Impulsen un projecte per estandarditzar la llengua de signes catalana

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dilluns el projecte Corpus de la Llengua de Signes Catalana (LSC). El document aporta les bases per a l'estandardització de la llengua i hi han participat 56 signants i una dotzena d'associacions amb 64 hores d'enregistrament. En concret, s'han enregistrat mostres de diferents grups d'edat, gènere i zones geogràfiques per tal de reflectir les variacions lingüístiques generacionals i regionals. 

Els objectius d'aquest projecte són documentar l'estat actual de la LSC mitjançant una mostra àmplia i representativa de diferents tipus de discurs signat. També fer una anotació bàsica i descriptiva i posar en línia part del corpus com a material accessible que pot ser utilitzat amb finalitats de recerca, educatives o de consulta per part d'usuaris. I oferir una eina útil per a la recerca tant teòrica com aplicada.

Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, veu lògic que "en un moment determinat hi ha d'haver una fixació referencial i que aquesta no s'ha de basar en unes decisions preses de dalt cap baix, sinó a partir d'un estàndard d'allò que ja es fa servir". El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el reivindica com una "eina pionera que servirà per aportar bases per la recerca i per dur a terme les tasques d'estandardització i de codificació de la llengua de signes".

El membre del Govern admet que la llengua de signes catalana té reptes en diversos àmbits i el Corpus és "una eina útil" per a la recerca teòrica i permetrà situar la recerca en igualtat amb altres llengües de signes d'altres llocs. "El Corpus que tenim serà un punt de referència per la creació de diccionaris o de bases de dades", ha afegit.

Federació de Persones Sordes de Catalunya

Albert R. Casellas, president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), creu que el Corpus beneficia a la comunitat sorda, ja que han elaborat un banc de dades. Fa 15 anys es va reconèixer la llei de la llengua de signes catalana i des de llavors fins ara, ha lamentat, "no s'ha avançat gaire ràpid i hem anat molt lents pel que fa l'accessibilitat des d'un punt de vista transversal degut a que no hi havia pressupostos i han anat desapareixent les oportunitats de participació".