Público
Público
CULTURA

La incertesa s’apodera de la música en viu

Va ser la primera a apagar-se i serà de les últimes activitats que es reprendran. La pandèmia i les mesures, lentes i ineficients, situen els professionals del sector contra les cordes

Missatge d'optimisme a la sala Razzmatazz, ara tancada. MIGUEL VELASCO ALMENDRAL.
Missatge d'optimisme a la sala Razzmatazz, ara tancada. MIGUEL VELASCO ALMENDRAL.

Sales de concerts buides, festivals que cancel·len l’edició d’aquest estiu o bé l’ajornen per a més endavant i músics compartint les seves cançons en directe des de casa, a través d’internet. Aquesta és la realitat de la música en directe durant el confinament, un dels sectors culturals més afectats per la crisi de la Covid-19 i que no té gens clar quan podrà tornar a la normalitat. "La nova normalitat no la volem per a res; volem la normalitat que teníem abans", apunta el president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i codirector de la barcelonina Razzmatazz, Lluís Torrents.

Si bé l’agenda musical es va frenar en sec i des del sector són conscients de la magnitud de les precaucions que cal prendre per combatre la pandèmia del coronavirus, també consideren que, tot i les converses mantingudes amb la Generalitat de Catalunya i el govern estatal, no se’ls ha escoltat. "Hi ha una falta de sensibilitat cap al sector cultural. Hem intentat parlar amb les institucions per buscar solucions. No té cap sentit que es posin a legislar i que presentin normatives que no estan consensuades amb el sector, perquè no tenim temps per perdre", sentencia Torrents.

Lluís Torrents (ASACC): “La ‘nova normalitat’ no la volem per a res. Volem la normalitat d’abans”

Dos mesos després de l’inici de l’estat d’alarma i amb la desescalada en marxa, les sales de concerts encara no es plantegen obrir. En les tres fases previstes, es podran celebrar esdeveniments culturals amb un terç de l’aforament i amb limitacions de 30 a 80 persones en el cas dels espais tancats i de 200 a 800 persones –amb butaca preassignada– si són a l’aire lliure. "Si l’objectiu és mantenir l’espai interpersonal, és absurd, tant a dalt com a baix de l’escenari", assegura Torrents, que afegeix que existeix també un problema de viabilitat econòmica: per norma general, el punt d’equilibri per realitzar un concert i que sigui rendible es troba en la venda d’entrades del "80-85% de l’aforament de l’espai" on es fa.

Mesures insuficients i tard

Les institucions han reaccionat tard a les demandes de la música en viu. La Generalitat de Catalunya va presentar un Pla de Rescat per a la Cultura el 14 d’abril passat, dotat de 31 milions d’euros. Per la seva banda, el Ministeri de Cultura espanyol va presentar el 5 de maig un paquet de mesures urgents per al sector cultural per valor de 76,4 milions d’euros que inclou l’accés a la prestació d’atur als artistes de manera extraordinària, línies de crèdit per a les empreses culturals o l’augment dels incentius fiscals del 35% al 40% per incentivar el mecenatge cultural.

El futur de la cultura: de 30 a 80 persones en recintes tancats i de 200 a 800 en espais oberts

Però no tot el sector de la música en viu es pot acollir a les ajudes. És el cas del personal tècnic, que té una casuística molt particular i arrossega una precarització prèvia a la crisi de la Covid-19. Es tracta de feines de caràcter intermitent i, per tant, la tipologia de contractació de les quals oscil·la entre autònoms, personal en plantilla amb contracte laboral fix i personal eventual amb contractes d’obra i serveis. El darrer grup no pot accedir a les ajudes perquè els ha enxampat la pandèmia sense feina. Tot i haver mantingut reunions amb representants polítics, fonts del sindicat de tècnics Tecnicat també consideren que hi ha "molt desconeixement" a nivell institucional de la seva realitat. És per això que reclamen una "acció específica en els subsidis" que englobi els diferents perfils laborals del sector.

L’aplicació de la força major

Els que tampoc se senten representats en les mesures per al sector cultural són els promotors de concerts i festivals. Les assegurances que tenen contractades per als seus esdeveniments no preveuen la cancel·lació en cas de pandèmia i, per tant, per poder rescindir els contractes que tenen amb artistes i proveïdors necessiten que el Govern espanyol decreti "l’estat de força major". En molts països d’Europa, com Portugal, França, Dinamarca, Suïssa o Hongria, les autoritats han anul·lat els festivals, mentre que aquí el ministre de Cultura va assegurar el 5 de maig que "això es decidirà quan arribi el moment".

