Prop de 200 països es reuneixen a Egipte a la Cimera del Clima per intentar acordar polítiques per frenar la crisi climàtica. A l'agenda de negociacions apareix un tema central: retallar l'escletxa d'emissions entre països rics i països empobrits. Només el G20 és responsable del 75% dels gasos d'efecte hivernacle que s'envien a l'atmosfera i les nacions en desenvolupament, mentrestant veuen com les seves economies s'apaguen i reclamen finançament per adaptar-se a l'escalfament del planeta. No és un tema nou, el 2009 els països rics van acordar posar abans del 2020, almenys, 100.000 milions en un fons per a l'adaptació de les regions més vulnerables, però aquests diners mai no van arribar.

De la quantitat acordada, només se'n van arribar a posar 82.000 milions i ara les delegacions dels països menys desenvolupats reclamen solidaritat. Els diners no només es van quedar lluny de l'objectiu, sinó que les contribucions per països van estar allunyades de la realitat. Així ho revelen les dades publicades per CarbonBrief, portal que compara les emissions històriques de CO2 per països amb les aportacions per al finançament que s'han fet els darrers anys. Les conclusions no sorprenen: els grans contaminants no han posat els diners que els corresponen com a escalfadors històrics del planeta.

Els Estats Units són, de lluny, el principal responsable de la crisi climàtica i, fins ara, ha estat responsable del 20% dels gasos d'efecte hivernacle que es concentren a l'atmosfera i acceleren la pujada global de temperatures. Tot això contrasta amb els fons que ha aportat al fons verd, només va posar 7.600 milions de dòlars al fons el 2020, la data límit marcada per l'ONU. Els nord-americans haurien d'haver posat almenys 32.300 milions de dòlars a aquest fons per garantir que les seves contribucions s'ajusten a la seva realitat de supercontaminador, segons l'anàlisi feta pels experts de CarbonBrief a través de dades de l'ONU, l'OCDE, l'Institut de Recursos Mundials i Oxfam.

El segon país que més ha contribuït a l'escalfament del planeta seria la Xina, seguit de Rússia, però l'anàlisi publicada se centra únicament en la llista de països desenvolupats que, d'acord amb els compromisos adoptats sota el marc de l'ONU, es van comprometre a la COP3 a aportar fons perquè els països en desenvolupament adaptessin les seves economies a la crisi climàtica.

Als Estats Units el segueixen Canadà, que hauria d'haver aportat 3.300 milions més; Austràlia, amb 1.700 milions de finançament per sota de la seva aportació ajustada a les emissions; Regne Unit, que es va quedar a 1.400 milions de complir; Grècia, amb 300 milions de dòlars sense cobrir; Nova Zelanda i Portugal, que haurien d'haver sumat a la seva aportació 100 milions cadascun per alinear-la amb la petjada de carboni històrica.

Davant d'això, hi ha també una extensa llista de potències industrialitzades que no només van destinar un finançament adequat al còmput global de les seves emissions d'efecte hivernacle, sinó que van superar amb escreix els diners que haurien d'haver afegit al fons el 2020. És el cas de Suïssa , la quantitat aportada del qual està un 436% per sobre del que s'anomenaria la seva part justa. El mateix passa amb Noruega, França, els Països Baixos, el Japó o Dinamarca, amb fons amb sumes de diners que superaven el 200% del que els correspondria si es té en compte la suma total del CO2 emès. Espanya està en aquesta mateixa llista, i va aportar 100 milions de dòlars extra, fet que suposa un 108% més de la seva part justa.

Tot i això, el fons verd no va arribar a l'objectiu dels 100.000 milions del 2020 i els països es van emplaçar a continuar negociant per elevar les xifres abans del 2025, cosa que serà clau en aquesta Cimera del Clima (COP27) de Sharm al-Sheikh. Tot i això, les dades no revelen canvis importants. Joe Biden va prometre elevar el finançament a una xifra,11.000 milions de dòlars, que no s'ajustava amb l'aportació històrica dels EUA a l'escalfament del planeta. Una suma de diners que, a més, va quedar en res ja que al març el Congrés només va autoritzar la xifra de 1.000 milions de dòlars per a l'adaptació al canvi climàtic dels països en desenvolupament, segons dades de The New York Times.

Les dades publicades per CarbonBrief revelen, a més, que la majoria de les aportacions financeres dels països desenvolupats no es despleguen com a ajuts o subvencions, sinó en forma de préstecs. De fet, els tres països que han atorgat més diners al fons d'adaptació respecte a les seves emissions històriques, el Japó, França i Alemanya, són curiosament els que més han finançat aquests assumptes en forma de préstecs als països en desenvolupament. Així, els crèdits representen el 86% dels fons nipons, el 75% dels fons gals i el 45% dels germànics.

En el cas d'Espanya –que ha anunciat en aquesta COP25 que mobilitzarà 20 milions més per a adaptació i tres milions més per a la Xarxa de Santiago de Pèrdues i Danys–, només el 2% dels seus fons climàtics destinats als països en desenvolupament s'han emès en forma de préstecs.