Público
Público
DESESCALADA CORONAVIRUS

La incertesa marca la reobertura dels refugis de muntanya

Els establiments tornen a l'activitat amb limitacions d'aforament i totes les mesures de seguretat. Els guardes estan convençuts que la gent tindrà ganes de muntanya, però temen que tinguin por de dormir als refugis.

El refugi Serra d'Ensija. MARC FONT
El refugi Serra d'Ensija. MARC FONT

Passen pocs minuts de les 10h del dissabte 30 de maig i l'aparcament de la Font Freda, a escassos quilòmetre de Saldes (Berguedà), està gairebé ple, amb una dotzena de vehicles. Només enfilar, a ritme àgil, el corriol que inicia l'ascens fins el Cap de la Gallina Pelada -el sostre de la Serra d'Ensija, amb 2.321 metres- és fàcil copsar que hi ha fam de muntanya després de setmanes de confinament. Tot i que les limitacions de mobilitat redueixen els excursionistes als residents a la Catalunya Central, desenes i desenes de persones faran el cim durant la jornada. Gairebé tots s'aturaran a reposar forces al refugi Serra d'Ensija, situat a 2.156 metres d'altitud. Els guardes, l'Ester Godina i en Roger Cararach, van reobrir-lo el 20 de maig, limitant-se a oferir servei de bar, a l'espera de reprendre les pernoctacions aquest proper cap de setmana.

Ambdós guies de muntanya, tot just al gener van fer-se càrrec del refugi, al febrer van rebre diversos grups que hi feien rutes de neu i al març la pandèmia de Covid-19 els va forçar a tancar, com a la resta d'establiments d'aquest tipus. En gairebé tres mesos, la neu ha desaparegut del paisatge i els canvis s'evidencien també al refugi, on l'aforament als dormitoris es limitarà a vuit persones -té 30 places- i al menjador els dos grups que hi dinen respecten escrupolosament la distància de seguretat. Malgrat la situació, Godina desprèn positivisme: "Si ens hem adaptat a la fase 1 per reobrir, ens podem adaptar al que vingui. I la gent ens diu que té moltes ganes de venir i fer muntanya".

Més enllà de les limitacions de places, la reobertura també comportarà que els usuaris no tindran crocs (sabatilles), ni mantes i coixins, material que s'hauria de netejar i desinfectar, un fet complicat en un refugi sense rentadora i on tot es puja a l'esquena. Qui hi vulgui dormir, haurà de portar el seu propi sac i la guarda afegeix que, en tenir altres feines, la seva dependència del refugi pel que fa a ingressos és menor que en altres casos. "Si no s'omple, no serà cap drama", admet. Ara bé, el que sembla segur és que el servei del bar anirà a tot drap, sobretot a mesura que es permeti la mobilitat entre regions i puguin pujar-hi els ciutadans metropolitans.

Situació complexa

Tots els refugis de muntanya de Catalunya viuran una atípica temporada estival, l'època de l'any en què concentren la major part de les pernoctacions i dels ingressos. Ja n'hi ha uns quants amb el bar en funcionament i a partir de la setmana vinent s'acceleraran les obertures amb tots els serveis. Això no evita que la incertesa i la preocupació siguin els sentiments compartits. "Esperem que la gent tingui ganes de venir, però els refugis són espais molt reduïts on el contacte personal és pràcticament la raó de ser. La situació és complexa, hi ha la por als contagis dels mateixos guardes, de la resta de l'staff i dels visitants i també la preocupació per la viabilitat econòmica", explica Josep Casanovas, vicepresident de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), entitat que compta amb 13 refugis guardats al Principat, que l'any passat van sumar unes 25.000 pernoctacions.

"Esperem que la gent tingui ganes de venir, però els refugis són espais molt reduïts on el contacte personal és pràcticament la raó de ser"

"Si un refugi disposa de dos guardes titulars i quatre o cinc treballadors, aquest any tindrà menys personal", rebla Casanovas, per afegir que "ens ajudaria moltíssim que la gent del país pugi i que, si tot va bé, puguem passar d'un terç de l'ocupació al 50 o 60%". L'impacte de la pandèmia, però, és difícil de calibrar. Per exemple, la Carros de Foc, una ruta que uneix els nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va passar de "mil reserves abans de l'estat d'alarma a 70 i ara tot just comença a repuntar".

Reducció de personal

"Els visitants hauran de complir la normativa i anar amb mascareta pel refugi. A més a més, tindran assignats un llit i un seient concret a la taula per sopar i s'hauran de portar el propi sac, perquè hem retirat les mantes", explica Antoni Olivella, comissionat de refugis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L'entitat, amb 4.500 socis, gestiona vuit establiments -set al Principat-, que van tenir 38.000 pernoctacions durant el 2019. La capacitat de cada establiment s'ha reduït per complir la distància seguretat, s'han unificat els criteris a seguir i Olivella expressa la preocupació a què la gent hi pugi "perquè potser li farà por dormir als refugis, pel contacte humà".

La temporada d'estiu concentra les visites i els ingressos dels refugis, que enguany es veuen abocats a reduir personal

Roc Sagristà, guarda del refugi d'Amitges -ubicat al Parc d'Aigüestortes, a 2.365 metres-, explica que obriran portes el 8 de juny, amb 34 places en comptes de les 74 habituals. "Normalment a l'estiu hi treballem nou persones, però aquest any arrencarem sent quatre, però tindrem més feina perquè haurem d'higienitzar més sovint", comenta. Com la resta, està convençut que milers de catalans faran muntanya aquest estiu. El dilema és si s'hi quedaran a dormir.

Confinats a l'Estany de la Pera

Genni Archetti i el seu company van decidir passar el confinament al refugi Estanys de la Pera, enfilat a 2.357 metres d'altitud, a tocar de territori andorrà. "Teníem el rebost ple i tot just sortíem un cop cada dues setmanes per baixar a comprar a la Cerdanya", explica la guarda. Tot i la solitud, confessa que no van aprofitar per fer muntanya, sinó "per posar el refugi cap per avall i pintar-lo sencer". Amb el servei de terrassa obert des de fa un parell de setmanes, a finals de mes hi podran dormir fins a 14 persones, lluny de la capacitat habitual de 35. Comenta que passarà la temporada amb una treballadora i no amb les dues de sempre i creu "que les persones tindran por de compartir les habitacions amb d'altres", però està convençuda que "el bar ens donarà vidilla, perquè la gent necessitarà anar a la muntanya".