Dos dies després de la declaració de l'Estat d'Alarma (el 16 de març), la Borsa va caure fins als 6.107 punts, aconseguint el seu mínim anual i situant-se gairebé un 40% per sota del màxim de 2020, aconseguit el 19 de febrer, quan l'Ibex-35 va arribar als 10.083 punts. Aquest exemple podria portar a la conclusió que els mercats borsaris reflecteixen com un mirall la situació del context econòmic, marcat per la pandèmia de la Covid-19. Però la realitat desmenteix la creença. L'Ibex va tancar la tercera setmana de setembre en els 6.929 punts, un 13% per sobre del seu mínim de març.

Els experts financers, en un primer moment, vinculaven l'aparició del coronavirus de la figura del cigne negre, en què els mercats convulsionen per un fenomen inesperat. No obstant això, la vicepresidenta de la Comissió Financera del Consell General d'Economistes d'Espanya, Montserrat Casanovas, descarta aquest cas. "Pel seu caràcter global, per la intensitat amb què ha colpejat més de 23 milions de persones a tot el món i per la seva durada, no es tracta d'un cigne negre".

"Una de les conseqüències que ha provocat el coronavirus és que ha eliminat la tranquil·litat que van tenir les borses l'any passat", explica Casanovas. El 2019, tots els selectius van presentar índexs de rendibilitat alts. De fet, l'Ibex 35 va obtenir un 11,82%, sent un dels menors a nivell mundial. En el cas de l'S&P 500, que reuneix les 500 empreses cotitzades més importants dels EUA i es considera molt representatiu de l'entorn de mercat, va créixer un 28% durant l'any passat.

La volatilitat, per sectors

A partir de l'aparició de la pandèmia, la incertesa plana sobre l'entorn borsari. Així ho demostra l'índex VIX, que mesura la volatilitat de l'S&P 500. A principis d'any, es trobava en els 12 punts. Després dels primers dies de confinament econòmic es va disparar fins als 82. Ara, sis mesos després, i gràcies a les polítiques públiques de reactivació i a les mesures dels bancs centrals, el valor està en 26 punts, més del doble que al mes de gener de 2020.

Casanovas reconeix que "la sensació d'intranquil·litat que genera el coronavirus en els inversors és rellevant". Tot i això, admet que la volatilitat també va per barris. Els valors que més s'han vist perjudicats són els més exposats al cicle econòmic, com el turisme, els hotels, les aerolínies i els bancs. El més beneficiat ha estat el Nasdaq, que agrupa els valors tecnològics. Aquest índex ha aconseguit fregar els 11.000 punts, un 70% més que el 16 de març i un 30% per sobre respecte a principis d'aquest any.

El poc pes d'aquests valors a l'Ibex ha fet que aquest es comportés de forma diferent. Casanovas recorda que en el selectiu espanyol "no hi ha representació dels valors de les tecnològiques, plataformes digitals o de comerç electrònic".

L'or, com a valor refugi

La Borsa funciona a través d'expectatives i ara estan sobrevalorades. Així ho veu el professor de Departament d'Econometria de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en mercats financers, Salvador Torra: "Hi haurà correccions en les tecnològiques i potser exploti una bombolla com la immobiliària". Torra pronostica que la propera crisi serà del deute, especialment en zones com l'Estat espanyol, i que el comportament de la Borsa anticipa entre cinc i sis mesos al de la conjuntura econòmica. "El nivell borsari se situa molt per sobre dels valors de les empreses, de manera que l'índex està sobreescalfat". Com a mostra, els cinc gegants tecnològics (Apple, Facebook, Amazon, Google i Microsoft) ja suposen un 25% de la valor total de l'S&P 500.

Davant d'aquestes expectatives, Torra comenta que els fons d'inversió s'estan refugiant en l'or per la incertesa. Així, creixen les compres físiques del metall i també en mines per obtenir rendibilitat. Més enllà dels efectes de la pandèmia del coronavirus, el professor comenta que els anys electorals als EUA, com aquest, no acostumen a ser bons per a les borses.

Les accions de Banc Central Europeu (BCE) per controlar els tipus d'interès i dotar de liquiditat als mercats creen una desviació a l'hora de comparar el moment econòmic i el borsari. Torra revela que "els particulars i els fons d'inversió es refugien a la Borsa perquè avui en dia no hi ha una alternativa en la qual obtenir una rendibilitat acceptable a mig termini". Un preu dels diners anormalment baix per regular la inflació està traslladant a les borses els capitals d'inversors que assumeixen un cert risc per aconseguir beneficis. És el que Torra denomina "distorsió dels recursos financers".

El regne de l'especulació

A l'Ibex-35, les accions han recuperat la meitat del seu valor en només mig any, després de l'enfonsament de març i abril. Les injeccions massives dels bancs centrals, destinades a calmar els mercats, van provocar un augment immediat dels títols just en el moment en què la producció es trobava paralitzada. El capítol que s'observa amb l'evolució dels índexs borsaris des de l'aparició del coronavirus és un nou episodi de la crisi financera de fa una dècada.

L'ortodòxia econòmica relata que amb tipus d'interès baix i injeccions públiques de liquiditat, els bancs i les empreses augmenten les seves inversions perquè tenen efectiu. La realitat mostra que s'incrementen els moviments especulatius i s'infla el preu dels actius borsaris. En l'orgia de recursos monetaris, les accions, els bons i les propietats segueixen augmentant la cotització, però els efectes en l'economia i la productivitat amb prou feines es noten.

En el futur, l'evolució de l'mercat borsari penja d'una gran incertesa, vinculada a la recuperació sanitària, econòmica i social. Mentrestant, els inversors recomanen cautela i diversificar la cartera de valors per treure rendibilitat, alhora que es minimitzen els riscos.

•