L’Associació de Promotors Musicals (APM) va emetre un comunicat on asseguraven que es tracta d’una "presa de pèl i posa a la corda fluixa promotors i artistes" i els deixa desemparats per un marc legal. Des d’aquesta entitat, que representa el 80% de l’activitat econòmica de la indústria de la música en viu de l’Estat espanyol, recorden que, sense l’aplicació de la força major, els consumidors "queden desprotegits" en la devolució de les entrades, per la impossibilitat dels festivals d’anul·lar-se emparats per la llei.

Ara bé, enmig de la incertesa i el caos, festivals com el Primavera Sound sí que s’han emparat en l’aplicació de la força major per anul·lar l’edició d’aquest estiu i tornar el juny del 2021. El seu cas és particular perquè s’acullen al decret llei aprovat pel Govern de la Generalitat el 27 de març, que inclou uns requisits ad hoc que no són vàlids per a tothom. De fet, és el Departament de Cultura qui determina els esdeveniments culturals que hi poden accedir, "en funció de la seva repercussió econòmica, mediàtica i cultural, el gran nombre d’entrades venudes en el moment de declarar-se l’estat d’alarma i el manteniment de futures edicions".

Els ‘streamings’ no són la solució

Un concert o un festival són productes culturals que s’executen gràcies a un capital humà molt diversificat. El sector de la indústria musical del directe inclou el personal tècnic –producció, muntatge d’escenaris, llum, so...–, les sales, els promotors i, finalment, els músics. Els darrers han estat molt presents durant la pandèmia, ja sigui amb les seves cançons interpretades des dels balcons o bé oferint actuacions en directe per internet, des de casa.

Joan Pons, líder de la banda El Petit de Cal Eril, havia d’entrar a l’estudi per enregistrar noves cançons, però el confinament l’ha obligat a posposar la gravació. El músic de Guissona ha canviat entre unes 20 i 30 dates de la seva gira d’estiu. Com molts altres artistes, els concerts són la seva principal font d’ingressos. A més, el 80-90% de la seva venda de discos es produeix també a les actuacions. "Ara hem intentat reactivar la venda per internet, però tenim problemes: els enviaments són més cars, hem de pagar més impostos, s’ha de mantenir la pàgina web on es ven... A nivell econòmic, no ens està salvant res", considera.

"L’'streaming' no pot substituir la música en viu, l’experiència de compartir col·lectivament un concert, l’energia que es desprèn quan ets allà, la interrelació d’un artista amb el públic que té al davant"

El Petit de Cal Eril també ha temptejat el terreny dels streamings, però en cap cas ho considera una alternativa als concerts presencials. "És un pas que estem construint, a veure com se li pot treure una utilitat, però no penso que sigui la solució per a la música en la pandèmia, al contrari", explica. A la sala Razzmatazz també veuen els concerts online com un producte completament diferent. "L’streaming no pot substituir la música en viu, l’experiència de compartir col·lectivament un concert, l’energia que es desprèn quan ets allà, la interrelació d’un artista amb el públic que té al davant. Encara s’ha de veure si és possible monetitzar aquest tipus d’esdeveniments, i si es pot arribar a cobrir un cost", explica Lluís Torrents.

El mapa festivaler, alterat

El Primavera Sound havia canviat de dates a finals d’agost, però al final no podrà celebrar el seu 20è aniversari aquest estiu, i ha convocat els seus seguidors a bufar les espelmes plegats del 2 al 6 de juny de l’any vinent. L’altre pilar del mapa festivaler català, el Sónar, ha posposat l’edició d’enguany al 17-19 de juny del 2021. Amb la incertesa per bandera, els que tampoc han vist clar oferir les seves programacions aquest estiu són el Festival Castell de Peralada, el Festival de Pedralbes o el Festival Clownia, organitzat pel grup Txarango. I el Canet Rock s’ha ajornat al 3 d’octubre. La incògnita i el neguit creix, però encara hi ha festivals que, al tancament d’aquesta edició, es mantenen a l’agenda amb l’esperança de poder-se celebrar, com el Cruïlla, el Vida, el Cap Roig o l’Acampada Jove.