol per impulsar un nou equip d'eSports, Atlantis, que va acabar derivant en la fusió i el naixement de la secció d'esports electrònics del Baskonia.

Les jugadores, a més, compten amb el rebuig d'una part dels jugadors professionals. En una enquesta anònima feta fa dos mesos per ESPN a jugadors estel·lars europeus i nord-americans del League of Legends, el 27% responia que no se sentiria còmode compartint equip amb una dona.

Més enllà del masclisme, el dopatge també ha fet acte de presència als eSports. Ja sigui en la seva versió tecnològica, amb trucatge de software per tenir més opcions d'èxit, o bé amb la ingerència de substàncies que afavoreixen la concentració durant més estona. Diversos jugadors de primer nivell han reconegut haver pres amfetamines per afrontar les competicions amb més garanties d'èxit i l'ESL ha hagut d'aplicar controls antidopatge amb l'assessorament de l'Agència Mundial Antidopatge.