Público
Público

Impuls al turisme i l'hostaleria responsables

La XAREC, la xarxa que des del 2013 agrupa restaurants cooperatius, presenta un decàleg que pretén convertir-se en una mena de guia per enfortir les alternatives a l'actual model dominant al sector. Fins ara limitada a l'hostaleria, l'entitat s'obre ara també a projectes de turisme responsable

Publicidad
Media: 2
Votos: 1

Restaurant La Baula, de Lleida, un dels establiments adherits a la Xarxa de Restauració Cooperaitva. / XAREC.

Un turisme i una hostaleria responsables, allunyats del model que aposta pel creixement desbocat i precaritza les condicions laborals dels seus treballadors, són possibles. I per demostrar-ho, la Xarxa de Restauració Cooperativa (XAREC), nascuda el 2013 i que agrupa una vintena de restaurants cooperatius, ha decidit fer un pas endavant, reivindicar-se i plantejar alternatives encaminades a avançar en aquesta direcció. L'Ateneu l'Harmonia, situat al barri de Sant Andreu de Barcelona, ha estat l'escenari de la presentació, aquest dimecres al migdia, del Manifest pel Turisme i l'Hostaleria Responsables, que defensa qüestions com garantir una feina no precària o un consum de proximitat. Paral·lelament, la XAREC també ha anunciat el seu nou projecte que passa per enxarxar i agrupar experiències de la restauració i el turisme responsable a través d'una cooperativa de serveis.

Segons l'organització, "el model de desenvolupament del turisme i l'hostaleria fa temps que ha tocat sostre" i ara toca "visibilitzar l'alternativa", que passa perquè "la cura de l'entorn i les persones que l'habiten" prevalgui "per sobre del guany econòmic". De fet, la XAREC defensa que pretén ser "palanca de canvi del model turístic i hostaler, posant les persones, el territori i la cultura al centre". En concret, el manifest consta de deu punts, que són la base del model alternatiu que defensa la xarxa.

Primer s'aposta pel treball digne, de manera que els establiments de la XAREC "es comprometen a garantir una feina no precària", un àmbit que també abasta la "qualitat laboral de les empreses proveïdores i serveis". El segon punt del decàleg és "som veïnes", és a dir, que els projectes estan "implicats en la vida local dels barris i pobles", de manera que "el respecte pel descans i la vida dels veïns és prioritari". El tercer punt és "ecològicament", el que suposa prioritzar "el consum de productes respectuosos amb el medi i les persones" i que les compres siguin "de proximitat". També es defensa "fer cultura", el que vol dir que "la base de les activitats" que desenvolupen els projectes "està lligada a les tradicions i a la cultura del país". El cinquè punt advoca per cuidar el territori, amb l'argument que "la massificació drena els equilibris naturals". Ras i curt, la XAREC "s'oposa al turisme de masses".

El sisè punt advoca per l'"economia solidària", entesa com "el motor de la transformació social". En aquest sentit, s'hi practica la "intercooperació", el que implica per exemple emprar des de banca i asseguradores ètiques fins a cooperatives energètiques o de telecomunicacions. També es defineixen com a "espais lliures de loteries i apostes", per tal de no promoure el joc, "font de malalties i ruïna econòmica". El vuitè punt posa èmfasi en la perspectiva de gènere, el que suposa implementar polítiques "per resoldre les desigualtats de gènere", començant per les diferències salarials, vetllar per la conciliació tant de dones com d'homes i promoure la participació de les dones en els òrgans de govern dels projectes. El penúltim punt del decàleg destaca que "el creixement té límits", que es tradueix en el propòsit de "posar línies vermelles i limitar el creixement en aquells territoris on la pressió del turisme transforma la vida en perjudici del veïnal". I, finalment, es posa l'accent en "cooperar vs competir" en la relació entre les empreses del sector.

Suport de la Generalitat

La XAREC va néixer amb la voluntat de "posar en comú els valors i les necessitats de tots els projectes associats i coordinar les accions que fessin possible compartir les pràctiques i les experteses generades de cada projecte i dotar-les d'eines de gestió, compres, formació, comunicació i comercialització comunes". La nova cooperativa de serveis, que amplia el ventall a empreses del sector turístic, compta amb suport públic, després que el projecte fos escollit per la Generalitat com un dels "projectes de país" del programa Singulars, dedicat al foment de l'economia social i solidària. En una primera fase, aquesta cooperativa farà una diagnosi de l'oferta en el turisme i l'hostaleria socialment responsables, amb la intenció "d'aglutinar i cohesionar una oferta hores d'ara ja existent" que es vol posar en relleu en un moment en què "altres models turístics i del lleure comencen a entrar en conflicte amb la convivència ciutadana".

Posteriorment també es vol crear eines de qualificació pròpia, com un segell que permeti visualitzar "el valor social de les empreses dins el sector i en el territori" o enfortir la presència de models cooperatius en un sector que sovint està "precaritzat laboralment".